La Filosofia de Nietzsche: Mort de Déu i Nihilisme

FILOSOFIA DE NIETZSCHE

Un cop finalitzada tota la crítica que Nietzsche fa al pensament tradicional i, d’una forma especial, al cristianisme, cal fer una nova filosofia si volem reconduir aquesta situació.

L’objectiu de la filosofia de Nietzsche és fer un retorn de llibertat als inicis del pensament. Tots els fonaments d’aquesta filosofia es troben recollits en l’obra Així parlà Zaratustra. En aquesta obra, Nietzsche ens explica els passos que l’home ha de realitzar per alliberar-se de totes aquelles cadenes que el lliguen i l’impedeixen pensar.

Anem a explicar-ho en els següents passos:

– La mort de Déu i el nihilisme

Què significa “Déu” per a Nietzsche? No només significa una creença religiosa, sinó que va més enllà. Déu encarna tota la filosofia de l’Ésser que Nietzsche ha criticat i implica un judici moral sobre la vida.

Aquest Déu encarna una metafísica que és hostil davant la llibertat, nega el temps i l’esdevenir, i es refugia en un món imaginari.

Davant d’aquest “Déu”, què cal fer? Matar-lo! La mort de Déu significarà la supressió d’aquesta transcendència que ens enganya i que crea un món que no existeix.

Però tenim un perill: el nihilisme.

Un cop hem matat Déu, un cop hem sortit d’aquest món transcendent que ens tenia enganyats i que ens duplicava la realitat, què queda? RES.

I és aquí on està el perill: si ens quedem en aquest RES (nihilisme), això, en certa manera, és negatiu, perquè si ens quedem en RES no tindrem RES per construir aquesta filosofia que ens proposa Nietzsche.

És per aquest motiu que el nihilisme és un pas entre la mort de Déu i la nova filosofia que ens proposa Nietzsche.

Fruit d’aquest nihilisme queda el “darrer home”, l’home que ja no creu en res, que ha perdut tot l’idealisme. Aquest home creu que res té valor; l’únic que domina és el no-res. Com que el paper de Déu ha perdut tots els seus àmbits dintre de la vida, ara tot és buit. El lloc que aquest ocupava no l’ocupa ningú.

La mort de Déu ha generat un buit; tota la metafísica i moral que la tradició ens ha imposat ara no tenen cap sentit, és completament buida.

“L’últim home” no s’atreveix a pensar, ni a treure conclusions, i s’abandona a un ateisme superficial i a una indiferència moral.

Nietzsche no vol que ens quedem en el nihilisme; almenys, aquest no és el seu objectiu, ja que ens quedem totalment nus en el pensament i no tenim res. Cal sortir d’aquest nihilisme (ojo, no tots hi surten) i ser creadors; és aquí on ha de néixer el superhome.