Filòsofs Presocràtics: Origen de la Filosofia i Recerca de l'Arjé

Els Filòsofs Presocràtics: L'Inici del Pensament Racional

El Pas del Mite al Logos

A Grècia, al segle VI aC, comencen a aparèixer uns pensadors que intenten aportar explicacions del món i la natura (physis - natura) sense fer ús dels mites, sinó emprant la capacitat racional humana (logos - raó). Aquests pensadors es van plantejar preguntes fonamentals sobre el coneixement del món, com ara:

• Quin és l'origen de totes les coses?
• Quina és la matèria bàsica o primera de la qual provenen totes les altres (l'arjé)?

És en aquest moment crucial, conegut com el pas del mite al logos, que neix la filosofia amb els anomenats presocràtics. Un pioner fou Tales de Milet. El seu mèrit rau en no buscar respostes en els déus; Tales formulava una pregunta i cercava la resposta mitjançant la raó o l'observació de la natura.

La Recerca de l'Arjé: L'Origen Fonamental

L'arjé representa l'origen, la causa primera d'on provenen totes les coses. Es concep com un substrat permanent i material, sigui matèria o energia. Aquests primers filòsofs volien substituir les explicacions mítiques per una teoria racional o raonable de la realitat.

El grup dels presocràtics inclou aproximadament una vintena de filòsofs que van viure des de Tales fins a Sòcrates. Es poden classificar principalment en tres tipus segons la seva concepció de l'arjé:

• Monistes: L'arjé és una única substància.
• Pluralistes: L'arjé consta de més d'un element o substància.
• Dualistes: Consideren dos principis fonamentals (com cos i ànima en el cas dels pitagòrics).

L'Escola de Milet: Els Primers Físics

Els Milesis van ser clau en el pas del mite al logos. Van deixar de creure en explicacions fantasioses i van establir principis filosòfics amb pretensions universals, basats en dos principis fonamentals:

• Primer principi: Res no neix del no-res, ni res existent pot desaparèixer completament en el no-res.
• Segon principi: La natura (physis) és un tot ordenat (cosmos) del qual tot s'ha creat i es continua creant.

Pensadors Milesis Destacats:

• Tales de Milet: Considerat el primer filòsof, proposà que l'aigua era l'arjé, ja que és essencial i present en tots els processos vitals.
• Anaximandre de Milet: Va postular que l'arjé era quelcom il·limitat i indefinit (l'apeiron), una substància eterna d'on tot prové i a on tot retorna. La seva importància rau en buscar respostes en el món físic i no en els déus.
• Anaxímenes de Milet: Segons ell, l'arjé és l'aire, ja que la condensació i rarefacció d'aquest element explicaria la formació de totes les coses. Considerava, com els altres milesis, que la matèria era viva (hilozoisme).

Altres Figures i Escoles Presocràtiques

Els Pitagòrics

Pitàgores i els seus seguidors creien que l'essència de la realitat eren els nombres i les relacions matemàtiques. Tot el que existeix es podia reduir a proporcions numèriques. La figura sagrada de la Tetraktys (que suma 10) simbolitzava l'harmonia de l'univers. Pitàgores va respondre amb la raó i no amb mites. És important per la seva teoria de la Metempsicosi (transmigració de les ànimes): l'ànima és immortal i el cos n'és la presó. Calia purificar l'ànima mitjançant una vida virtuosa; si no, es reencarnaria en éssers inferiors (plantes, animals...). Si es purificava, s'alliberava del cicle de reencarnacions. Això introdueix un fort dualisme: l'ésser humà com a compost de cos (mortal) i ànima (immortal).

Parmènides d'Elea

Defensa un monisme radical. L'única realitat és l'Ésser: allò que és, existeix. L'Ésser és únic, etern, immutable, indivisible i esfèric. Nega la realitat del canvi i del moviment, considerant-los pura aparença enganyosa dels sentits. Afirma que "el no-ser és impossible" (no es pot pensar ni dir). L'arjé és, per tant, l'Ésser.

Heràclit d'Efes

Sosté la idea contrària a Parmènides: tot està en un permanent canvi, en un continu moviment i transformació ("Panta rei" - tot flueix). La realitat és un procés dinàmic regit per la lluita i l'harmonia de contraris. El principi ordenador d'aquest canvi és el Logos, que identifica amb el foc com a arjé, per ser l'element més dinàmic. Creia que hi havia tres tipus de persones: les que no han sentit el logos, les que l'han sentit però no l'entenen, i les poques que l'han sentit i l'han entès.

Empèdocles d'Agrigent

És un pluralista. Proposa que l'arjé no és una única substància, sinó quatre elements immutables: aigua, aire, terra i foc. El canvi i la diversitat de les coses s'expliquen per la mescla i separació d'aquests elements sota l'acció de dues forces còsmiques: l'Amor (Eros, força d'unió) i l'Odi (Eris, força de separació).

Anaxàgores de Clazòmenes

Un altre pluralista. Considera que l'arjé són infinites partícules qualitativament diferents anomenades homeomeries (o llavors), presents en tot. Introdueix el concepte de Nous (Intel·ligència o Ment còsmica), una força externa i immaterial que ordena aquestes llavors per formar el món tal com el coneixem.

Els Atomistes: Leucip i Demòcrit

Són pluralistes. L'arjé són els àtoms: partícules materials, indivisibles, indestructibles, eternes i infinites en nombre, que es mouen eternament en el buit. Les diferències entre les coses s'expliquen per la forma, mida, posició i ordre dels àtoms que les componen. El canvi és el resultat del moviment, agregació i desagregació dels àtoms en el buit.

Conceptes Filosòfics Relacionats

• Ontologia: Branca de la filosofia que estudia l'ésser, l'existència i la realitat.
• Epistemologia: Branca de la filosofia que estudia el coneixement (la seva naturalesa, origen i límits).