Els Filòsofs Pluralistes: Superant el Monisme de Parmènides

Burnet veurà en Parmènides la conseqüència lògica del Monisme materialista Jònic. De manera que els filòsofs posteriors hauran d'optar entre el Materialisme i el Monisme a l'hora d'explicar el món de les aparences. Però, donat que una concepció del món que no fos materialista estava llavors fora de l'abast intel·lectual, tan sols quedava un camí obert: prescindir del monisme i acceptar dos o més principis com a explicatius de la realitat. L'alternativa hauria estat un concepte abstracte o espiritual de l'Ésser.

Aquesta conseqüència —partir de diversos principis originaris o arjé que compondrien totes les coses—, serà la que extrauran els filòsofs posteriors a Parmènides. D'aquí que se'ls anomenarà Pluralistes.

En aquest punt, tots els Presocràtics posteriors prendran d'ell el concepte i s'obrirà pas a les cosmovisions mecanicistes de l'antiguitat. Tan sols —com veurem— a partir del concepte de “barreja mecànica” es podrà salvar el concepte d'ésser de Parmènides i salvar el món de l'aparença (explica el canvi, el moviment, la multiplicitat...).

Principals Filòsofs Pluralistes

• Empèdocles d'Agrigent
• Anaxàgores
• Atomistes (Leucip i Demòcrit)

Els pluralistes intentaran combinar la doctrina de l'Ésser Parmenidi amb l'existència del canvi i la multiplicitat.

Tots ells coincideixen en uns punts clau:

1. Del no-res, res no sorgeix.
2. Tot ha sorgit no d'un sol principi o arjé, sinó de diferents principis o elements primigenis. De manera que els canvis que observem no són veritables transformacions d'aquests elements, que romanen sempre iguals, sinó que són meres combinacions o barreges d'aquests elements.

Empèdocles d'Agrigent

Empèdocles d'Agrigent (Sicília), filòsof i místic, partirà de l'existència de pluralitats d'ens parmenidis, això és, increats, imperecedors, eterns, immutables... Aquests ens seran identificats amb els quatre elements o “arrels de tot”: l'aire, el foc, l'aigua i la terra. De la diferent barreja d'aquests elements tenim la diversitat de coses. El canvi i el moviment, per la seva part, no serien sinó el moviment d'aquestes partícules. D'aquesta manera s'explica el canvi i el devenir, i se salva el concepte d'ens de Parmènides.

Anaxàgores de Clazomenes

Anaxàgores de Clazomenes (Jònia) fou proscrit d'Atenes sota l'acusació de ser un ateu, ja que afirmava que el sol era un astre de foc encès. Anaxàgores no en tenia prou amb quatre elements, i afirmarà una infinitud d'elements. Aquests seran denominats per Aristòtil com Homeomeries (del grec homoios, 'semblants'), fent referència al fet que hi ha d'haver igual nombre de partícules semblants en totes les coses, si no no s'explicaria la “transformació” de la matèria: l'aliment en greix o en músculs, posem per cas.

Per explicar el moviment, Anaxàgores introduirà per primera vegada la noció de finalitat o intel·ligència ordenadora. Parlarà d'un Nous (enteniment) que ha ordenat o creat totes les coses en vista a un fi (teleologia). Anaxàgores distingirà per primera vegada dues realitats de natura diferent: la matèria i l'esperit.