Filosofia de Nietzsche: Conceptes Clau i Crítica Radical

Glossari de Termes Clau de Nietzsche

«aliena a la pròpia essència»

Es refereix a tot allò que és extern i contrari a la naturalesa de l'individu.

«antropomòrfica»

Que té forma o característiques humanes.

«antropomorfismes»

Atribució de característiques o forma humana a allò que no ho és.

«aristocràcia»

Classe social dels nobles i poderosos, o sistema de govern que aquests exerceixen.

«enverinament»

Simbolitza la corrupció moral provocada per la moral dels esclaus, que ha contaminat la humanitat.

«estat de naturalesa»

Fa referència a l’estat original de l'home, sense lleis ni societats.

«esclaus»

Grup d’individus més dèbils d’una societat.

«espontàniament»

Parteix d’un mateix i no d’una reacció a accions d’altres.

«guerra de tots contra tots»

Expressa la situació de conflicte constant entre individus sense regles ni lleis per moderar les seves accions.

«home noble»

Té les virtuts de l’autoafirmació, creativitat, espontaneïtat i confiança.

«imatge invertida»

És la visió distorsionada que l’home del ressentiment té del noble, considerant-lo "dolent" o "pervers".

«impuls moral envers la veritat»

Sentiment d'obligació moral d'utilitzar el llenguatge perquè es prengui com a vertader.

«metàfores»

Ús d'una expressió amb un significat diferent del literal, basat en una semblança.

«metamorfosi»

Transformació d’una cosa en una altra.

«més enllà»

Es refereix als ideals i aspiracions contràries a la vida i als instints naturals.

«moral noble»

És la moral basada en l'autoafirmació, la força i l'activitat creadora dels individus superiors.

«noble»

Fa referència a l’individu fort, superior, creatiu i que actua de manera espontània segons els seus valors.

«nihilisme»

És la negació de valors, sentit i significat de la vida; el buit existencial.

«propensió moral cap a la veritat»

Sentiment d’obligació d'utilitzar el llenguatge perquè es prengui com a vertader.

«ressentiment»

L'emoció negativa i venjativa de qui no pot actuar amb força pròpia, i crea valors per justificar la seva impotència.

«senyors»

Es refereix a les persones fortes, nobles i poderoses, que representen la moral aristocràtica.

«superhome»

És aquell individu que crea els seus propis valors i viu sense seguir les regles imposades per la societat, actuant amb llibertat i força.

«transvaloració»

Inversió dels valors: allò que uns consideraven bo passa a considerar-se dolent i viceversa.

Introducció a la Crítica Nietzschiana

• Crítica a la cultura occidental: la considera decadent i dogmàtica.
• Metafísica, religió i moral: representen una inversió dels valors vitals, basats en el ressentiment contra la vida.
• Sòcrates: origen del pensament racionalista occidental, considerat culpable de la decadència.
• Plató: representa la millor formulació d'aquest pensament.
• Cristianisme: actua com a difusor dels valors socràtico-platònics.

La Filosofia del Martell de Nietzsche

• Abans de Sòcrates, els grecs distingien dos esperits:
  • Dionisíac: representa la vida, la rauxa, l'embriaguesa, la irracionalitat.
  • Apol·lini: encarna la serenitat, la raó, l'harmonia.
  • Aquests dos esperits es trobaven en equilibri.
• Sòcrates: trenca aquest equilibri, posant la raó per sobre de la vida.
• Nietzsche: vol destruir els valors antics a martellades, realitzant una crítica radical a la cultura occidental.

Crítica Nietzschiana als Valors Morals

Origen dels Conceptes "Bo" i "Dolent"

Segons Nietzsche, originalment es considerava:

• Bo: tot allò associat a la fortalesa, la noblesa, la salut i la superioritat.
• Dolent: tot allò vinculat a la feblesa, la malaltia i la vulgaritat.

A partir d'aquí, Nietzsche explica dues morals contraposades:

• Moral dels senyors: basada en l'arrogància, el poder i el domini.
• Moral dels esclaus: caracteritzada per la compassió, la humilitat i la submissió, la qual menysprea la vida.

La Revolta dels Esclaus i la Transvaloració

La revolta dels esclaus en la moral comporta una inversió de valors (transvaloració):

• Allò que era "bo" (noble) passa a considerar-se "malvat".
• Allò que era "dolent" (propi de l'esclau) passa a considerar-se "bo".

Paral·lelament, l'esperit apol·lini es posa per sobre del dionisíac.

Conseqüències: Home Malalt i Cultura Antinatural

La conseqüència d'aquesta inversió és que:

• L'home modern està malalt, especialment malalt de raó.
• S'ha generat una cultura antinatural.

Crítica a Religió, Ciència i Llenguatge

Religió: Por i Alienació

• Neix de la por de l’home a si mateix.
• Projecta Déu en un altre món per justificar allò que no té explicació per a ells, la qual cosa condueix a l'alienació (allò aliè) i al menyspreu de la vida real.

Ciència: Crítica Metodològica

• Nietzsche no la rebutja del tot, però critica la seva metodologia per ser matemàtica i abstracta, ja que considera que allunya de la realitat (seria una forma de sotmetre's).

Llenguatge: Conceptes vs. Metàfores

• Redueix la vida a conceptes, creant una representació fictícia.
• Prefereix les metàfores, per ser més lliures i reals.

El Nihilisme: Mort de Déu i Nous Valors

• El nihilisme es defineix com la negació dels valors tradicionals (fruits de la religió, Sòcrates i Plató).
• La frase “Déu ha mort” simbolitza la fi dels valors antics.

Les Dues Cares del Nihilisme

• Negatiu: Qui no accepta la mort de Déu. Pot desembocar en “l’últim home” (conformista, decadent).
• Positiu: Qui accepta la mort de Déu. Obre la possibilitat de crear nous valors, conduint al superhome.

Les Tres Transformacions de l'Esperit

Nietzsche descriu una metàfora amb tres etapes:

1. El Camell: Submissió i Càrrega

• Representa la submissió als valors imposats.
• Encarna el nihilisme passiu: carregar amb el pes de la vida esperant una recompensa futura.

2. El Lleó: Ruptura i Llibertat

• Simbolitza la ruptura, la llibertat i la destrucció dels valors antics.
• Representa el nihilisme actiu: lluita contra Déu, però encara no crea res nou.

3. El Nen: Innocència i Creació

• Representa la creativitat i la innocència.
• Implica la creació de nous valors i la superació del nihilisme.

El Superhome: Creador de Nous Valors

• És lliure dels valors antics.
• Crea nous valors basats en:
  • La vida
  • L'autenticitat
  • La llibertat
• El superhome supera “l’últim home” de la mateixa manera que l’home va superar el mico.

Voluntat de Poder i l'Etern Retorn

La Voluntat de Poder

• És una actitud de vida activa i forta, que accepta el risc i el patiment.

L'Etern Retorn

• És una concepció cíclica del temps.
• Implica acceptar la vida tal com és, fins al punt de voler repetir-la infinites vegades, amb tot el que comporta (bo i dolent).