Fisiologia i conducta: bases neurofisiològiques

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB

Fisiologia i conducta

La conducta de les persones té una base fisiològica. Quan estàs preocupat per alguna cosa important, com pot ser un examen o una discussió, dels batecs del cor que poden aparèixer en veure la persona que estimes. L'explicació d'aquests fenòmens és que la persona és un organisme unitari i no pot separar la conducta, els pensaments, les emocions i els desitjos de la seva base fisiològica, és a dir, dels nervis, dels músculs, dels ossos, de la sang, etc.

Sistema nerviós

El sistema nerviós es compon de dos sistemes: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP). El SNC està compost per l'encèfal i la medul·la espinal. L'encèfal, al seu torn, està format pel cervell, el tronc de l'encèfal i el cerebel.
El cervell és l'òrgan més important del cos humà i també el més desconegut pel que fa al funcionament, malgrat els avenços notables que s'han fet en els darrers anys. Té uns cent mil milions de neurones i una quantitat enorme de connexions.

Hemisferis cerebrals

El cervell es divideix en dues meitats anomenades hemisferi dret i hemisferi esquerre. L'hemisferi dret és el responsable de les habilitats especials i creatives, de la capacitat de síntesi i la percepció musical i artística, mentre que a l'hemisferi esquerre s'ubiquen les habilitats del llenguatge, el raonament lògic i analític i les capacitats numèriques i de càlcul.
Escorça cerebral
La part del cervell que controla les anomenades funcions superiors és l'escorça cerebral o còrtex, que està situada a la part més exterior del cervell. S'han localitzat diverses àrees del còrtex i s'ha pogut dibuixar un mapa aproximat del cervell, tot i que encara presenta algunes zones fosques.
Cervell emocional
El diencèfal és una petita zona del cervell, n'ocupa tan sols el 2%, està composta de diverses parts; hi destaquen dues estructures, anomenades tàlem i hipotàlem. El tàlem i l'hipotàlem tenen dos alats. L'un rep el nom de sistema límbic i l'altre és la formació reticular.
El tronc de l'encèfal, el cerebel i la medul·la espinal
El tronc encefàlic uneix el cervell amb la medul·la espinal. És la part més primitiva de l'encèfal i és comú a tots els vertebrats. Controla les funcions vitals, des de la respiració fins als batecs del cor. El cerebel està situat per sobre del tronc de l'encèfal. Les seves funcions són la coordinació motora... La medul·la espinal està situada al llarg de la columna vertebral, a l'interior d'aquesta.

Sistema nerviós autònom (SNA)

Forma part del sistema perifèric, i la seva funció és procurar l'equilibri general del cos. Està format per receptors que es reparteixen per tot el cos, i controla tots els mecanismes involuntaris. El sistema simpàtic estimula el cos i el prepara per enfrontar-se a una situació d'emergència. El sistema parasimpàtic fa la funció oposada.

Bases fisiològiques de la percepció

El coneixement del món, de la realitat, s'efectua a través dels sentits: vista, tacte, oïda, gust i olfacte. El cos detecta els estímuls exteriors, un soroll, un color...
Lleis d'agrupació d'estímuls:
  • Llei de proximitat: explica la tendència a organitzar els estímuls semblants i propers.
  • Llei de la semblança: agrupa estímuls similars.
  • Llei de la continuïtat: dóna continuïtat als estímuls.
  • Llei del tancament: veiem un estímul incomplet com tancat o complet.
Llei de la percepció (figura/fons): explica que en qualsevol percepció sempre fem una distinció.
Llei de la constància perceptiva: manté una percepció constant d'un estímul.

Entradas relacionadas: