Filòsofs Presocràtics: Mite, Raó i Origen del Món

Transició entre el Mite i el Logos

Al segle VI aC, a la Grècia clàssica, apareixen una sèrie de personatges anomenats filòsofs. Aquests afirmen que per explicar les coses no es requereix dels mites, sinó de la raó. Diuen que la realitat es pot explicar des d'un primer principi, és a dir, hi ha un origen de tot. Si el trobem, podrem interpretar el món. Aquest principi s'anomena arjé. El primer filòsof va ser Tales de Milet, que considerava que l'arjé era l'aigua, ja que observava que on hi ha aigua, la vida brota. Altres filòsofs deien que l'arjé era l'aire... Tots aquests s'anomenaven filòsofs presocràtics.

Els filòsofs pitagòrics van influir en Plató. Consideraven que el món tenia un ordre matemàtic racional i que nosaltres podíem conèixer aquest ordre mitjançant la raó. Plató adopta la idea de la transmigració de les ànimes. Segons els pitagòrics, quan un home neix se li introdueix una ànima, i el cos és la tomba de l'ànima. Aquesta idea després la va agafar la religió catòlica fins a arribar als nostres dies. Segons els pitagòrics, el nostre univers està dividit en capes que es toquen, i aquestes estan en constant moviment. Aquest fregament crea una música celestial que no sentim. Ens n'adonaríem que està sonant si aquesta parés de sonar.

Filòsofs Presocràtics

D'aquests van sorgir els pitagòrics, els seguidors de Tales, etc.

Els Pitagòrics

Els pitagòrics van ser una secta religiosa que adorava el déu Orfeu (déu de la música). Per als pitagòrics, la música estava per tot arreu, i ells trobaven relació entre la música i les matemàtiques. Deien que la realitat està ordenada i que aquest ordre és un ordre matemàtic. Interpretaven el món a partir de les matemàtiques. Els pitagòrics també tenen una altra teoria, que és la transmigració de les ànimes. Diuen que l'home està compost per cos i ànima. L'ànima, en un principi, vivia en el seu món, però per una mala acció que van fer van ser castigades a viure dintre dels cossos. D'aquí l'expressió que "el cos és la tomba de l'ànima". Una altra teoria que tenen és que l'univers és com una ceba, ja que quan talles la ceba, et mostra les capes que té, i els pitagòrics diuen que l'univers també té capes. A l'hora de la rotació, deien que tot girava al voltant de la Terra, i amb el fregament deien que s'escoltava una música celestial.

Antítesi Heràclit i Parmènides

Aquests dos filòsofs coincidien en el tema del canvi. La realitat està subjecta al canvi o no? L'home canvia, les estacions canvien, els objectes també. Per a Heràclit, les coses canvien, i per a Parmènides, no. El coneixement es pot relacionar amb el canvi. Si la realitat canvia, no hi pot haver només un coneixement. En canvi, si la realitat no canvia, hi ha d'haver només un coneixement. Plató estarà d'acord amb Parmènides, només existirà una realitat. Heràclit dirà: "Mai et banyaràs en el mateix riu". També diu: "La guerra és el pare de totes les coses".

Ésser i No Ésser

En passar el temps, tu passes de ser un ésser a un no ésser. Això ho pensaven els grecs i era una cosa relativa. D'aquí s'originarà el començament de la metafísica. Parmènides diu que un ésser és i no deixarà de ser, allò que és, existeix. L'ésser mai no ha estat ni serà, perquè existeix ara, tot sencer i continu.

Els Sofistes

Són un grup d'estrangers (metecs) que no podien votar ni participar en la vida política i es dedicaven a ensenyar oratòria o retòrica als polítics. Dominaven molt bé l'oratòria i eren capaços de convèncer qualsevol persona d'una cosa i després convèncer-la del contrari. Plató era un enemic dels sofistes (els criticava molt), ja que creia que feien servir trampes per convèncer la gent. Plató volia una veritat absoluta i deia que eren la causa de tota la crisi de la polis.