Filosofia moral: Kant, Mill, Epicur, Schopenhauer i Nietzsche

Diferència entre imperatiu categòric i hipotètic (Kant)

Segons Kant, hi ha dos tipus d'ètica, és a dir, diferents formes d'actuar:

• Ètica formal (imperatiu categòric): Es basa en el fet que una persona té una obligació i ha d'actuar per la raó, és a dir, fa aquest deure perquè s'ha de fer. És una ètica desinteressada i objectiva, ja que s'actua perquè és un deure.

Exemple: Estudies perquè és el teu deure.

• Ètica material (imperatiu hipotètic): És quan fem alguna cosa perquè volem obtenir una finalitat, és a dir, que tenim un objectiu. Aquest objectiu el busquem nosaltres d'una forma voluntària. Per aquesta raó, no és un imperatiu categòric; no és una obligació.

És una ètica interessada i subjectiva.

Exemple: Si volem aprovar un examen, hem d'estudiar. Estudiem perquè tenim l'objectiu d'aprovar l'examen.

Relació entre utilitarisme (Mill) i hedonisme (Epicur)

Segons Epicur, l'autèntica felicitat s'aconsegueix amb una vida tranquil·la, serena, evitant dolors i gaudint del plaer i el benestar, sense caure en cap desig material que causi preocupació. Epicur és el precedent de l'utilitarisme.

Mill creu en el principi d'utilitat, segons el qual una acció és bona si afavoreix l'increment de la felicitat.

Aquestes dues influències el porten a justificar el desig de felicitat general (que normalment s'identifica amb el plaer), on es defensen les llibertats individuals i on es rebutgen les doloroses condicions en què vivia el poble de l'època.

Relació entre el pensament de Schopenhauer i Nietzsche

La relació principal entre Schopenhauer i Nietzsche és la influència del primer en el concepte de "voluntat" de Nietzsche.

Tots dos creien que la veritable realitat es troba en la voluntat, eren irracionals i defensaven una vida estètica guiada per la música.

Per una part, Schopenhauer creia en la "voluntat de mort", és a dir, que la felicitat es troba en la mort. En canvi, Nietzsche creia en la "voluntat de vida", és a dir, en la felicitat que s'experimenta mentre s'està vivint.

La diferència fonamental és que Schopenhauer creia que l'estat natural dels éssers vius era el dolor, i que la felicitat i el plaer són moments fugaços. Els humans vivim amb un dolor constant, i només en alguns moments sentim felicitat i plaer. Creu que l'únic punt de felicitat eterna és el moment en què morim, el repòs absolut, que anomena Nirvana.

Nietzsche, en canvi, creia en la "voluntat de poder", que és una voluntat de viure. Una persona serà feliç si té ganes de viure, i si té una visió negativa, l'ha de superar.

Nietzsche supera aquesta visió negativa amb la voluntat de vida, mentre que Schopenhauer no ho aconsegueix, ja que té una visió pessimista de la vida.