Filosofies Ètiques i Polítiques: Guia Essencial

Aristotelisme: Ètica Teleològica

L'aristotelisme busca un fi, un benefici. La felicitat és l'aspiració màxima. La raó actua racionalment, definint l'ésser humà. Es creen hàbits i costums per assolir la virtut (areté), sempre amb moderació (de tot una mica, de res massa). Els pares eduquen la raó per arribar a la felicitat, que inclou la salut, la riquesa i el plaer.

Epicureisme: Ètica Teleològica

Els epicuris busquen el plaer i eviten el dolor. Fugen de la política, el mercat i els fills. Distingeixen entre:

• Plaer a curt termini, dolor prolongat: Exemples com emborratxar-se.
• Dolor a curt termini, plaer prolongat: Exemples com estudiar o parir.

Diferencien dos tipus de plaer: el material i el de l'ànima (com la lectura i l'amistat). Aspiren a l'ataràxia, un plaer màxim i espiritual de llarga durada, sense preocupacions ni molèsties, sense ser esclau de l'endemà. Identifiquen tres terrors: els Déus, la mort i el més enllà. Segons Demòcrit, som àtoms de diferents pesos, grandàries i formes.

Emotivisme: Ètica Teleològica

Per a l'emotivisme, tot el que dona plaer (sensació agradable) és bo, i tot el que dona dolor (sensació desagradable) és dolent. Tenen en compte les emocions universals com l'empatia.

Utilitarisme: Ètica Teleològica

L'utilitarisme sosté que no importa la bona voluntat, ja que aquesta pot produir conseqüències desagradables, les quals es volen evitar. L'objectiu és la maximització del benestar general.

Cinisme: Ètica Teleològica

Els cínics consideraven que per aconseguir la felicitat s'havia de viure segons la natura, rebutjant la civilització. Creien que tot el que necessita un ésser humà per ser feliç ja ho tenim, i que la seva autonomia és el veritable bé. Rebutgen les riqueses i qualsevol preocupació material. L'ésser humà és més feliç quan menys coses té (menys preocupacions). També aspiraven a l'ataràxia, defensant la pobresa i una vida allunyada de la civilització.

Deontologia Kantiana

La deontologia kantiana critica els materials, els fills i els beneficis particulars. Proposa obeir les normes o les lleis universals (vàlides per a tots). És bo tenir bona intenció i fer accions per deure, no per buscar el benefici propi. Es basa en el respecte a la llei moral, independentment de les conseqüències. S'ha de ser autònom: un s'obliga a si mateix sota les seves pròpies lleis. Cal fer el que vols que la humanitat faci, no per benefici propi, sinó perquè és bo per a la societat (imperatiu categòric).

Deontologia de Habermas

La deontologia de Habermas s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, analitzant la societat industrial i capitalista. Proposa l'ètica del discurs com a marc moral per a la presa de decisions democràtiques. Els principis morals es justifiquen a través del discurs inclusiu i racional entre persones, donant gran importància al diàleg respectuós.

Liberalisme

El liberalisme es fonamenta en tres drets fonamentals:

• Dret a la vida
• Dret a la llibertat
• Dret a la propietat privada

Promou l'individualisme, amb decisions personals basades en el principi de laissez faire ("deixa'm fer, no t'hi fiquis"). No busca la igualtat material entre classes (rics i pobres), i considera la llibertat més important que les lleis estatals. Cada persona és lliure de prendre les seves pròpies decisions. Defensa l'autonomia parental: els pares tenen el dret de criar els fills i de prendre decisions que els mantenen lliures d'intervencions alienes.

Socialisme

El socialisme busca la igualtat material per a la felicitat de tots els ciutadans. L'Estat intervé en l'economia, no hi ha lliure mercat.

Exercici de Reflexió

A continuació, es presenten uns punts per a la reflexió i justificació:

1. Identifica el corrent polític (liberalisme o socialisme).
2. Relaciona amb partits polítics actuals (PP-VOX / PSOE-PODEMOS).
3. Situa en l'espai polític (esquerra o dreta).
4. Comenta i justifica si és una política econòmica o social, i tot el que s'ha esmentat anteriorment.