Filosofia Política: Poder, Autoritat i el Contracte Social

Introducció a la Política i la Societat

La política es manifesta en dues dimensions principals:

• Acció social: Implica les relacions de poder, estatus i rols dins la societat.
• Acció de governar: Activitat orientada a obtenir i exercir el poder per a l’interès general de la comunitat.

La ciència política estudia com organitzar millor la societat i analitza les institucions i ideologies polítiques.

La Visió d'Aristòtil sobre l'Ésser Humà i la Política

Aristòtil defensa que l’ésser humà és social per naturalesa. La paraula i la comunicació permeten l’organització en estructures fonamentals com la família, la ciutat o l'estat. Segons Aristòtil, l’objectiu de la vida política és viure bé i assolir la felicitat col·lectiva.

El Concepte de Poder i Autoritat

Què és el Poder?

El poder és la capacitat d’influir o limitar les accions dels altres. Es pot manifestar de diverses maneres:

• Força: Ús de la coacció o la imposició (ex. sancions, violència).
• Influència: Capacitat de convèncer o persuadir (ex. propaganda, retòrica).
• Autoritat: Reconeixement voluntari per part dels altres (ex. la policia, un expert).

Perspectives sobre la Legitimació del Poder

• Maquiavel (a El Príncep): Sostenia que "el fi justifica els mitjans", prioritzant l'eficàcia en l'exercici del poder.
• Max Weber: Argumentava que el poder ha de ser legítim, és a dir, reconegut i acceptat per la ciutadania per ser estable i efectiu.

Tipus d'Autoritat segons Max Weber

Weber va identificar tres tipus principals d’autoritat legítima:

• Autoritat Tradicional: Basada en costums, tradicions i la creença en la santedat de les normes establertes des de temps immemorials.
• Autoritat Carismàtica: Procedeix de l’admiració, la devoció o la fe en les qualitats excepcionals d'un líder o figura carismàtica.
• Autoritat Racional-Legal: Fonamentada en lleis, reglaments i processos democràtics, on l'obediència es deu a la norma i no a la persona.

Acords Socials i Teories del Contracte

Orígens del Pensament Contractualista

• Alguns sofistes, com Protàgores, diferenciaven entre naturalesa (physis) i convenció (nomos), suggerint que les lleis socials són acords humans.
• Sant Agustí veia la societat com un mitjà per arribar a la pau eterna a la Ciutat de Déu, amb una visió teològica de l'ordre social.

Teories Clàssiques del Contracte Social

Hobbes: El Contracte Absolutista

Per a Thomas Hobbes, en l’estat de naturalesa, la vida humana és una "guerra de tots contra tots" (bellum omnium contra omnes), caracteritzada per la violència constant i la por. Per garantir la pau i la seguretat, els individus cedeixen de manera irrevocable tots els seus drets a un sobirà absolut. Hobbes defensa la monarquia absoluta com a única forma de govern capaç de mantenir l’ordre i evitar el caos.

Locke: El Contracte per a les Llibertats

John Locke sostenia que en l’estat natural, l’ésser humà posseeix drets bàsics inalienables: la vida, la llibertat i la propietat. La funció de l'estat és protegir aquests drets i garantir la convivència mitjançant lleis. Locke defensa un sistema parlamentari i la divisió de poders (legislatiu, executiu i federatiu) per evitar l'abús. Si el poder no compleix el contracte social i viola els drets dels ciutadans, el poble té el dret legítim a la rebel·lió.

Rousseau: El Contracte del Poble i la Voluntat General

Jean-Jacques Rousseau creia que l’ésser humà és bo per naturalesa, però la societat el corromp, introduint la desigualtat i l’egoisme. Proposa un contracte social basat en la voluntat general, on tots els individus cedeixen els seus drets a favor de l’interès col·lectiu. L'objectiu és restaurar la igualtat i la llibertat. Rousseau defensa la democràcia directa com la millor forma de govern, on la sobirania resideix en el poble.