Filòsofs presocràtics i mites: una visió de l'antiga Grècia

Tales de Milet:

Presocràtic considerat el fundador de l’escola de Milet de filosofia i l’iniciador de filosofia occidental. Se li van atribuir grans coneixements en múltiples sabers. Va predir un eclipsi de sol, en especial, posseïa grans coneixements astronòmics, d’entre els que destaquen l’ús de l’Óssa Menor com a guia per a navegants i la fabulosa predicció de l’eclipsi de sol. A més tenia fama de savi conseller polític, d’hàbil comerciant, expert enginyer i de gran matemàtic.

Pitàgores de Samos:

La influència de la secta o escola pitagòrica va ser cada vegada més important i diverses de les ciutats de Grècia van ser governades pels membres de l’escola fins que es va produir un moviment popular de rebuig de l’elitisme antidemocràtic dels pitagòrics, que va acabar amb la vida de diversos membres de l’escola i els altres van haver d’exiliar-se. Conceben la naturalesa a partir de relacions numèriques; dels números estan tant responsables de l’harmonia que governa el cosmos, com elements explicatius de les qualitats morals com un tot ordenat per relacions numèriques que formen l’harmonia del cosmos. La terra no és el centre del cosmos, sinó que gira, a l’igual de tots els altres cosos celestes, inclòs el sol, al voltant d’un foc central. Una de les principals crisis al descobriment del teorema de Pitàgores, ja que manifestava l’existència de números incommensurables.

Heràclit d’Efes:

El nucli del seu pensament el va extreure del seu propi autoconeixement, investigant-se a si mateix coneix-te a tu mateix. El nucli és la doctrina del logos: si no m’escolteu a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són un. El logos és discurs, raó i raó de ser de les coses. El foc expressa el canvi continu i perpetu, doncs el foc tot ho canvia.

Parmènides d’Elea:

‘El ser és i que el no-ser no és’. D’això: El ser és únic, El ser és etern i ha de ser immòbil i immutable, la mutabilitat consisteix a deixar de ser per ser un altre. Però el deixar de ser no és possible ja que seria acceptar el no ser.

Empèdocles:

Va acceptar de Parmènides la tesi de la immutabilitat del ser i la inexistència del no-ser. El naixement de les coses no és res més que la unió i combinació d’aquests elements, mentre que la mort és la seva separació.

Anaxàgores:

el sol era una pedra incandescent només es donen barreges i disgregacions, però no es possible la desaparició o la mort absoluta ni la generació absoluta ja que el no ser és impossible. Res neix ni mor, sinó que hi ha barreja i separació de les coses que existeixen. Llavors petites encara que infinitament divisibles. Existents: sabors, colors, formes... són eternes i immutables. No neixen ni pereixen, sinó que es barregen i separen.

Mite:

3 funcions: Funció epistèmica: inclou una manera de situar-se en el món, un coneixement descrivint el món ajuda a que els humans coneguin el seu lloc i s’hi orientin. Funció social: el mite orienta un grup que defineix una identitat compartida, creació de rituals. Funció antropològica: a través del mite, els humans comprenen les qüestions que afecten a la seva vida, des del naixement fins a la mort. El tità és el símbol dels revolucionaris, dels inconformistes, dels qui viuen lliurats al coneixement, de la llibertat.

Prometeu:

Encara no existien les races mortals. Quan va arribar l’hora els déus les van modelar amb una barreja de terra i foc i de les coses que es podien fondre, els déus van manar a Prometeu i Epiteu que distribuïssin les qualitats. Epiteu es va posar a la feina, va atribuir a uns la força, sense la velocitat: els més febles els va dotar de lleugeresa; a d’altres els va concedir armes defensives i per als qui n’estaven mancats va idear altres qualitats que els asseguraven la salvació. Va robar a Hefest i Atenea la saviesa tècnica i el foc i el va regalar a l’ésser humà. Però li faltava la política que era al costat de Zeus. Va adquirir l’art d’articular sons i paraules i va inventar l’habitació i el vestit, el calçat i el llit. Aleshores Zeus va enviar Hermes perquè portés als éssers humans el respecte i la justícia a fi que les ciutats hi hagués harmonia. Prometeu representa la filantropia; fou el creador de la humanitat. La seva característica és la pietat.