Filosofia Moral de Kant: Imperatiu Categòric i Ètiques Materials
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,36 KB
La Filosofia del Coneixement de Kant
Kant defensa la posició de Hume: tot coneixement comença en l'experiència. El coneixement es fonamenta amb la raó i, d'aquesta manera, defensa que el coneixement és absolut. Tot el coneixement comença en l'experiència, però no tot el coneixament es fonamenta amb l'experiència.
La Raó i l'Acció Moral
La raó, com a facultat, no només ens permet adquirir coneixements, sinó que ens permet prendre decisions. A Kant no li interessa com actuen les persones, sinó com haurien d'actuar de forma moral.
L'Imperatiu Categòric
Kant crea una llei: l'IMPERATIU CATEGÒRIC. Aquesta llei et diu com has de fer una cosa, però no el què. Exemple: està malament; si no vols anar a la presó, no matis, i el que està bé és no matar perquè és dolent.
Acció Bona i Acció Moral
- ACCIÓ BONA: És fer alguna cosa que vols que tothom actuï com tu.
- ACCIÓ MORAL: Ha de seguir la bona voluntat i l'imperatiu categòric. La bona voluntat és la base de tot; això vol dir que sempre fas una acció bona amb bona voluntat, la qual estarà bé.
Per molt que tu tinguis bona voluntat, si tens inclinació natural, aquella acció no tindrà valor moral (acció bona).
Inclinació Natural vs. Valor Moral
La inclinació natural és fer una acció sense esforç, i un valor moral és que ho fas amb esforç, encara que et costi.
La Bona Voluntat
La bona voluntat implica:
- Actuar per deure: Actues per bona voluntat, ho fas perquè és bo, no per interès. Ex: estudies per tu mateix.
- Actuar d'acord amb el deure: Actuar per aconseguir una altra cosa. Ex: estudies per treure bones notes.
Crítica a les Ètiques Materials
Kant critica les ètiques materials. Les ètiques materials estableixen un bé últim per a l'ésser humà. Les accions que allunyen d'aquest bé últim són dolentes. Per Mill, entén com bé últim la felicitat, que per ell significa plaer.
Característiques de les Ètiques Materials
Les ètiques materials tenen contingut perquè són un conjunt de normes que hem de tenir en compte per aquest bé últim:
- Empíriques: Kant considera que l'experiència no dona validesa absoluta (els principis ètics de les ètiques materials no tenen validesa absoluta).
- Imperatius Hipotètics: Són del tipus "si vols això, hauràs de fer allò". Kant no hi està a favor perquè diu que les persones ho fan per interès.
- Heterònomes: No m'autodetermino, no em guio per la raó. Hi ha un element extern que decideix per mi.
John Locke: Estat de Guerra i Pacte
Locke
- Estat de Guerra: Es produeix quan algú atempta contra la llei natural.
- Pacte: Contracte amb el qual s'instaura un poder polític amb una funció jurídica. Implica la creació d'un estat civil diferent al de la natura.
- Societats Polítiques: Formacions polítiques que sorgeixen en el moment que la societat s'ajunta i decideix posar un poder extern regulador i legislatiu, el qual és un àrbitre imparcial.