Filosofia política i ètica: Mill, Plató i Kant

Política: Mill vs. Plató

John Stuart Mill

Defensa la democràcia representativa i el liberalisme. Influenciat pels ideals de la Il·lustració, és partidari que l'estat busqui constantment el progrés.

Plató

Considera que el govern ideal és aquell en què manen els filòsofs. Parla d'un estat que controla tots els aspectes de la vida dels seus integrants. La democràcia és una de les formes injustes de govern, ja que no pretén avançar, sinó que ha d'estar sempre igual.

Ètica: Kant

Diferència entre ètiques materials i formals

• Ètiques materials (anteriors a Kant): La finalitat és la felicitat. Tenen una llista de preceptes que s'han de seguir si es vol aconseguir un objectiu (per exemple, un nedador olímpic ha d'entrenar 8 hores diàries). Són particulars, no universals; heterònomes (la llei ve donada de fora) i les accions estan condicionades a l'objectiu que es vol aconseguir.
• Ètica formal (la de Kant): La finalitat és ser digne de ser feliç. Perquè una acció sigui bona, ha de ser desinteressada; no ha de ser un mitjà per aconseguir alguna cosa. No hi ha un llistat de lleis que indiquin què hem de fer o no fer, sinó que ens dona la forma de saber si una acció té valor moral o no (imperatiu categòric).

Síntesi del pensament de Kant

Kant argumenta que no existeixen idees innates; per tant, no hi ha coneixement previ a l'experiència. La sensibilitat té unes intuïcions *a priori* (espai i temps). El coneixement té un límit. La raó té una il·lusió transcendental: creu poder conèixer els conceptes de la metafísica (Déu, ànima, món). La raó vol conèixer allò que està més enllà de l'experiència, però no pot. La raó té límits; no podem conèixer allò que ultrapassa l'experiència.

Postulats de la raó pràctica

1. El món i la llibertat humana: La voluntat de l'home està patològicament afectada. Hi ha una voluntat santa (principi objectiu) i una voluntat finita (principi objectiu i subjectiu). La llibertat, que és la possibilitat d'escollir que té l'home, és el que fa possible el fet moral. La llibertat no és demostrable per la raó teòrica, però és necessària per a la raó pràctica.
2. La immortalitat de l'ànima: La virtut en aquest món no és garantia de felicitat. La completa identitat entre acció moral i felicitat només es pot aconseguir si l'home té una existència més enllà de la seva vida sensible, si és immortal.
3. L'existència de Déu: Déu, com l'ànima, és una realitat de la qual no tenim experiència i, per tant, tampoc coneixement.