Física contemporània: relativitat i mecànica quàntica
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
Física contemporània
Física contemporània: La cosmovisió mecanicista va entrar en crisi els primers anys del segle XX, quan diversos experiments van mostrar que no concordaven amb les prediccions de la física clàssica. El desenvolupament d'aquestes noves perspectives va conduir a l'aparició de la teoria de la relativitat i de la mecànica quàntica.
Teoria de la relativitat
Einstein va proposar la teoria de la relativitat l'any 1905. Va afirmar que la velocitat de la llum havia de tenir el mateix valor per a tots els observadors. Però això significava assumir que tant l'espai com el temps són relatius, perquè la seva magnitud depèn de l'observador que els mesura. La teoria de la relativitat afirma que els mesuraments espacials i temporals poden ser diferents per a persones diferents. La relativitat atorga un paper important a l'observador que descriu la realitat. Per a la física contemporània no existeix una realitat espacial i temporal per si mateixa: únicament podem parlar del temps i de l'espai relacionant-los amb el punt de vista de qui els mesura.
Massa i energia
Aquesta teoria indica que la massa i l'energia són dues manifestacions d'una mateixa realitat, per la qual cosa es poden transformar l'una en l'altra.
Mecànica quàntica
La mecànica quàntica: la segona gran revolució també es va produir a l'inici del segle XX. Els científics que estaven estudiant les propietats de la radiació i dels àtoms es van veure obligats a introduir un model explicatiu: la mecànica quàntica, que va sorgir quan els científics es van veure obligats a revisar aquesta suposició bàsica. Els físics van haver de suposar que l'energia no és contínua, sinó que únicament es pot intercanviar en forma de «paquets» (quàntums).
Principi d'indeterminació
El principi d'indeterminació: la mecànica quàntica estableix que és impossible conèixer al mateix temps i amb tota certesa la posició i la velocitat d'una partícula; es coneix com a principi d'indeterminació. Quan s'estudien les propietats d'un electró resulta impossible determinar a la vegada on és la partícula i com es mou. La conseqüència és que no podem conèixer la trajectòria. La mecànica quàntica també afirma que les partícules participen d'un moviment ondulatori.