Filosofia Moral de Kant: La Fonamentació de la Metafísica dels Costums

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

La filosofia de Kant comença a reflexionar al voltant de la moral en la Fonamentació de la metafísica dels costums i rememora que l'home pertany misteriosament tant al món dels fenòmens com al de la vida moral i la llibertat.

La Fonamentació de la Metafísica dels Costums

Aquesta obra, una de les més importants al voltant de la moral, es divideix en quatre parts principals. El seu objectiu principal és elaborar una ètica universal i entendre com la raó pràctica pot guiar els nostres actes com a éssers morals, preparant així les bases per a una teoria moral sòlida. En ella, destaca la idea de la voluntat.

El Prefaci

En el prefaci, el llibre intenta establir una ètica pura "a priori" que expliqui la possibilitat d'una llei moral i localitzi el que Kant anomena el "principi suprem de la moralitat". L'objectiu de les següents seccions del llibre és explicar com hauria de ser aquesta llei moral.

Secció 1: Del Coneixement Comú al Filosòfic

El principi fonamental és que l'ésser humà pot tenir qualitats favorables com la gràcia, però totes aquestes no tenen un valor intern absolut; no són bones sense restricció, a diferència de la bona voluntat, que és bona en si mateixa.

L'Ètica Deontològica de Kant: El Concepte de Deure

Com es Manifesta la Bona Voluntat?

Per contestar aquesta pregunta, Kant elabora la seva ètica deontològica. El concepte de "deure" és un pilar fonamental en la seva teoria. Així doncs, una voluntat que actuï per deure és una voluntat bona.

Les Tres Classes d'Actes Segons el Deure

Kant distingeix tres tipus d'actes en relació amb el deure:

  1. Actes fets en contra del deure: Són accions totalment immorals, que actuen en contra dels pressupòsits deontològics. Són accions fetes a propòsit en contra del propi deure moral, com ara els robatoris.
  2. Actes fets conforme al deure: La intenció subjectiva és egoista, i la motivació que ens condueix a actuar no és moral. Hi ha una intenció "fosca" darrere, ja que es busca una satisfacció pròpia o egoista (per exemple, un bon professor que actua així només per guanyar un premi nacional).
  3. Actes fets per deure: Són actes genuïnament morals, fets sense restriccions i sense segones intencions egoistes (per exemple, una persona que ajuda els necessitats).

És crucial entendre que les conseqüències o resultats dels actes no determinen si una acció és bona i moral o no. Tampoc influeix el caràcter bo de la persona. Els actes no tenen valor moral si amaguen inclinacions egoistes, com ara cercar la pròpia satisfacció.

El valor moral d'una acció recau en la màxima, el propòsit d'aquesta. Actuar per deure és actuar per reverència a la llei moral, i aquesta té un caràcter obligatori i imperatiu.

Entradas relacionadas: