Els Filòsofs Presocràtics: Arché, Cosmos i el Gir Sofista

La Recerca de l'Arché: Filòsofs Presocràtics

L'Escola de Milet (Monistes)

Tales de Milet: L'Aigua com a Arché

Matemàtic. Pensa que l'arché (principi) és l'aigua, ja que és l'única matèria que ha existit des de sempre. És la primera explicació de la realitat sense la intervenció dels déus.

Anaxímenes: L'Aire i la Condensació

Segon filòsof conegut de l'Escola de Milet. El principi de tot és l'aire, que amb diferències de pressió i combinació ha donat forma a les coses.

Anaximandre: L'Apeiron (Indefinit)

Analitzant les dues teories anteriors, s'adona que la primera matèria no pot haver creat tota la realitat i continuar existint. Per tant, l'arché és desconegut i il·limitat: l'apeiron.

L'Escola Pitagòrica: Els Nombres com a Estructura

Es desenvolupa al sud d'Itàlia al segle VI aC. Es desentén del principi de la matèria (l'arché). Els interessa com s'estructura la matèria. Característiques principals:

• Són dualistes.
• L'estructura s'ha d'intuïr amb la ment.
• Pensen que hi ha una realitat més oculta darrere de l'aparença.

La Controvèrsia sobre el Canvi (Monistes Post-Milesis)

Heràclit: El Canvi Constant i la Lluita de Contrari

Segles V i VI aC. Proposa la concepció dinàmica del cosmos (el cosmos no és estable). Deia que tot flueix (panta rei), res és estable.

Planteja la llei de la lluita entre contraris: la realitat s'organitza per parelles de contraris que lluiten constantment, i això fa que el cosmos estigui sempre en moviment. (Els sentits ens donen la realitat).

Parmènides: La Immutabilitat de l'Ésser

Segles V i VI aC. Proposa la concepció estàtica del cosmos. El canvi no existeix, res no canvia.

• Diuen que la realitat (l'Ésser) és esfèrica i perfecta (l'esfera representa l'infinit i la perfecció per als grecs).
• Les coses s'han de veure amb la intel·ligència; si veiem canvis és perquè ho mirem amb els sentits.
• La seva màxima és: "L'Ésser és i el No-Ésser no és."

Els Filòsofs Pluralistes: Principis Múltiples

Aquests filòsofs intenten conciliar Heràclit i Parmènides. Estan d'acord amb Heràclit que la physis (natura) és un procés de canvi constant, però també amb Parmènides que tot el que és no pot venir del que no és. Però pensen que el principi no pot ser únic, sinó múltiple, per generar la diversitat de coses.

Empèdocles: La Teoria dels Quatre Elements

Segle V aC. Proposa la Teoria dels Quatre Elements com a principis del cosmos. La seva combinació origina tota la matèria:

1. Aigua (Tales)
2. Aire (Anaxímenes)
3. Foc (Heràclit)
4. Terra (afegit per Empèdocles)

Anaxàgores: Les Homeomeries (Llavors)

Pensa que no hi ha 4 principis sinó molts. Hi ha tants principis com coses. Aquests principis estan en les coses en forma de llavor (spermata o homeomeries).

Els Atomistes (Leucip i Demòcrit): L'Infinit Atòmic

No hi ha 4 principis ni molts, sinó infinits. Són eterns i es combinen per formar tots els cossos. Aquests principis s'anomenen àtoms.

• És la teoria que ha persistit fins avui dia.
• Els àtoms són lliures, no estan predestinats.
• La força còsmica que els mou s'anomena Eros (Amor).

El Gir Antropològic: Els Sofistes

Els Sofistes: Relativisme i Convencionalisme

Segle V aC. Sorgeixen amb la democràcia directa a les polis. Tots els ciutadans tenen dret a intervenir a l'assemblea (Ekklesia).

Característiques clau:

• Defensen el relativisme: cadascú té la seva pròpia opinió.
• No busquen la veritat absoluta, sinó allò que els convé per convèncer (retòrica).
• Les lleis no tenen un origen natural (physis), sinó convencional (nomos), i estan al servei de l'home.