Filòsofs Presocràtics: De Mites a Logos

El Mite i el Logos

Del Mite al Pensament Racional

El mite es basa en la inspiració poètica (saber revelat), presentant una veritat incuestionable i dogmàtica. Els elements naturals són representats en divinitats, i s'explica el funcionament de la natura projectant-hi l'experiència del comportament humà (model antropològic). En el pas del mite al logos, els déus són substituïts pels elements naturals. Logos significa raó, pensament, paraula.

Racionalisme: Teoria gnoseològica que dóna la raó als sentits, al coneixement.

Arkhé: Principi i raó de totes les coses.

Physis: És el conjunt de la natura. En el pensament grec, un "cosmos" ordenat, breu i dinàmic. També fa referència a "l'essència".

Els Presocràtics (Antiga Grècia S. VI aC)

Posen en dubte les explicacions mítiques i busquen explicacions lògiques. Són els filòsofs anteriors a Sòcrates.

Tales de Milet

"Tot procedeix de l'aigua". Es basa en l'observació i la raó.

Anaximandre

Deixeble de Tales. Els humans provenen dels peixos.

Anaxímenes

Ciutat de Milet (S. VI aC). Deixeble d'Anaximandre. L'arkhé és l'aire. Descriu el mecanisme que explica les transmutacions. Les coses s'originen per diferències en el grau de condensació i retracció. Les diferències qualitatives es deuen a diferències quantitatives.

Els Pitagòrics

Pitàgores (Samos -- Egipte, Cretona S. VI aC). Comunitat filosòfica de caràcter ascètic-religiós. Per als pitagòrics, l'arkhé és el nombre. Buscaven la salvació espiritual, amb un caràcter elitista i secret. Creien en la metempsicosi (la transformació de l’ànima). Tenien interès en l’estructura del cosmos. La religió pitagòrica es basa en el dualisme de l’ànima i el cos: l’ànima és immortal, i el cos és la seva presó. Déu Dionís.

Parmènides

La realitat és única, i d'ella no pot sorgir la multiplicitat. Negació del canvi. El canvi i el moviment no poden existir, són simples il·lusions. Fundador de l'ontologia, Parmènides va concebre allò real com a únic i immutable.

Heràclit

El tema central de la seva reflexió ja no és la physis, sinó el pensament mateix. Serà el primer a plantejar el tema del llenguatge (Logos), que és una cosa comuna a tots els homes. Per a Heràclit, el foc és l'arkhé, però aquest foc és una cosa sempre viva, alimentant-se de tota matèria i transformant-la. Això ens porta al següent punt: tot canvia, res roman; l'únic que roman és el canvi.

Leucipo i Demòcrit

Creuen que les coses estan formades per àtoms.

Empèdocles

L’arkhé està format per quatre arrels: foc, terra, aire i aigua.

Sòcrates i els Sofistes (Relativistes i Escèptics)

• Sòcrates no cobrava per transmetre els seus coneixements, considerant l'educació com una tasca sagrada que cal fer en benefici aliè i no propi. Els sofistes cobraven; la seva tasca era interessada.
• Sòcrates vinculava l’elecció dels alumnes a la disposició intel·lectual i moral que tenien. Els sofistes, només a la situació econòmica dels joves.
• El mètode de la maièutica de Sòcrates consistia a treure a la llum el que els deixebles ja portaven dins seu, amb la finalitat d’alliberar-los dels prejudicis i ser autocrítics. Els sofistes utilitzaven mètodes instructius per a l'ensenyament de diferents tècniques com la retòrica, la gramàtica, l'oratòria o la política; els mètodes sofistes eren fonamentalment inductius i poc autocrítics.
• Sòcrates vivia d’una manera modesta, en canvi, els sofistes es guanyaven molt bé la vida.
• Per a Sòcrates, una vida sense autoanàlisi no val la pena ser viscuda. Els sofistes donaven més importància a l’èxit polític.