Filosofia Presocràtica: Conceptes Clau, Parmènides i Heràclit

Conceptes Filosòfics Fonamentals

Physis: La Natura i Essència

Conjunt d'éssers físics (naturalesa), la natura o essència d'un ésser. La matèria i força de totes les coses i principi intern actiu que permet el canvi (un ésser neix i es desenvolupa perquè té physis).

Aletheia: La Veritat Oculta

Veritat oculta que es pot descobrir a través del pensament, correspondència entre realitat i pensament.

Arkhe: L'Origen de Tot

Realitat única, eterna, infinita i activa que és alhora matèria, vida i ànima de la qual sorgeixen i retornen totes les coses. És l'origen de tot el que existeix.

Psique: L'Ànima i el Coneixement

Ànima, principi de vida i principi de coneixement (transmigració de les ànimes: metempsicosi).

Parmènides d'Elea: L'Ésser Immutables

Va rebre influència diferent a Heràclit. Planteja dues qüestions fonamentals: una d'epistemologia (què puc conèixer) i una altra d'ontologia (què existeix).

Vies de Coneixement segons Parmènides

• 1. La Via de l'Ésser (Veritat Lògica)

  "L'ésser és i no pot ser que no sigui". S'hi arriba amb la raó (Parmènides).

• 2. La Via del No-Ésser (Veritat Sensible)

  "Les coses són i no són". S'hi arriba amb els sentits (Heràclit).

• 3. La Via dels Ignorants (Via de l'Error)

  "El no-ésser és".

Segons Parmènides, encara que sembli que les coses canvien i es mouen, només és una aparença dels sentits. Tot és i continua essent el mateix i forma part d'un únic ésser. TOT EL QUE POT SER PENSAT EXISTEIX.

Propietats de l'Ésser segons Parmènides

• Immoble:

  No canvia, ja que seria no-ésser.

• Continu i Ple:

  No hi ha buits, ja que els buits serien no-éssers.

• Etern:

  Ha estat, és i serà sempre. Negar-ho seria afirmar el no-ésser.

• Únic:

  Tot el que existeix ha de ser ésser.

Heràclit d'Efes: El Canvi Constant i el Logos

Heràclit adquireix una nova forma d'entendre la realitat. Deixa de banda fins a cert punt l'arkhé i es centra en la unitat conceptual de totes les coses. Desenvolupa la seva activitat filosòfica a les colònies jòniques, i aleshores es planteja el problema de l'arkhé, que per a ell és el foc.

El Logos i l'Esdevenir

Diu que la unitat de tot, el Logos, és el moviment constant: l'esdevenir (tot canvia).

• L'Univers segueix un ordre:

  Raó còsmica (universal).

• Nosaltres som un reflex de l'univers:

  Raó individual (particular).

• A la naturalesa hi ha canvi:

  Aquest canvi segueix un ordre (no és arbitrari).

• L'ordre o la llei del canvi (Logos):

  La percepció de la naturalesa és un esdevenir dialèctic que es transforma passant d'una cosa a la contrària.

• La unitat dels contraris:

  Un contrari no pot existir ni ser concebut sense l'existència del seu contrari.