La Filosofia de Nietzsche: Allò Apol·lini, Dionisíac i la Moral d'Esclaus

Friedrich Nietzsche (1844 – 1900)

Allò Apol·lini i Allò Dionisíac

Nietzsche va dedicar la joventut a l'estudi de la Grècia antiga. En l'obra d'Heràclit (que deia que tot canvia, que la vida és un caos) hi veia reflectida una forma de vida esplèndida, alhora tràgica i heroica, que es caracteritzava pel vigor i per la intensitat.

Nietzsche identifica dos principis contraposats, representats pels déus grecs Apol·lo i Dionís, que també simbolitzen forces irracionals:

• Allò Dionisíac: Associat al déu Dionís, vinculat amb l'excés, la passió, la foscor, l'irracional, allò difús i allò indefinit.
• Allò Apol·lini: Vinculat amb el déu Apol·lo, relacionat amb allò clar, allò nítid i allò definit, que ens permet distingir amb precisió unes realitats d'altres.

La vida no s'ha de pensar, s'ha de viure. Només es gaudeix tres dies? I els altres?

Una Filosofia Vitalista

Nietzsche insisteix en el valor incomparable que té la vida de l'individu, promovent la capacitat d'experimentar una vida plena i intensa.

• Vitalisme: La meva vida és molt important. Naixem sols i morim sols. Això ens fa egoistes.

Segons Nietzsche, el pitjor dels pecats possibles és avorrir-se.

Moral de Senyors i Moral d'Esclaus

Viure d'aquesta manera no sempre és fàcil, perquè suposa acceptar tant els moments de plenitud com la dimensió tràgica i tenebrosa de la vida.

Nietzsche anomena “moral de senyors” aquesta manera d'entendre la vida, segons la qual:

• Allò bo es correspon amb el que és noble, fort i vigorós.
• Allò dolent equival al que és feble, malaltís, mediocre o covard.

Nietzsche afirma que no tots els éssers humans som iguals.

El Ressentiment dels Febles i la Inversió de Valors

El predomini d'una minoria d'individus forts, nobles i orgullosos, capaços de viure segons una moral de senyors, va generar, segons Nietzsche, un ressentiment entre els febles.

L'origen de la moral d'esclaus

Nietzsche situa l'origen de la inversió de valors en dos moments clau:

1. Sòcrates i Plató: Per Sòcrates, les virtuts veritables no es corresponien amb les que cantava Homer, sinó que tenien a veure amb la prudència, la moderació, la intel·ligència i el control de les passions.
2. El Cristianisme: El sorgiment del cristianisme va dur a terme una completa inversió dels valors. En el sermó de la muntanya, Jesús de Natzaret es va adreçar als pobres, febles i malalts, anunciant-los que serien els primers en el Regne del Cel.

Amb el triomf del cristianisme, els febles van aconseguir imposar-se als forts. Nietzsche creia que, d'aquesta manera, es va aconseguir d'imposar en la nostra cultura una moral d'esclaus, que és antinatural i monstruosa perquè és contrària a la vida.

Viure de veritat: Viure sent una àguila, no un voltor.

Conceptes clau de la filosofia nietzscheana

Filosofia del martell:

Crítica a la tradició occidental, crítica a la moral i filosofia tradicionals, la religió cristiana i les ciències positives. Nietzsche cataloga de dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals i situa l’origen d’aquest pensament en les figures de Sòcrates i Plató.

Esperit Dionisíac:

Representació del valor de la vida en la visió grega anterior. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l’embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció.

Esperit Apol·lini:

Manifestació del valor de la raó en la visió grega. Representa l’ordre, l’harmonia, la figura i les formes de la raó.