Filosofia i Psicologia: Explorant la Condició Humana

Viktor Frankl: Reflexions sobre l'Existència

• La Il·lusió de l'Indult: L'Esperança com a Motor

La conservació de l'esperança en moments difícils, la fe amb l'esperança pot ser la diferència entre la mort i la desesperació.

• La Visió d'Homes Penjats: Enfrontar la Pròpia Mort

Deixem enrere la incertesa i ens enfrontem a la realitat, ja que tot i veure la mort d'una altra persona, indirectament veiem la nostra pròpia mort.

• Les Mentides de la Medicina: Enfocament Col·lectiu vs. Individual

La medicina treballa produint fàrmacs i cures per a casos generals, és a dir, crea medicaments per al col·lectiu de la societat. Frankl ens diu, però, que a part dels fàrmacs, una part de la cura també està en les ganes de viure del pacient i de la seva ment. Per tant, seria més eficient treballar individualment amb cada pacient, malauradament no seria un procés rendible. Diem, per tant, que la medicina té en compte la malaltia, però no el pacient.

• El Passat, l'Art i la Natura: L'Objectiu del Presoner

Utilitzant records de la seva vida quotidiana en llibertat, el presoner aconsegueix crear una tendència a la interiorització, creant una vida interior i reconstruint un objectiu de futur propi per recuperar la voluntat de viure i de sentir. La contemplació de la natura com a art crea una visió d'aquesta més harmònica, amb esperança i pau.

Tipus de Mal que Pot Rebre l'Ésser Humà

• Psicològic: pateix de la ment

• Físic: pateix del cos

• Moral: pateix de l'ànima i l'esperit (menyspreu o infravaloració)

L'Heroi Homèric i la Identitat

L'ésser humà està format per dues parts:

• Psyché: Principi Vital i les seves Parts

  Principi vital que fa possible la vida i el moviment, és el mateix en tots els éssers vius i abandona el cos quan aquests moren. És format per:

  • Thymos: és la voluntat o el caràcter

  • Nóos: és la capacitat de representació de les coses

• L'Ombra: El que Resta Després de la Mort

  És allò que queda quan la psyché ens abandona (quan morim).

Conseqüències:

No hi ha un nucli unitari on poder situar la identitat del “jo”, i per tant són els altres qui decideixen realment la nostra identitat, dirigint-nos la seva aprovació o el seu menyspreu. Per part seva, el càstig més sever que podem rebre és l'ostracisme (exili de la comunitat i aïllament).

L'Enciclopèdia: Difusió del Saber Il·lustrat

Denis Diderot i Jean le Rond D'Alembert van coordinar l'edició de l'Enciclopèdia, o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis. Va ser publicada entre 1751 i 1765.

Intencions:

• Difondre els sabers de l'època i els ideals de la Il·lustració.

El Cos com a Presó: Visions Filosòfiques

Defensors de:

• Orfisme: Pèrdua de la Condició Divina

  Quan naixem perdem la condició divina.

• Pitagorisme: L'Ànima Immortal Empresonada

  Interpreten la psyché com l'ànima sobrenatural i immortal que conté la part positiva de la persona, mentre que el cos (sôma) és considerat matèria mortal, corruptible i continent de la part negativa de la persona.

  Quan l'ànima fa alguna acció molesta pels déus, aquesta és enviada al món material i empresonada dins un cos, del qual no serà alliberada fins que el sôma mori.

Plató: L'Ànima Espiritual i el seu Destí

Plató defensa que la naturalesa de la psyché és espiritual i que es troba temporalment unida al cos. Un cop alliberada, el seu destí dependrà de com hagi viscut amb aquest cos:

• Pura: tornarà amb els déus.
• Impura: baixarà a l'Hades i serà castigada.
• Res: es reencarnarà en un altre cos i tindrà una altra oportunitat.

Aristòtil: L'Ànima com a Organització Vital

Aristòtil interpreta l'ànima com l'organització que fa que el cos tingui vida, no està a favor que l'ànima pugui existir abans que el cos o que aquesta reencarni. Atribueix ànima a tots els éssers vius:

• Ànima vegetativa
• Ànima sensitiva
• Ànima racional

Per tant, Plató és el filòsof que estava més d'acord amb els grecs, ja que creia que una ànima pot existir sense la necessitat d'un cos, perquè ell creia que quan el cos mor, depenent de la puresa de l'ànima, aquesta retornaria amb els déus o aniria a l'Hades, on seria castigada.

Per Què No Som Lliures? La Perspectiva Cristiana

El cristianisme incorpora un concepte de Déu, a qui Adam i Eva van desobeir, causant que tot ésser humà neixi amb una “taca” la qual es neteja mitjançant el bateig. D'aquesta manera s'introdueix a la societat cristiana i es compromet a fer un bon ús de la llibertat. Respectant els manaments, estimant i seguint Déu, per tant, tot i que un cop batejats existeix el concepte de llibertat, vivim depenent d'unes normes i un ésser al qual seguir, el qual sap què farem i què no, fet que fa que no siguem lliures de nosaltres mateixos.

Algunes Humiliacions de la Humanitat

• Primera Humiliació: Descobriment que la Terra gira al voltant del Sol com la resta dels 7 planetes del Sistema Solar.

• Una Altra Humiliació: Comprensió que l'ésser humà és un mico evolucionat.

• Humiliació Determinada per Karl Marx: Quan va fer sortir a la llum que realment la nostra manera de viure és la que determina la nostra manera de pensar i no a l'inrevés.

Per Què No Som Amos de Nosaltres Mateixos? La Psicoanàlisi de Freud

Segons Freud, fundador de la psicoanàlisi, identificar la ment amb la consciència és un error, ja que la major part de la nostra ment té un caràcter inconscient, al qual no hi podem accedir.

Per tant, segons Freud, realment no és el propi individu qui millor sap què l'impulsa o què el motiva, sinó que és l'inconscient d'aquest, i per tant no sabem ni realment què hi ha en la nostra pròpia ment ni som amos de nosaltres mateixos.

Concepcions de la Divinitat

Panteisme: Déu Identificat amb la Natura

Absolut = Realitat divina immanent al món.

Creuen en un Déu identificat en una unitat existent: Déu = Natura.

Estoics, Nicolau de Cusa, Giordano Bruno, Spinoza, Budisme….

Teisme: Déu Creador i Interventor

Absolut = Realitat divina transcendent al món.

Déu ha creat l'univers i intervé en els seus esdeveniments, és personal amb qualitats bones (intel·ligència, poder…) que pot revelar-se als homes de tal manera que puguin accedir a ell.

Sant Tomàs, Descartes, Cristians, Jueus…..

Deisme: Déu Creador, Però No Interventor

Absolut = Realitat transcendent al món.

Déu causador del món, però sense intervenir-hi, no és un Déu personal ni amb qualitats bondadoses. Els humans podem accedir a ell racionalment.

Voltaire, M. Tindal, H. de Cherbury, Toland….

Perspectives sobre la Naturalesa Humana

Existencialisme: L'Existència Precedeix l'Essència

Els humans naixem sent éssers indeterminats, és a mesura que escollim diferents camins, prenem decisions i construïm la nostra pròpia identitat, anem definint allò que som. “L'existència precedeix l'essència”.

Estructuralisme: L'Ésser Humà com a Producte Social

Els humans no creen les normes ni els valors, sinó que en són el producte; l'ésser humà obra segons uns patrons socials i culturals establerts per l'estructura familiar, social i cultural en la qual neixen.

Sociobiologia: La Influència Genètica en el Comportament

Els humans obren segons la genètica; depenent dels seus gens familiars, tindran uns costums, uns valors i una identitat diferent.