Filosofia de la Substància i el Dualisme: Descartes i la Física Mecanicista

Qualitats de les Coses: Primàries i Secundàries

Qualitats Primàries

• Objectius: Pertanyen als objectes.
• Quantitatives: Poden ser mesurades.
• Exemple: Quantitat extensa de forma rectangular i massa de 250 g.

Qualitats Secundàries

• Subjectives: Pertanyen al subjecte que les percep.
• Qualitatives: Poden ser descrites, però no mesurades.
• Exemple: Cos fred i tou de color groc i sabor dolç (mantega).

Allò que es pot conèixer de les coses són les qualitats primàries, que són els atributs de la matèria, no allò que ens diuen els sentits.

La Teoria de la Substància

En teoria, només hi hauria una substància: Déu, que no depèn d'una realitat prèvia. Però també hi ha dues altres realitats, que són el pensament i la matèria, que es poden definir també com a substàncies. Són corporals i pensants i existeixen gràcies a Déu (Déu ha creat la matèria, Déu ha creat el pensament), però són àmbits de realitat diferents.

Atributs i Modes de la Substància

Tota substància té atributs (característiques essencials) i modes (variacions accidentals). Per exemple, l'atribut de la matèria és l'extensió; tota matèria és extensa.

El Dualisme Cos-Ànima

L'ànima està inserida en el cos, i és com si fos el pilot de la nau (el cos). Però també pot ser que el cos alteri l'ànima. Per exemple, si ens cremem, els sentits envien senyals al pensament. Hi ha una interacció entre cos i ànima, que més aviat és una interferència, perquè el cos pot sentir passions que pertorbin el coneixement que porta a terme el pensament.

Punt de Contacte: La Glàndula Pineal

Descartes situa un punt fix, un cos on el pensament i l'ànima poden interactuar: el punt de contacte, la glàndula pineal.

Influència del Dualisme

Aquesta teoria del dualisme cos-ànima tindrà influència en autors posteriors.

La Teoria del Món i la Física Mecanicista

Entre Galileu i Newton, s'estableix un Univers sense buit, purament mecànic, que funciona per lleis (per exemple, la llei de la inèrcia: un cos en moviment tendeix indefinidament a mantenir-se en moviment si no hi ha un agent extern que l'aturi). Les lleis són definides deductivament, perquè es pensa que la raó pot descriure la realitat.

De la Física Aristotèlica a la Mecanicista

Es deixa de banda la física aristotèlica per passar a una física mecanicista, la de Galileu. Es basarà en principis racionals i no farà servir l'experiència per plantejar hipòtesis, sinó per algunes comprovacions de fets concrets.