Filosofia Política i Social: Origen, Teories i Formes d'Estat

Què és la Filosofia Social o Filosofia Política?

La filosofia social o filosofia política és una disciplina filosòfica que s'encarrega d’estudiar com s’organitza la vida en societat o comunitària dels éssers humans. Un cop compresa l'organització social, emet judicis de valor sobre aquesta, és a dir, reflexiona críticament sobre la justícia i l'adequació d'aquesta convivència.

En moltes obres i estudis tradicionals, es considera que les diferents formes d’organització social (com les societats, les cultures o les comunitats) tenen com a fonament un aspecte natural de les persones: l’instint social dels individus. Això vol dir que, segons aquests autors, les persones tenen per naturalesa la tendència a viure en societat.

La Sociabilitat Natural Humana

Origen de l'Instint Social de l'Homo Sapiens Sapiens

Segons la sociobiologia, una branca de la biologia evolutiva creada pel biòleg nord-americà E.O. Wilson, la sociabilitat humana té un origen biològic i evolutiu. Aquesta disciplina estudia les comunitats animals i aplica els seus coneixements també als éssers humans.

La sociobiologia afirma que la sociabilitat humana neix de l’evolució de les relacions de parentiu, que són la base de la primera unitat col·lectiva o social: la família.

La Tesi Central de l'Evolució

Segons la teoria de l’evolució de Darwin, i interpretada per Dawkins i E.O. Wilson, els veritables protagonistes de l’evolució no són els individus ni les espècies, sinó els gens. Per tant, l’objectiu i la missió de cada gen és assegurar la seva pròpia supervivència.

L'Altruisme Recíproc com a Estratègia Evolutiva

Segons la sociobiologia, els gens asseguren la seva supervivència mitjançant conductes altruistes, és a dir, l'altruisme recíproc. Encara que sembli que aquest altruisme beneficia més els altres, en realitat ajuda els propis gens a sobreviure. Això és així perquè la supervivència dels gens no només depèn de tenir descendència, sinó que també depèn de la supervivència d’aquestes cries.

L'Aptitud Inclusiva i la Sociabilitat

La supervivència de les cries resulta probablement assegurada seguint l’estratègia que s’anomena *aptitud inclusiva*, i inclou:

• En un primer moment, l'altruisme parental i familiar: ajudant familiars consanguinis (que comparteixen molts gens), assegurem en part la supervivència dels nostres propis gens.
• Més endavant, gràcies a la selecció natural, es desenvolupa un altruisme grupal o social: això dona lloc a la sociabilitat o instint social.

Naixement de la Política: Les Primeres Societats Humanes

Un cop demostrat científicament l'existència de l'instint social animal i la sociabilitat natural de l'ésser humà, podem explicar l'origen de les societats humanes. Aquestes societats no apareixen en el Paleolític (clans nòmades, caçadors-recol·lectors), sinó que sorgeixen amb la Revolució Neolítica. Neixen en llocs com Göbekli Tepe (Turquia) i l’Orient Mitjà (zones com Assíria, Babilònia i el Creixent Fèrtil).

Quan els humans comencen a (auto)produir els seus propis mitjans de supervivència (com aliments, eines, etc.), apareixen diferències en els resultats d’aquesta producció, fet que deriva en l'aparició de les classes socials. Això vol dir que no tothom produeix el mateix:

• Alguns obtenen resultats pobres (no aconsegueixen sobreviure per si sols).
• Altres tenen resultats mitjans (produeixen prou per subsistir, però sense sobrar-los res).
• I altres aconsegueixen resultats bons, amb excedent (produeixen més del que necessiten).

Aquest excedent pot ser:

• Compartit o donat als altres.
• Intercanviat a canvi de treball.

És a dir, els que tenen excedent poden ajudar els que no en tenen, però posant condicions o no. Això crea una diferenciació econòmica dins la comunitat: les anomenades classes socials (grups amb més o menys recursos i poder).

Per això, estudiar una societat implica analitzar com es relacionen aquests grups socials i com s'organitza el conjunt. Aquesta anàlisi ens porta a l'estudi de la política. Per gestionar la conflictivitat social derivada de la diferenciació socioeconòmica, les comunitats humanes creen una institució: l'Estat.

El Concepte d'Estat i Poder Polític

Quan neix l’Estat, també apareixen les societats políticament organitzades. En aquestes societats, els que tenen l’excedent (els més poderosos econòmicament) passen a regular, administrar i controlar:

• Els béns comuns.
• Els drets i obligacions dels membres de la comunitat.
• En general, la cohesió del grup (és a dir, mantenir-lo unit i en ordre).

El concepte actual d’Estat neix al segle XVI i el fixa Maquiavel. Es defineix com un poder permanent i indiscutible, que actua dins d’un territori concret. Pot estar diversificat en institucions (govern, parlament, tribunals…), però sempre és un poder únic, exclusiu, que gaudeix del monopoli de la força i de la violència. Per tant, l’Estat tindrà:

Poder Territorial

L’Estat pot imposar normes i lleis a totes les persones i organitzacions que es troben dins del seu territori.

Poder Sobirà

Ningú està per sobre del seu poder. La seva funció principal és la protecció dels seus integrants davant l’amenaça exterior (amb l’exèrcit) i l’amenaça interior (amb la policia).

El Contractualisme

El contractualisme és un conjunt de teories polítiques que justifiquen la necessitat de l’Estat. Afirmen que l’Estat i la societat organitzada políticament són el resultat d’un pacte o contracte social. Segons aquestes teories, els individus lliures i iguals decideixen crear un govern per organitzar i gestionar la convivència. Aquestes teories expliquen com neix l’Estat i per què cal obeir-lo. Els pensadors contractualistes comparen la vida amb Estat (societat organitzada) amb la vida sense Estat (l'estat de naturalesa).

Estat de Naturalesa

És una situació imaginària en què no existeixen lleis, ni autoritat, ni policia, ni exèrcit. Els pensadors contractualistes parteixen d’aquesta situació per explicar per què és necessari un Estat.

Les Formes d'Estat

L'Estat o el poder polític no sempre s'ha organitzat de la mateixa manera al llarg de la història. Per tant, hi ha diferents formes d’organització política d’una societat.

Estat Autoritari

En un Estat autoritari, el poder s’exerceix sense límits i sense estar sotmès a cap control. Les seves característiques principals són:

• No hi ha separació de poders.
• El governant no es tria de manera democràtica.
• No es pot expressar la disconformitat amb el govern: no hi ha llibertat d’expressió ni oposició política.

Estat Totalitari

En un Estat totalitari, el poder controla tant l’esfera pública com la privada (també la vida personal i les creences dels ciutadans). Això es fa a través de:

• Control dels mitjans de comunicació, de l’educació, de la socialització i de les relacions personals. Aquests quatre àmbits modelen el pensament individual.
• Vigilància de la conducta individual per mitjà de policies polítiques com la Gestapo, Stasi, KGB, NSA, etc.

Estat de Dret

L'Estat de dret és aquell on el poder està regulat per lleis. Això vol dir que fins i tot els governants han de complir la llei. El poder polític no pot actuar arbitràriament, sinó dins dels límits legals. L’objectiu és protegir els drets individuals dels ciutadans enfront del mateix Estat. Les característiques de l’Estat de dret són:

Constitució

És la llei màxima de l’Estat de dret. Estableix:

• Les normes generals.
• Els òrgans del poder i com han de funcionar.
• Les relacions entre els ciutadans i l’Estat.
• Els drets individuals i col·lectius que s’han de protegir.

Divisió de Poders

Evita la concentració del poder i garanteix el control entre els diferents òrgans. Els tres poders són:

• Poder Legislatiu: Fa les lleis (Parlament).
• Poder Executiu: Aplica les lleis (Govern).
• Poder Judicial: Fa complir les lleis (Tribunals).

Estat Social de Dret

No n’hi ha prou amb reconèixer llibertats i drets individuals/col·lectius per llei. Perquè l’Estat sigui veritablement just, també ha de corregir les desigualtats socioeconòmiques. Sense una mínima igualtat de condicions de vida, els drets són una formalitat o "paper mullat".

La seva funció, a part de garantir que tothom pugui gaudir plenament dels seus drets, és promoure el benestar material i la seguretat econòmica dels seus ciutadans. Això rep el nom de l'Estat del Benestar, que inclou:

• Sanitat i educació gratuïtes.
• Pensions per a la gent gran.
• Subsidi d’atur.
• Serveis socials.

L'Origen de l'Anomenada Ciència Política

1. El fundador de les ciències polítiques va ser Maquiavel, un filòsof florentí del segle XV.
2. Abans de Maquiavel, els textos que parlaven sobre política es limitaven a dues coses:
   • A descriure els diferents tipus d’Estat.
   • O a classificar-los segons criteris ètics, és a dir, segons si feien els seus ciutadans moralment bons o dolents.
3. Amb Maquiavel això canvia completament. A la seva obra «El Príncep», converteix la política en una ciència autònoma i legítima, separada de l’ètica i la religió, i la tracta com un coneixement científic. Per això, utilitza el mètode científic: observació, descripció, formulació d’hipòtesis, contrastació amb l’experiència històrica i confirmació o rebuig de les seves idees.
4. A «El Príncep», Maquiavel estudia l’Estat, el poder i l’autoritat, considerant-los productes de l’acció humana, no pas divins, naturals o inevitables. És a dir, l’Estat és creat per les persones i, per tant, es pot canviar. I explica com accedir al poder i com conservar-lo.
5. Tesis principals de Maquiavel:
   • L’Estat és l’art o ofici de conquerir i mantenir el poder.
   • El Príncep (el governant) no ha de confiar només en la fortuna (sort), però sí tenir-la en compte.
   • El Príncep ha d'usar la seva intel·ligència, que Maquiavel considera una virtut moral.
   • Ha de saber utilitzar la força i la traïció, si les circumstàncies ho exigeixen.

   Frase clau que resumeix la seva visió: “La fi justifica els mitjans” (és a dir, el que importa és el resultat, no com s’hi arriba).

El Liberalisme Clàssic (I): John Locke

John Locke, en la seva obra «Dos tractats sobre el govern civil», és el primer filòsof que descriu un sistema polític basat en el control dels governants i en la protecció dels drets bàsics dels ciutadans. Aquest sistema es basa en el parlamentarisme, on:

• El parlament és escollit pels ciutadans.
• Té la funció de fer lleis.
• Controla o censura el govern si aquest no respecta els drets bàsics.

Aquest sistema és la base de les actuals democràcies occidentals i de l’Estat de dret. Per evitar abusos, Locke proposa una separació de poders, que és un dels fonaments de la ciència política moderna:

• Poder Legislatiu: Crea les lleis. És escollit pels ciutadans. Inclou també el poder judicial. El seu objectiu és buscar el bé comú, defensant els quatre drets bàsics: vida, llibertat, justícia i propietat.
• Poder Executiu: Executa o aplica les lleis. Està format pel govern o consell de ministres. Ha de respectar les lleis establertes pel poder legislatiu.
• Poder Federatiu: Gestiona les relacions exteriors (signa aliances, declara guerres, firma tractats de pau). També regula el comerç i manté la seguretat de l’Estat.

El Dret a la Revolta

Locke afirma que si el govern o qualsevol dels poders no persegueixen el bé comú, els ciutadans tenen el dret a revoltar-se. Aquesta és una garantia democràtica, ja que el poder no és absolut, sinó que ha de servir al poble.

El Liberalisme Clàssic (II): Mill (pare i fill), Bentham, Ricardo

A finals del segle XVIII, com a conseqüència de la Revolució Industrial, canvia el sistema econòmic, és a dir, la manera com les persones satisfan les necessitats humanes vitals. Es passa del sistema feudal al capitalisme, i neix un nou món.

Canvis en el Liberalisme

• Abans del capitalisme: El liberalisme clàssic es centrava en l’individu i els seus drets naturals. L’Estat existia per garantir aquests drets a través del parlament, que creava lleis per protegir els drets individuals naturals.
• Amb el triomf del capitalisme: L’Estat liberal també ha de protegir l’economia, en concret:
  • El lliure intercanvi de béns i serveis.
  • La competència econòmica.
  • L’activitat industrial.
  • La llei d’oferta i demanda.
  • El mercat i els capitalistes.

Això implica que l’Estat deixa de prioritzar l’individu i els seus drets, i posa per davant el funcionament del sistema econòmic.

Conseqüència: Canvi de Prioritats

L’Estat liberal capitalista, encara que diu que defensa les llibertats civils (vida, propietat, llibertat, honor, culte, reunió, expressió), en la pràctica, prioritza la llibertat de mercat.

Això vol dir que l’Estat:

• Protegeix els interessos dels productors o burgesos.
• Afavoreix l’egoisme dels propietaris dels mitjans de producció.
• Busca el seu benestar i la seva riquesa.
• I oblida la majoria de la població, és a dir, els treballadors.

El Marxisme

El capitalisme fa que l'Estat i el poder estiguin organitzats de manera que la majoria de la població queda desplaçada, i el sistema econòmic (la producció de riquesa) es converteix en el centre de l'acció política. En aquesta situació, els protagonistes del sistema econòmic són els burgesos o l'elit social.

La Proposta de Karl Marx

Karl Marx, filòsof alemany i fundador del partit comunista, proposa una reforma de l’Estat, el poder i l’autoritat per recuperar la posició de la majoria de la població, els treballadors. Marx vol que l’acció política dels governs se centri en els interessos de la classe treballadora, és a dir, la gent que depèn dels propietaris de la riquesa (els burgesos), ja que aquests els donen treball.

El Programa Polític de Marx

El marxisme és un programa polític constituït en els següents punts:

1. Lluita de classes: Marx afirma que en totes les societats sempre ha existit una lluita de classes entre els diferents grups socials. Aquesta lluita es fonamenta en els diferents interessos, ambicions i objectius de cada grup, a causa de la seva posició respecte als mitjans de producció (com la terra, les indústries i els seus elements). El resultat d'aquesta lluita és la riquesa, la seva propietat i la gestió o distribució d'aquesta.
2. Explotació i classes socials: Des de l’origen de les societats, han existit dues classes socials principals:
   • Les classes propietàries, que són les dominants i explotadores.
   • I les classes no propietàries, que són les dominades i explotades.
3. Canvi històric i consciència de classe: En moments de canvi històric (per exemple, el pas del feudalisme al capitalisme), els no propietaris prenen consciència de la seva situació d’opressió i explotació. Aquesta consciència porta a la rebel·lió i a la substitució del sistema econòmic existent (capitalisme) per un nou sistema proposat per ells.
4. La lluita de classes és el motor de la història.
5. En la societat capitalista hi ha dues classes:
   • Els burgesos, que són els explotadors i els qui tenen el poder.
   • Els obrers, que són els explotats i sotmesos a les condicions del sistema capitalista.

Quan els obrers prenguin consciència de la seva situació d’opressió, pobresa i submissió, es convertiran en proletaris.

La Revolució Proletària

Arribat aquest moment de consciència de classe, els obrers es rebel·laran contra els burgesos, provocant una revolució proletària. Aquesta revolució portarà al triomf dels obrers i a un canvi del sistema econòmic, passant del capitalisme al socialisme.

L'Arribada del Comunisme

El socialisme serà l’etapa en què es comencin a eliminar les desigualtats socials, i finalment, s’arribarà al comunisme, on l’explotació de l’home per l’home desapareixerà definitivament.

Anàlisi Marxista del Capitalisme

El capitalisme és la manera actual de satisfer les necessitats humanes, que consisteix en fabricar i comprar, és a dir, vendre mercaderies.

• Definició de mercaderia: qualsevol objecte que satisfà una necessitat humana i que es pot intercanviar per un altre. Les mercaderies tenen un valor d'ús (utilitat) i un valor de canvi (preu).
• L'economia o activitat econòmica consisteix a intercanviar o moure mercaderies.
• Per què podem intercanviar mercaderies? Perquè totes les mercaderies tenen alguna cosa en comú: són fruit del treball humà (el treball humà abstracte).

El treball humà abstracte és el temps que una societat, en general, dedica a la producció de cada mercaderia. Llavors, el valor de les coses prové del treball que s'hi ha invertit. Com es mesura el treball humà abstracte? Es mesura amb una mercaderia especial que es diu diners.

• El diner/preu i la utilitat no marquen el valor de les coses; el valor de les coses el marca el treball abstracte o la societat que les produeix.

En l'actualitat, els beneficis surten de la venda de mercaderies. Si es venen al màxim preu, no hi haurà benefici perquè s'haurà de comprar el que es ven. Al món hi ha una mercaderia única que, a part de servir per a alguna cosa, també té un preu i una característica que les altres no tenen, però el més important és que aquesta mercaderia crea valor: és el treball o força de treball, és a dir, l'obrer.

El benefici empresarial o la riquesa provenen de la part del treball realitzat pel treballador que no és pagada en el salari. Aquesta quantitat de treball no pagat que es transforma en benefici s’anomena plusvàlua.

Com que el món funciona així, sempre hi ha els que paguen i els que són pagats, i la diferència entre aquestes dues classes socials és cada cop més gran, fet que augmenta la injustícia.