Filosofia Política: Locke, Marxisme, Anarquisme i Liberalisme

L'Estat de Natura de Locke

• Individus amb igualtat de capacitats i lliures.
• Governants i jutges de si mateixos.
• Propietat limitada a la subsistència.
• Passem de l'estat de natura a l'estat civil.
• Com que no sempre som racionals, cal un govern.
• El govern ha de ser pactat pels individus.

Actituds Filosòfiques

• Actitud Natural: Resoldre problemes que planteja la vida per un interès o objectiu concret (ex: parar atenció al mòbil per comunicar-se).
• Actitud Teòrica: Contemplar el món en què es viu sense interès, descobrint-se a un mateix com a individu, com a individualitat lliure i amb reconeixement del jo (ex: descobrir-se emocionat i admirat davant la multiplicitat dels objectes).

Conceptes Clau per als Filòsofs

• La consciència de la mort (saber que et moriràs).
• El sentiment d'admiració (possibilitat d'admirar-se i deixar-se sorprendre per la bellesa del món).
• L'experiència de l'error i la decepció (saber-se equivocar i tornar a començar).

Marxisme

Karl Marx i "El Capital"

El marxisme és una doctrina filosòfica que pretén explicar el present a través del passat per transformar-lo; és a dir, entenent el passat es pot canviar el present.

• Creu en l'explotació de la classe obrera.
• Enfocament Històric: La història es desenvolupa com una lluita entre individus agrupats per classes socials, que es resol creant un estat.
• Aquesta lluita és d'interessos, ja que no hi ha innocència i, per tant, guanya el que té més força.
• Motiu de la Lluita: La possessió dels mitjans útils per viure, els mitjans de producció. Allò que garanteix la vida és el capital.
• Sense Déu, tots podem arribar a ser morals per aconseguir el bé.

Etapes del Marxisme

1. Esclavitud Antiga: Lluita entre esclaus i nobles.
2. Servitud Medieval: Lluita entre serfs i nobles; a la ciutat, entre menestrals i aprenents.
3. Explotació Capitalista: Lluita entre capitalistes (burgesos) i obrers (proletariat).
   • Competeixen, i la competència porta a la reducció d'empreses (atur).
   • Això crea un exèrcit d'obrers sense feina, els miserables, que condueix a la Revolució.
4. Etapa Socialista: La classe obrera s'apropia dels mitjans de producció, amb l'ajuda de la tecnologia.
   • Si només queden obrers, sense capitalistes, hi ha pactes entre iguals.
   • L'estat reparteix a parts iguals el benefici.
   • Els obrers no han de treballar, ja que les màquines fan la feina, generant un benefici de plaer.
5. Etapa Comunista: Societat d'artistes, persones dedicades al plaer.
   • No hi ha necessitats (les màquines treballen).
   • És el paradís: no hi ha egoisme, tots són iguals.
   • Les màquines són els esclaus.

Comparatives Filosòfiques

Diferències entre Anarquisme i Liberalisme

• Anarquista: Les persones educades són bones.
• Liberal: Tots tenim una part dolenta.
• Anarquista: Els altres són la finalitat.
• Liberal: Els altres són un límit.

Semblances entre Marxistes i Liberals

• Ambdós veuen l'ésser humà com a egoista.

Anarquisme

Pierre-Joseph Proudhon i el Socialisme Utòpic

L'anarquisme, amb figures com Pierre-Joseph Proudhon (autor de "La propietat és un robatori"), és una doctrina filosòfica que pretén un canvi en l'organització de la societat a partir de la defensa de la llibertat absoluta de l'individu.

• Creu que, en el fons, els humans som bons, però l'estat impedeix que puguem fer bondat.
• L'estat tracta l'humà com a egoista i crea lleis que impedeixen la llibertat i la bondat, actuant contra la voluntat pròpia.
• Per evitar l'egoisme, s'ha d'eliminar l'estat per ser lliures i poder actuar amb bondat des de la voluntat pròpia.
• Propietat: És important per exercir la llibertat. Ha de ser privada, però no es pot acumular. La propietat que no garanteixi la subsistència ha de ser de la comunitat.
• Educació: Serveix per a cedir el que sobra.
• Paral·lel Històric: Similar a l'Edat Mitjana, on el Papa no tenia exèrcit i no calien lleis.
• Anarquisme Francès: Centrat en la societat i l'economia.
• Anarquisme Rus (Nietzsche): La llibertat és la màxima finalitat. No sóc egoista perquè tot és fruit de la llibertat.
• Té similituds amb el cristianisme: el sacrifici pels altres.
• Llibertat: És la capacitat d'actuar tenint en compte els altres, i també l'alliberament de les necessitats. Per un anarquista, és tenir en compte els altres.

Liberalisme

John Stuart Mill i la Llibertat Individual

El liberalisme, representat per John Stuart Mill, és una doctrina filosòfica que pretén una organització de la societat a partir de la defensa de la llibertat individual sotmesa a lleis compartides i consensuades pels propis individus.

• L'estat s'ha de formar a partir de la llibertat dels individus.
• Es toleren els altres per poder beneficiar-se mútuament.
• Llibertat: Fer el que un vulgui, permetent que l'altre també faci el que vulgui (Principi del Dany).
• Propietat Privada: Els individus poden acumular tant com vulguin i desitgin, i viure de renda no representa cap inconvenient. Es pot tenir herència per repartir entre familiars.
• Volen un estat i lleis que permetin compatibilitzar les llibertats.
• Rol de l'Estat:
  • Ha de protegir la propietat privada (és el motor de l'economia).
  • Ha de garantir infraestructures.
  • Ha de permetre l'educació i la sanitat, amb opció de triar entre pública i privada.
  • Hi ha d'haver oferta pública.