Filòsofs Presocràtics: Pitagòrics, Parmènides, Heràclit i Demòcrit

Filòsofs Presocràtics

Pitagòrics

Fundada per Pitàgores, aquesta escola se centrava en les matemàtiques i la música. Tenia dues cares:

• Religiosa: Creien en la transmigració de l'ànima, que l'univers té una ànima còsmica i que nosaltres som un fragment d'aquesta. Veien el cos com una presó per a l'ànima, i per tant, la vida com una etapa negativa. La mort alliberava l'ànima per tornar a l'ànima còsmica.
• Filosòfica: Vinculaven el coneixement amb la virtut. Buscaven el saber per purificar l'ànima. Creien que tot es pot expressar matemàticament i que l'essència del món és matemàtica.

Parmènides

Va escriure un poema sobre la natura, dividit en tres parts. La primera part narra un viatge on una persona es troba una deessa que li demana que esculli entre dos camins:

• El de la veritat: Més difícil, basat en el coneixement i la raó (logos). Busca el perquè de tot. El ser és i el no ser no és. El ser és compacte, immòbil, únic, etern, homogeni i finit.
• El de l'opinió: Més fàcil, guiat pels sentits. La finalitat del viatge és trobar la llum.

Heràclit

Afirmava que la naturalesa està en constant canvi, encara que no ens n'adonem. El canvi és present en tot. Una cosa existeix perquè existeix el seu oposat (joves-vells). Tot és cíclic, res no és estable. Tot té un sentit i una visió global.

Demòcrit

Pluralista, creia que no es pot explicar la naturalesa amb un sol element. Rebutjava algunes idees de Parmènides, com que l'àtom s'assembla al ser. L'àtom és una partícula indivisible i eterna. Acceptava el buit com a inevitable per explicar el moviment. Tot el que existeix està format per àtoms i buits. Defensava el materialisme, ja que tot el que existeix és matèria (conjunts d'àtoms diferents). Tenia una visió mecanicista: tot s'explica amb el moviment dels àtoms. Era realista ingenu, pensava que el que percebem a través dels sentits és tal com és en la realitat.