El Final del Franquisme: Crisi, Oposició i Canvis (1962-1975)

Oposició a la Fase Tecnocràtica (1962-1975)

La fase tecnocràtica del règim franquista va veure un augment significatiu de l'oposició:

• 1962: Participació al Congrés de Múnic de diferents opcions polítiques d'oposició.
• Destacades protestes dels estudiants universitaris.
• Formació de Comissions Obreres (CCOO).
• Aparició de grups armats com l'ETA (fundada el 1959) i organitzacions d'esquerres com el FRAP.

Creixement Econòmic i el Pla d'Estabilització

Durant aquest període, Espanya va experimentar un notable creixement econòmic:

• Es liberalitza el comerç i se suprimeix el racionament, augmentant les importacions.
• Recuperació de la renda per habitant: entre 1950 i 1957, la renda nacional va créixer més del 50%.
• Creixement més important en el sector industrial.
• 1951: Fi de l'autarquia.
• 1957: Ascens al govern dels tecnòcrates, amb figures com López Rodó.
• 1959: Obertura de la política econòmica espanyola, iniciant el desenvolupament econòmic amb el Pla d'Estabilització:
  • Eliminació dels controls de l'Estat sobre la indústria.
  • Devaluació de la pesseta.
  • Liberalització del comerç.
  • Facilitació de la inversió estrangera.
• Entre 1960 i 1969, el PNB i la renda per càpita es van multiplicar per 2.
• 1970: El 75% de la població activa es dedicava a la indústria i els serveis.
• Modernització de l'agricultura.
• Emigració de prop d'un milió d'espanyols de les zones rurals a països europeus més desenvolupats.

Canvis Socials i Culturals

La societat espanyola va experimentar transformacions profundes:

• La societat rural va ser substituïda per una societat més moderna i oberta.
• Aparició d'una nova classe mitjana de tècnics i professionals.
• Augment de l'índex d'alfabetització.
• 1963: Promulgació de la Llei de Bases de la Seguretat Social, que va augmentar la cobertura social de l'Estat en sanitat, pensions i subsidis.

Malgrat aquests avenços, l'absència d'una reforma social integral va provocar:

• Mala distribució de la riquesa.
• Increment de les diferències socials.
• Aparició de barris perifèrics degradats i mancats d'infraestructures.
• Generació de bosses de misèria.

Final de la Dictadura (1969-1975)

Els últims anys del règim franquista van estar marcats per la crisi i l'augment de la pressió opositora:

• 1973: Recessió econòmica i augment de la pressió de l'oposició amb vagues i manifestacions.
• Problemes interns entre els "evolucionistes" i els "immobilistes" (el Búnker) dins del règim.
• 1974: Caiguda de l'última dictadura a Portugal amb la Revolució dels Clavells, un fet que va influir en l'escenari espanyol.

Crisi Econòmica i Fi del Creixement (1973-1975)

La crisi econòmica internacional va impactar fortament Espanya:

• 1973: Crisi del Petroli a nivell internacional, conseqüència de la guerra entre els estats àrabs i Israel.
• La dependència energètica del petroli i l'augment del seu preu van provocar una greu crisi econòmica.
• Crisi financera, accentuada per la dependència de capitals estrangers.
• Manca de competitivitat de la indústria espanyola.
• Entre 1974 i 1975, la crisi es va manifestar clarament (per exemple, la crisi hotelera a les Illes Balears), amb un augment de l'atur, del dèficit i de la inflació.

Creixement de l'Oposició i Transició

La crisi econòmica va coincidir amb el declivi físic del dictador, augmentant la pressió de l'oposició:

• L'Església es va distanciar progressivament del règim.
• Increment d'accions armades:
  • Desembre de 1973: L'ETA assassina Carrero Blanco en l'Operació Ogro.
  • Accions del FRAP i d'elements anarquistes.
• El moviment obrer (CCOO, UGT, USO) va intensificar les vagues i manifestacions.
• Impuls de la Unió Militar Democràtica (UMD).
• Intensificació de les reclamacions nacionalistes.
• Augment de les protestes dels universitaris.
• Grups democràtics clandestins van iniciar una estratègia d'unitat:
  • Junta Democràtica d'Espanya (juliol de 1974), liderada pel PCE (Santiago Carrillo).
  • Plataforma de Convergència Democràtica, amb el PSOE (Felipe González).

Aquestes plataformes s'unien per reclamar:

• La formació d'un govern provisional.
• Llibertats democràtiques.
• Amnistia per als presos polítics.
• Legalització dels partits polítics.
• Llibertats sindicals.
• Dret a l'autonomia.

En contrapartida, el règim va endurir la repressió:

• 1970: Judicis de Burgos, amb condemnes a mort a membres d'ETA.
• El Procés 1001 contra dirigents de CCOO.
• Execucions d'anarquistes i una terrible contundència policial.