Finalització del Procediment Administratiu: Guia Completa

Finalització del Procediment Administratiu

1. Classes de finalització del procediment

Formalment, les finalitzacions d’un procediment administratiu (PA) poden ser:

• Mitjançant acte exprés decisori sobre el fons de l’assumpte:
  • Resolució unilateral (article 89).
  • Finalització convencional (article 88).
• Sense acte exprés sobre el fons de l’assumpte:
  • Per causa imputable als interessats:
    • Manifestada formalment: Desistiment i renúncia (articles 90-91).
    • De fet que impedeix la continuació: Caducitat (article 92).
  • Per causa no imputable als interessats:
    • Manifestada formalment: Desistiment de l’Administració.
    • L’Administració no dicti resolució en el termini:
      • Silenci administratiu (articles 43-44).
      • Caducitat (article 44).
  • Per causa no imputable a ningú: Impossibilitat material (article 87.2).

2. La Resolució Administrativa

a) Supòsits d’inadmissió

1. L'Administració Pública (AP) pot resoldre la inadmissió de sol·licituds de reconeixements de drets no previstos a l’ordenament jurídic o manifestament mancats de fonament (article 89.4). Cal motivar la resolució.
2. També és possible la resolució per inadmissió davant de sol·licituds:
   • Dirigides a una AP incompetent.
   • Les extemporànies.
   • Reiteració d’una sol·licitud pel mateix particular i fonaments que una ja resolta i que hagi posat fi a la via administrativa.

b) Requisits materials de la resolució

La resolució ha de respondre totes les qüestions plantejades en el procediment administratiu (PA):

• Qüestions plantejades pels interessats:
  1. La resolució les ha de respondre totes, ja siguin procedents de les al·legacions o del tràmit d’audiència (article 89.1).
  2. En els PA iniciats a sol·licitud de l’interessat, la resolució ha de ser congruent amb aquestes d’acord amb el principi de congruència, que prohibeix donar més del sol·licitat o quelcom diferent al demanat.
  3. Del text de la resolució s’ha de desprendre que l’òrgan les ha tingut en compte; no cal reproduir-les.
• Qüestions connexes: Sorgeixen de l’obligació de l’AP de no desatendre l’interès públic (article 89.1). En aquest cas, d’acord amb el principi de contradicció, l’òrgan competent per pronunciar-se sobre les mateixes ha de posar-les abans de manifest als interessats, per un termini no superior a 15 dies, perquè formulin al·legacions i aportin els mitjans de prova, si és el cas.
• Prohibició de la reformatio in peius: En els PA iniciats a sol·licitud de l’interessat, s’estableix la garantia que la resolució en cap cas pot agreujar la situació inicial de l’interessat (article 89.2).

c) Requisits formals de la resolució

1. La resolució ha de ser motivada en els casos que expressi la Llei (article 54.1).
2. Expressió dels recursos que procedeixen sobre la mateixa, l’òrgan administratiu i judicial contra els quals s’han de presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que els interessats puguin interposar qualsevol altre que considerin oportú.
3. Resolucions per delegació o delegació de signatura.
4. Alguns procediments específics preveuen un termini des de la proposta de resolució.

3. La Finalització Convencional

a) Concepte i classes

És un acord bilateral entre l’Administració Pública (AP) i els interessats que pot tenir la consideració de:

1. Acte finalitzador del PA, amb caràcter alternatiu a la resolució final.
2. Acte previ a la resolució que posarà fi al PA, amb caràcter vinculant o no, sense substituir la resolució que ja estarà predeterminada per l’acord o conveni.

Segons l’objecte, podem distingir dos tipus d’acords per finalitzar un PA:

• Convenis de composició.
• Convenis d’intercanvi.

b) Àmbit d’aplicació

1. La Llei 30/1992 no contempla una autorització genèrica perquè l’AP faci acords amb els interessats per finalitzar PA, sinó que es limita a contemplar aquesta figura d’una manera general.
2. L'article 88.1 exigeix que per disposició legal o reglamentària es reguli el seu abast, efectes i règim jurídic.

c) Requisits

1. Els acords s’han de documentar i establir com a contingut mínim:
   1. La identificació de les parts intervinents.
   2. L’àmbit personal, funcional i territorial.
   3. El termini de vigència.
2. La seva publicació dependrà de la seva naturalesa i de les persones a qui vagi destinat (article 88.2).
3. Caldrà l’aprovació del Consell de Ministres pels acords que versin sobre les matèries:
   1. Competència directa del Consell de Ministres.
   2. Béns del patrimoni de l’Estat.

d) Límits

1. Els acords que se subscriguin no poden tenir per objecte el propi fi d’interès públic que tingui encomanat l’AP (article 88.1).
2. Els acords no poden tenir per objecte les matèries que legalment no són susceptibles de transacció.
3. No poden ser una alteració de les competències atribuïdes als òrgans administratius ni una alteració de les responsabilitats que corresponen a autoritats i funcionaris relatives al funcionament dels serveis públics.

4. El Desistiment i la Renúncia

a) Concepte

La part comuna dels dos és que hi ha un abandonament per part de l’interessat.

1. El desistiment: l’abandonament afecta únicament a l’acció o pretensió exercitada en el concret procediment (acció).
2. La renúncia: l’interessat en el PA declara la seva voluntat de disposar del dret subjectiu mateix que feia valer en el PA. La renúncia és un abandonament del dret (dret subjectiu).

b) Requisits

1. Tant el desistiment com la renúncia es poden fer per qualsevol mitjà que permeti la seva constància (article 91.1).
2. Es poden exercir en qualsevol moment del PA.

c) Límits

1. Per desistir en un PA no hi ha, en principi, límits.
2. La renúncia es troba subjecta als límits del Codi Civil (article 6): que no contradigui l’interès públic i que no perjudiqui a tercers.

d) Efectes

L'article 91.2 estableix que l’AP ha d’acceptar tant el desistiment com la renúncia, però això no vol dir que el PA estigui conclòs. Per precisar els efectes, cal distingir:

• PA iniciats d’ofici per l’AP: El desistiment i la renúncia no afecten, en principi, la continuïtat del PA.
• PA iniciats a sol·licitud de l’interessat:
  1. El desistiment o la renúncia només afectarà a aquells interessats que l’haguessin formulat (article 90.2), de manera que el PA continuarà amb la resta.
  2. En el cas que el desistiment o la renúncia fos per part de qui ha iniciat el PA, aquesta no n’afectarà la continuació del PA si, havent-se personat en aquest tercers interessats, instessin la seva continuació en el termini de 10 dies des que van ser notificats.
  3. En els PA en què el desistiment o la renúncia són dels interessats que han iniciat el PA, i no n’hi ha d’altres, l’AP ha de declarar conclòs el PA mitjançant una resolució en sentit ampli (article 42). Ara bé, si la qüestió suscitada en el PA disposés d’interès general o fos convenient substanciar-la per a la seva definició o aclariment, l’AP podrà delimitar els efectes del desistiment o la renúncia a l’interessat i seguir el PA (article 91.3).

e) El desistiment de l’Administració Pública

1. Aquesta situació no es troba expressament prevista a la Llei.
2. La jurisprudència l’admet, ja que en el moment en què l’AP, a la vista de la informació reservada, pot acordar la no iniciació d’un PA (article 69.2), també ha de poder acordar l’arxiu de les actuacions sense arribar a una resolució sobre el fons quan arribi al convenciment de la manca de fonament de les actuacions de què es tracti.

5. La Caducitat del Procediment

a) Concepte

La paralització d’un PA pot determinar la seva finalització per caducitat. La Llei 30/1992 preveu dos tipus de caducitat atenent al seu règim:

• Caducitat causada per la paralització d’un PA imputable a l’interessat (article 92).
• Caducitat causada per la paralització d’un PA no imputable a l’interessat (article 44.2).

b) Caducitat en PA iniciats a sol·licitud de l’interessat

Aquesta secció es refereix a la caducitat aplicable als procediments administratius iniciats a sol·licitud de l'interessat, regulada per l'article 92.