Filòsofs Presocràtics: Mecanicistes, Empèdocles, Anaxàgores i Atomistes

Filòsofs Mecanicistes i Pluralistes: Un Primer Intent de Conciliació

Els mecanicistes (el moviment i els canvis són per les lleis pluralistes) no són una escola. Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes protagonitzen el primer intent de conciliació. Accepten de Parmènides que el que és no pot venir del que no és, i que la physis és un procés de canvis constants. Tots tenen en comú:

1. Que l'existent no ha sorgit d'un sol i únic principi, sinó de diferents elements primigenis.
2. Que els canvis que observem són combinacions i recombinacions dels elements primigenis, no transformacions d'aquests.

Empèdocles i els Quatre Principis

Empèdocles estableix la famosa teoria dels quatre principis: aigua, aire, foc i terra. Aquesta seria la realitat que mai no canvia. Les coses naturals són combinacions i recombinacions regides per dues forces: l'amor, que atreu i uneix, i l'odi, que divideix.

Anaxàgores i les Llavors de Totes les Coses

Per Anaxàgores no existeixen tan sols quatre principis, sinó molts més: tants elements primigenis com tipus de coses. En cada cosa hi ha les llavors de totes les coses que ella pot esdevenir. Que hi predomini un element o un altre depèn de la intervenció d'una força que anomena nous, és a dir, depèn d'una ment, un element de caràcter material.

Atomistes: Leucip i Demòcrit

Els atomistes Leucip i Demòcrit consideren que la realitat bàsica està integrada per una infinitat de petits objectes indivisibles, invisibles, eterns i inalterables: els àtoms, que no tenen parts però que es mouen lliurement per acció de l'atzar. Els canvis que observem en el món i en nosaltres mateixos no serien res més que reconfiguracions d'aquest conglomerat d'àtoms. Els canvis d'àtoms són possibles gràcies al buit, al no-ser, a l'espai entre àtom i àtom. Els àtoms es desplacen i s'encaixen per atzar, i la unió de dos elements forma l'univers.

Antifont i la Justícia Convencional

Antifont parla de la justícia i de les lleis. La seva tesi és que la justícia és un pacte entre els homes i no és natural, és convencional. Defensa que les lleis són diferents a cada ciutat, i si fossin naturals serien iguals a totes les ciutats. Si les lleis fossin naturals, rebrien un càstig natural, però com que no ho són, els jutges castiguen i algú ho veu.

Críties i l'Invenció dels Déus

Críties tracta el tema de les lleis i els déus. La tesi és que les lleis feien creure que si feien alguna cosa malament, podien ser castigats pels déus. Els déus no existien, són una invenció dels homes per evitar que les lleis siguin transgredides, perquè sempre hi ha un déu que ho veu tot. Segons Críties, són convencionals perquè les lleis són un pacte entre els homes, i diu que si una llei és natural és impossible transgredir-la, mentre que les lleis socials es poden transgredir. La seva postura és que els déus són una creació dels homes, per això és ateu.

Protàgores i el Relativisme del Coneixement

Protàgores tracta el tema del coneixement. La seva tesi és que no hi ha un coneixement únic, sinó que cada persona té el seu coneixement, i per això no hi ha una veritat absoluta. Té una postura de relativisme individual. Diu que el savi és el que pot canviar i convèncer els altres perquè canviïn d'opinió, no el que sap més.