Filosofia: Teseu, Llibertat, Kuhn i Nello Explicats

El Vaixell de Teseu: Identitat i Canvi

El paradox del Vaixell de Teseu planteja una pregunta fonamental: un objecte segueix sent el mateix si totes les seves parts han estat reemplaçades?

Això involucra diversos principis:

• Principi del canvi gradual: Els objectes ordinaris sobreviuen a una substitució gradual de les seves parts.
• Principi de les parts: Un objecte va on van les seves parts (la seva identitat està lligada a les seves parts constituents).
• Principi de transitivitat de la identitat: Si x = y, i y = z, aleshores x = z.

Possibles Solucions al Paradox

1. Negar el principi de les parts: El vaixell segueix sent el mateix (Vaixell A, amb les fustes renovades) respectant el principi del canvi gradual. L'essència o la forma persisteix més enllà de les parts materials.
2. Negar el principi del canvi gradual: Quan es substitueix la primera peça, l'objecte original ja no és el mateix. El vaixell original deixa d'existir progressivament, i el vaixell construït amb les fustes velles (Vaixell B) podria reclamar la identitat si es respecta estrictament el principi de les parts.
3. Acceptar múltiples identitats (negar la transitivitat): Els dos vaixells (A i B) són, en cert sentit, el vaixell de Teseu. Això respecta el principi de canvi (per al Vaixell A) i el principi de les parts (per al Vaixell B), però viola el principi de transitivitat de la identitat, ja que A i B són diferents entre si. (Si Vaixell Original (Y) = Vaixell A (X) i Vaixell Original (Y) = Vaixell B (Z), llavors X hauria de ser Z, però sabem que no ho són).
4. Introduir la quarta dimensió (temporal): Els objectes tenen una dimensió temporal (són "cucs espaciotemporals"). No hi ha un únic vaixell present a l'any 1 o 2. Hi ha un objecte quadridimensional que comença amb les parts originals a l'any 0 i acaba amb les parts del Vaixell A, i un altre objecte que comença amb les parts rebutjades i acaba formant el Vaixell B. D'aquesta manera, es respecten els tres principis inicials sense contradicció.

Diferència entre Teseu i l'Ésser Humà

L'ésser humà no és simplement un objecte ordinari compost per parts inertes com les del vaixell de Teseu. L'ésser humà percep quelcom més que la suma de les seves parts materials; és el protagonista i narrador de la seva pròpia història. En l'objecte ordinari, en canvi, no hi ha aquesta consciència o perspectiva subjectiva.

Conceptes de Llibertat

Llibertat Kantiana vs. Llibertat Romàntica

• Llibertat Kantiana: Es defineix com la capacitat de la persona per marcar-se una norma racional i seguir-la. És una decisió basada en la raó. Exemple: Vaig dir que aniria al gimnàs; encara que em faci mandra, seguint la meva raó i la norma que em vaig autoimposar, hi he d'anar. En fer-ho, sóc lliure.
• Llibertat Romàntica: És lliure qui fa allò que els seus pensaments, sentiments, passions i instints personals li diuen que faci. Exemple: Vaig dir que aniria al gimnàs, però em fa mandra anar-hi. Seguint els meus sentiments, no hi vaig. En fer-ho, sóc lliure.

Llibertat Negativa vs. Llibertat Positiva

• Llibertat Negativa (-): Absència d'impediments o obstacles externs que impedeixen fer el que es vol fer (ex: no estar a la presó).
• Llibertat Positiva (+): Possessió de la capacitat i els recursos per fer el que es vol fer, absència d'impediments interns o externs (ex: tenir la capacitat física i els mitjans per córrer una marató, no només la llibertat legal per fer-ho).

La Tesi de Thomas Kuhn sobre la Ciència

Thomas Kuhn proposa una visió diferent de l'evolució científica:

• a. Canvis de Paradigma: La ciència no evoluciona linealment de manera progressiva, sinó que experimenta ruptures anomenades canvis de paradigma. Té un recorregut cíclic: primer es treballa dins d'un paradigma (marc conceptual regit per certes lògiques). Si sorgeixen nous descobriments que no encaixen (anomalies), es genera una crisi i, eventualment, un canvi de paradigma. Els paradigmes diferents no són directament comparables (incommensurabilitat).
• b. La Ciència No És Neutra: La ciència no és un mètode purament objectiu i neutre. El que es considera vàlid en un moment donat depèn dels criteris, objectius i del consens científic dins d'un paradigma específic.

Toni Nello: L'Home com a Estructura Pluridimensional

Quan Toni Nello afirma que "l'home és una estructura pluridimensional", es refereix a la idea que l'ésser humà no pot ser comprès completament des d'una sola perspectiva o dimensió.

Això implica que l'home té múltiples dimensions que es complementen i interactuen. Nello sosté que, a més de ser un ésser pluridimensional, racional i dinàmic amb una identitat, l'home també és una estructura. La societat mateixa és una estructura que determina com es comporten els individus.

L'home és una estructura formada per moltes parts o dimensions, com ara la politicitat, la religiositat, la sexualitat, entre d'altres. A més, és un ésser dinàmic, ja que està en constant canvi; no hi ha un moment de plenitud estàtica.

Així, la declaració de Toni Nello posa de manifest la complexitat i la naturalesa evolutiva de l'ésser humà, destacant la importància d'una comprensió integrada i contextualitzada que abasti totes les dimensions de la vida humana. Aquesta perspectiva és fonamental en l'antropologia per analitzar i comprendre plenament la condició humana.