La Filosofia de Nietzsche: Crítica a la Moral i la Religió

NIETZSCHE 1844 – 1900

Nietzsche és un dels filòsofs contemporanis més influents. Va ser considerat un dels mestres de la sospita, per Ricoeur, el pensador que va encunyar aquesta expressió. El pensament de Nietzsche revela la sospita que sota el concepte de subjecte de la modernitat, sota la noció tradicional de consciència, s’amaga un condicionant: el ressentiment cap a la vida.

OBRA

Obra extensa. Va escriure molts llibres, en fem referència a:

• Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral
• Així parla Zaratrusta
• La genealogia de la moral

Dins les seves obres distingim dos eixos principals:

FILOSOFIA DEL MARTELL: Consisteix en fer filosofia amartellada, és a dir, atacant el saber tradicional i les seves expressions.

Nietzsche fa una crítica a la cultura occidental i als àmbits on es manifesta. La cultura occidental és una cultura decadent, dogmàtica. Situa l’origen del dogmatisme en Sòcrates, culpable de la decadència. Sòcrates és el creador de les bases del pensament occidental. Plató va dur a terme la millor formulació. El cristianisme actua com a difusor dels valors socraticoplatònics. Abans de Sòcrates, la cultura grega s’expressava a través de dos valors: esperit dionisíac (representava el valor de la vida) i esperit apol·lini (representava el valor de la raó). Els dos valors es complementaven, i Sòcrates va crear una divisió, un distanciament entre ells. Plató va situar el món de les idees per sobre del de la vida, afirmant que la veritat es trobava en l’intel·ligible.

El cristianisme emplaça un únic Déu, omnipotent i superior a tots els homes.

La cultura occidental es manifesta a través de la raó que oprimeix la vida. Per això, la filosofia del martell de Nietzsche consisteix en desmantellar els àmbits de la lectura afectats per aquest fet.

La crítica més important és la CRÍTICA A LA MORAL OCCIDENTAL: a la genealogia de la moral ens dirà que és una moral d’esclaus, és la moral del ressentiment. Menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. El món dels instints vitals (món real) queda subordinat a una moral de ressentits, i els senyors, els únics capaços d’acceptar la vida, queden sotmesos a una moral d’esclaus, que fomenta valors falsos com l’obediència i el sacrifici.

La moral occidental és antinatural; ha capgirat els valors imposant les lleis dels dèbils en contra dels instints primordials de la vida. Com a conseqüència, ara l’home està malalt.

CRÍTICA A LA RELIGIÓ: complementària a la moral. La religió occidental neix de la por que l’home té de si mateix. L’home és incapaç d’afrontar el món real, busca explicació en un món inventat i superior on hi emplaça un Déu. Problema: quan s’atribueix el destí a un ésser superior que viu en un altre món, el que es fa és sotmetre’l al món de la vida, al real. Ara, en l’home s’introdueix la idea que la vida terrenal no té sentit. Conseqüència: alineació de l’home: l’home situa el propi destí i pròpia naturalesa, el propi ésser en un altre ésser (Déu).

CRÍTICA A LES CIÈNCIES POSITIVES: La ciència no ofereix una vertadera explicació de la realitat, ataca la metodologia de la ciència, basada en la matematització de la realitat. La ciència diu que la veritat es troba en un món modèlic, el de les matemàtiques. Ens convencem que el món real no és el vertader, sinó que és l’aparença.