Què és la Filosofia Política? Definició i Corrents Actuals
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,73 KB
Què és la Filosofia Política?
La filosofia política aborda les qüestions polítiques des del pla de la validesa normativa. Aquesta disciplina no intervé directament en la vida política, sinó que actua de manera reflexiva. Aquest va ser l'error de Plató (427-347 a.C.) i, en certa mesura, de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).
Des d'Immanuel Kant (1724-1804), va quedar clar que, si bé el filòsof polític no pot convertir-se en un polític actiu, es reserva el paper de crític i conseller al nivell dels principis normatius. Les seves categories bàsiques —com la societat, l'estat, la llibertat i la igualtat— no es poden resoldre empíricament; no obstant això, el seu plantejament correcte condiciona tot l'ordre institucional, ja que constitueix la trama que dona valor i sentit a l'ordit historicosocial concret.
Tasques i orientacions actuals
A la filosofia política actual li incumbeix la tasca inacabable de debatre la plausibilitat normativa dels models democràtics alternatius. Convé diferenciar dues orientacions principals que s'han desenvolupat de manera paral·lela amb metodologies contraposades:
- Enfocament analític: Centrat en l'estudi lògic-categorial dels conceptes normatius fonamentals, acostant-se notablement a l'enfocament dominant en la ciència política.
- Enfocament holista: Hereu de la tradició clàssica, s'expressa preferentment mitjançant categories idealistes, marxistes, fenomenològiques i/o hermenèutiques.
Autors i corrents destacats
En l'enfocament mixt de la filosofia política cal situar les obres més rellevants de la dècada dels setanta, com les de John Rawls (1921-2002), Robert Nozick (1938-2002) i Ronald Dworkin (1931).
Entre els enfocaments més destacats de l'orientació analítica cal citar: David Easton, T.D. Weldon, A. Brecht i B. Barry.
D'altra banda, en l'enfocament clàssic s'alineen figures del liberalisme conservador com Karl Popper, Friedrich Hayek, Isaiah Berlin i Claude Lévi-Strauss. Així mateix, hi trobem autors de tendències socialistes o socialitzants, com Max Horkheimer, Theodor Adorno, Michel Foucault, Herbert Marcuse, Jürgen Habermas i Daniel Bell.
En definitiva, amb un caràcter crític-normatiu, la filosofia política té l'objectiu ineludible de proporcionar criteris per a una adequada avaluació i replantejament de les pràctiques, les lleis i les institucions de la societat política.