La Filosofia de Nietzsche: Metamorfosis, Moral i Voluntat de Poder

El Camell: La Càrrega del Nihilisme

Nietzsche tria la figura del camell perquè és l'animal de càrrega per antonomàsia. Ell diu que l'ésser humà occidental, per culpa de la influència de Plató i pel substrat religiós jueu-cristià, té una vida que no mereix la pena de ser viscuda. El platonisme i la cultura jueu-cristiana fan d'ell un ésser moral que contínuament diu NO al desig i fa que la vida no tingui intensitat, la vida *Bros* (vida caduca) i el temps *monòton* (*Chronos*). El camell, com que nega el desig, té una vida nihilista. En Nietzsche representaria l'infrahumà.

El Lleó: La Llibertat de la Transgressió

Etapa de transició: el lleó intenta matar Déu en el seu pensament per poder-se alliberar d'aquest pes tan pesat que és la seva existència. Per això, el lleó és transgressor i immoral, és el darrer home perquè l'individu s'ha d'alliberar d'ell mateix per esdevenir finalment autèntic. Si el camell creu en Déu, el lleó el nega per alliberar-se d'ell mateix.

El Nen: L'Übermensch i la Voluntat de Viure

La darrera metamorfosi: el nen és animal. És desig i la seva vida mereix la pena de ser viscuda perquè ell decideix què té valor i què no. No vol viure una vida normal i corrent, vol viure apassionadament. Des del punt de vista de la vida, viu en la *Zoe* (vida eterna). El model humà que representa el nen és l'*Übermensch* (superhome). El contramodel del nen són els evangelis i Jesús, que deia: «Sigueu innocents dels cels». El nen de Nietzsche és pur desig, exaltació de l'ego.

La Filosofia del Capvespre: Crítica i Destrucció d'Ídols

En aquest període, Nietzsche presenta una gran explosió creativa. En poc temps escriu moltíssimes obres: «*Més enllà del bé i del mal*», «*L'Anticrist*», «*El capvespre dels ídols*» i «*La genealogia de la moral*». Deixa uns apunts d'una obra inacabada (*La voluntat de poder*) que la seva germana i el seu marit (nazis) van retocar per convertir Nietzsche en el precursor del nazisme. Mor el 1900. El motiu més important de *La genealogia de la moral* és el següent, segons les paraules de Nietzsche: «Jo només vull resseguir el rostre per trobar un millor antídot». La filosofia del martell fa al·lusió a Thor, i Nietzsche vol destruir a martellades els ídols sobre els quals s'ha construït la cultura occidental. Aquests ídols són els jueus, els cristians, Sòcrates i Plató.

Etimologia i Genealogia de la Moral: La Voluntat de Poder

Troba un significat similar en la llengua llatina amb els mots *bonum* i *malum*. Descobreix que *bonum* està emparentat amb el mot *bellum* i *malum* amb el mot *melas*. Així doncs, els bons són els guerrers i els mals els covards. Pel que fa a la llengua germànica, tenim un equivalent amb els mots *gut* i *schlecht*. En les llengües anglogermàniques, *Gut* (*good*) prové de *god*, *gott*, i aquests conceptes precipiten en el nom del poble got, en la regió dels visigots, ostrogots. El significat és que el poble got és el dels divins. Nietzsche arriba a la conclusió que en les cultures guerreres del món antic no existeix la concepció moral del bé i el mal, sinó la concepció biològica de bo i dolent. Segons Nietzsche, els jueus no van ser capaços de lluitar a mort contra els seus enemics i van preferir la submissió a morir lluitant. Els jueus van crear, inventar, fabricar una religió que justificava la feblesa, de manera que ara els bons són els febles, els que pateixen, els sotmesos, els esclaus, i els dolents eren els poderosos, els senyors, propietaris, guerrers. Aquesta exaltació de la feblesa es va convertir en un bé moral i la fortalesa i la voluntat de domini en un mal moral. Els jueus van intentar justificar la seva voluntat de no lluitar amb una religió que creava un més enllà reservat per als febles que pateixen l'opressió dels forts; un Déu totpoderós que garanteix el premi per a tota l'eternitat als que han viscut amb paciència i opressió dels forts, i un càstig etern a l'infern per als opressors. Tot això ens condueix al concepte de *voluntat de poder*. Nietzsche diu que allò que representa els humans és el desig. El desig és la *voluntat de poder*. Aquesta *voluntat de poder* es pot desenvolupar cap enfora o cap endins. Cap enfora significa aconseguir, donar compliment a tots els desitjos; en canvi, cap endins es desenvolupa la *voluntat de poder* quan es veu frustrada pel que fa a assolir els desitjos.