Filosofia Política de John Locke: Estat de Natura i Contracte Social

Filosofia Política de John Locke

En el Primer Tractat, Locke elabora una crítica a l'Absolutisme i a la Monarquia de Dret Diví.

En el Segon Tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa i els objectius del Govern Civil. Locke pensa que en una societat civil (l'Estat) és necessària l'existència d'un poder polític encarregat de fer lleis per regular i protegir la propietat privada.

La qüestió és l'origen d'aquest poder polític i, per explicar-ho, Locke ens presenta la situació de l'estat de natura. En aquest estat, els homes són lliures i disposen de plena llibertat, sempre que obeeixin la Llei Natural (llei moral per a l'home i llei de Déu). Aquesta llei prohibeix l'atemptat contra la vida, la llibertat o les possessions d'un altre. La regulació d'aquesta llei no està executada per cap poder exterior; la pot dur a terme qualsevol individu. En l'estat de natura, tothom té dret a castigar aquell qui no compleixi amb aquesta Llei Natural. El càstig ha de ser proporcional a la infracció i pot incloure la mort.

L'Estat de Guerra

L'Estat de Guerra sorgeix quan algú pretén dur a terme una acció en contra d'un altre. Aquest estat provoca l'abandonament de l'estat de natura. En aquesta situació, cal que l'home es defensi tant com sigui possible, perquè la innocència i la protecció de l'innocent són prioritàries.

El Pacte Social i la Societat Civil

Locke desitja un Estat on es compleixi l'estat de natura; per tant, es formarà el Pacte Social, on la gent delega el poder per fer més eficient l'aplicació de la llei.

El Pacte Social condueix a les Societats Polítiques, on es compleix l'ordre natural. La gent prefereix perdre alguns drets per obtenir majors beneficis (passant de l'individu a la comunitat). A partir d'aquí, els homes necessiten una llei escrita i decideixen crear la figura d'un jutge. Els homes segueixen sent lliures, encara que gaudeixen d'una llibertat restringida en comparació amb l'estat de natura.

Divisió de Poders i Democràcia

Locke proposa una divisió de poders per garantir l'equilibri i la llibertat:

• Poder Legislatiu: Encarregat de crear lleis d'acord amb la Llei Natural.
• Poder Executiu: S'encarrega de fer complir les lleis dictades pel legislatiu.
• Poder Federatiu: Responsable de la protecció de l'Estat i de les relacions internacionals.

Aquest sistema fonamenta la democràcia.

Comparació de la Filosofia Política: Locke vs. Plató

Política

Plató: La seva teoria política està vinculada amb l'ètica i fonamentada en la metafísica. Parteix de la base que només els que coneixen les Idees de Justícia i de Bé són capaços de dur-les a terme.

Locke: La seva filosofia política és independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder polític que té la funció d'actuar en benefici del bé públic i està legitimat pel consens dels ciutadans.

Estat Ideal

Plató: La República. Model d'Estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs han de ser els governants. El coneixement d'allò diví els divinitza i els fa competents a l'hora d'assumir el govern (coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat).

Locke: La societat civil/política. S'hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s'ha d'exercir mitjançant el consentiment de la majoria. Critica la idea d'una autoritat fonamentada en el dret diví.

Formes de Govern

Plató: El millor règim polític és l'aristocràcia, però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia.

Locke: El millor règim polític és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (democràcia). La monarquia pot ser bona sempre que el poder polític no es concentri en el rei, sinó en el parlament.