La Filosofia de Nietzsche: Genealogia de la Moral i el Superhome
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,84 KB
La Genealogia de la Moral segons Nietzsche
Fomentar la moral és un camí erroni; s'ha de desemmascarar. Això s'aconsegueix buscant-ne l'origen i l'evolució.
No existeixen els fenòmens morals, sinó una interpretació moral dels fenòmens.
L'origen dels conceptes "bo" i "dolent"
- Bo: Originàriament significava noble, distingit o aristocràtic, i també algú anímicament noble (fort).
- Dolent: Significava vulgar, plebeu o algú anímicament feble.
La inversió dels valors judeocristiana
Més tard, per la influència judeocristiana, els termes "bo" i "dolent" adquireixen un significat moral diferent:
- Dolent passa a ser sinònim de malvat, "moralment dolent".
- Bo passa a significar "moralment correcte".
Després d'aquesta inversió, "bo" s'aplica als febles i "dolent" als forts.
Les dues morals
- Moral dels nobles: És la dels que diuen "sí" a la vida, amb totes les seves tràgiques exigències. Són creadors del seu propi destí i descarreguen la seva energia vital.
- Moral dels esclaus: Neix de la por i del sentiment d'inferioritat. No accepten la vida terrenal i construeixen un "més enllà" buscant una compensació per les misèries que han hagut de patir en l'existència terrenal.
Crítica a la Cultura Occidental Decadent
La cultura occidental és decadent i pragmàtica, i els culpables en són:
- Sòcrates: Creador de les bases del pensament occidental.
- Plató: Va dur a terme la millor difusió de les seves idees.
- Cristianisme: Va difondre els valors socraticoplatònics a gran escala.
Abans de Sòcrates, la cultura grega s'expressava amb dos valors complementaris: l'esperit dionisíac (vida) i l'esperit apol·lini (raó). Sòcrates els va dividir, Plató va situar el món de les idees per sobre del món real, i el cristianisme va emplaçar un Déu superior a tots els homes.
La Filosofia del Martell
La filosofia del martell consisteix a desmantellar els àmbits afectats per la inversió de valors. Critica:
- Religió: Complementària a la moral, neix de la por que l'home té de si mateix. L'home, incapaç d'enfrontar-se al món real, busca una explicació en un món inventat.
- Ciències positives: No ofereixen una veritable interpretació del món real. La ciència estableix que la veritat es troba en un món modèlic, el de les matemàtiques.
- Llenguatge: Els homes han intentat reduir el món a conceptes. El llenguatge és una ficció col·lectiva. La millor forma de captar la realitat és a través de la metàfora.
Per això, s'ha de destruir l'edifici de la metafísica, la religió i la moral basades en la inversió de valors.
La Mort de Déu i el Nihilisme
Aquesta inversió ha provocat que l'home pateixi de nihilisme. La mort de Déu és el concepte que Nietzsche assimila metafòricament a la desaparició dels valors metafísics, és a dir, la caiguda de la civilització basada en mentides.
El nihilisme té una part positiva i una de negativa:
- Part negativa: La mort de Déu pot donar lloc al naixement de l'últim home, que viu pragmàticament, sense ideals. L'únic que busca és la comoditat i així es creu feliç.
- Part positiva: L'esperit lliure és aquell que assumeix la mort de Déu. Així neix el Superhome.
El Superhome i la Voluntat de Poder
El Superhome assumeix plenament la vida; és el més real dels homes, el més fort. El procés de transformació cap al Superhome es representa amb la metàfora de les tres transformacions:
- El camell: Representa el moment en què la humanitat porta la càrrega de la moral invertida.
- El lleó: Representa l'home crític, el nihilista actiu. No ha superat la mort de Déu, però s'enfronta i nega la cultura occidental.
- El nen: És el creador del seu propi joc. Amb el nen apareix el Superhome, lliure de valors imposats.
El Superhome és animat per la voluntat de poder (ambició, motor principal), que és la força que l'ajuda en aquesta difícil funció creadora.
La Prova de l'Etern Retorn
Aquest Superhome ha de superar la prova d'acceptació de l'etern retorn: totes les coses que passen ja han passat abans i tornaran a passar infinites vegades més. Amb això, es rebutja el concepte de linealitat del temps, i cada cosa i cada instant adquireixen un valor etern.