Fisiologia i Multiplicació dels Arbres Fruiters

El sistema radicular

• Distribució en superfície i en profunditat: en 1 any la superfície creix un màxim de 2,7 m i en profunditat uns 2 m; sempre creix més en superfície que en profunditat.
  • No creix en profunditat per la qüestió de l’oxigen:
    • Sòls argilosos: arrels superficials.
    • Sòls porosos: més profunditat.
• Superfície: la major part d'arrels es troben més enllà de la projecció de la copa.
• Profunditat: les arrels absorbents es troben en els primers 80-100 cm.
  • De 0-8 cm les condicions són extremes, no tenim arrels.
  • A més profunditat, les quantitats d’oxigen i elements assimilables són escasses.

Fenologia: cicle vital i anual del fruiter

Etapes del cicle vital

• Període juvenil: va des de l'inici de la vida de l'arbre fins a l'entrada en producció.
  • Ha de créixer, per tant, està molt actiu a nivell radicular i l'activitat radicular és superior a l'aèria.
  • Absorbeix molt més del que acumula.
  • Absorbeix molts hidrats de carboni i nitrogenats.
  • Les hormones més actives són les del desenvolupament: auxines i gibberel·lines.
  • No hi ha formació ni de flors ni de fruits.
  • Signes externs:
    • Emissió d'arrels adventícies (males herbes).
    • Rams espinosos.
    • Fulles petites i retallades.
    • Desenvolupament i creixement notable.
    • No forma flors.
  • Aprofitament:
    • Fusta: allargament del cicle del període juvenil, ja que produeix molt més ràpid la fusta i ens interessa més.
    • Fruita: període juvenil curt per aconseguir ràpid el fruit.
• Període de maduresa: és el període on destaca per la producció.
  • Activitat fotosintètica molt activa (absorció de nutrients) i acumulació d'hidrats de carboni.
  • S’estableix un equilibri entre les activitats radicular i aèria.
  • Disminueix el creixement de la planta.
  • Les hormones afavoreixen la floració (gemmes florals).
  • Entrada en producció.
• Període de decadència:
  • Disminueix l'activitat de les arrels.
  • Envelliment de l'aparell radicular.
  • Desequilibri entre la part radicular i l'aèria.
  • Producció irregular (més efectiu, ja que hi ha molta floració i poc creixement).
  • Arrencar finalment la plantació.

El repòs hivernal

Des de la caiguda de la fulla (tardor) fins al començament de l'activitat vegetativa.

Causes

• Arbre caduc.
• Baixada de temperatura.
• Baixada d'energia lumínica.
• Inhibició enzimàtica (de clorofil·la a b-carotens).

Modificacions a causa dels primers freds

• Augment de la concentració osmòtica i disminució del punt crioscòpic.
• Disminueix la hidratació dels teixits.
• L'activitat plasmàtica (citoplasma), on ocorren reaccions enzimàtiques, deixa de produir clorofil·la; és quan la fulla passa de color verd a groguenc.

Sortir del repòs

• Es requereix fred hivernal per tal que la planta pugui detectar que ha deixat de passar aquell fred hivernal.
• La planta té un sistema inhibidor intern que controla el repòs i s'altera a temperatura baixa.

El creixement vegetatiu

Quan surten les arrels i la tija, una vegada ha germinat.

• Hi ha activitat radicular.
• Brotació: des de la gemma apical (tija principal de la planta que domina per sobre de les altres tiges del costat; al final d'un brot conté una gemma apical) en sentit descendent.
  • Regulat per mecanismes hormonals que interfereixen sobre factors tròfics (això vol dir que mobilitza substàncies de reserva i les polaritza). Hi ha una descorticació, que és quan es treu l’escorça del brot.
• Creixement del brot herbaci:
  • 1a fase: desenvolupament del brot preformat. Evolució de la gemma vegetativa.
  • 2a fase: desenvolupament del brot neoformat. Activitat de la gemma terminal.
• Ritme de creixement:
  • 2-3 parades de creixement.
  • Creixement continu.
• Dominància apical: en brots en via de creixement, les gemmes formades lateralment a l’axil·la de les fulles no es desenvolupen el mateix any de la seva formació, ja que hi ha una inhibició per part del meristema apical.
• Hàbit vegetatiu:
  • Acrotonia: pomàcies i drupàcies.
  • Mesotonia: algunes pomeres i oliveres.
  • Basotonia: avellaner.

Multiplicació dels fruiters

Multiplicació sexual

• Per llavor:
  • Obtenció de portaempelts francs: més rústics i econòmics.
  • Processos de millora genètica.
  • Llarg període juvenil.
  • Heterogeneïtat.

Multiplicació vegetativa

• Usos: obtenció de portaempelts i varietats de característiques homogènies (obtenció de gens de plantes mare).
• Característiques:
  • Multiplicació fàcil per a aquelles espècies de llavors poc viables (taronger, vinya, figuera...). Diguem que empeltar ajuda a la reproducció de plantes de forma asexual.
  • Multiplicació de varietats de fruits partenocàrpics (fruits sense llavors, ja que no hi ha hagut una fecundació prèvia). Això és degut al fet que, en algunes espècies, la presència del gra de pol·len sobre l'estigma del gineceu provoca el desenvolupament del fruit, encara que no s’ha fecundat. El comportament partenocàrpic és forçat per mitjà d'estímuls provocats per substàncies hormonals.
• Avantatges:
  • Poca planta mare.
  • Material vegetal homogeni.
  • Plantes amb un estadi juvenil més curt.
  • Mètodes senzills.
• Desavantatges:
  • Transmissió de virosis.

Mètodes de multiplicació

• Per estaca: consisteix a tallar la branca amb brots o rovells, plantar-les en un altre lloc i així obtenir una nova planta.
• Acolzat: introduir la branca d'una planta mare dins la terra perquè arreli.
• Empelt: consisteix a inserir en una planta una branca semblant d’una altra planta.
• Micropropagació:
  • Cultiu de teixits: a partir d'un fragment d'una planta més nutrients i hormones vegetals, creixen arrels, tiges i fulles.
  • Divisió binària.

Multiplicació per estaca

• Requisits per a l’arrelament:
  • Polaritat.
  • Adequades condicions ambientals: llum, temperatura i aigua.
  • Equilibri hormonal favorable a l’arrelament.
  • Presència de gemma.
  • Estat nutricional.
  • Edat de l’estaca.

Multiplicació per acolzat

• Característiques:
  • El material a arrelar es manté unit a la planta mare.
  • Té fàcil arrelament.
  • Es requereix molta superfície per a la producció de planter.
• Acolzat de cepa:
  1. Preparar la planta mare.
  2. Cobrir amb terra la base dels brots que ha donat la cepa.
  3. Apareixen arrels en els nous brots.
  4. S'extreuen els brots arrelats.
• Acolzat de trinxera:
  1. Les branques destinades a constituir les plantes mares es planten inclinades; després es planten en un forat tombades.
  2. Es cobreixen de terra a mesura que els brots van creixent.
  3. Així els brots són induïts a formar arrels.

Multiplicació per estaca

• Requisits per a l’arrelament:
  • Polaritat.
  • Adequades condicions ambientals: llum, temperatura i aigua.
  • Equilibri hormonal favorable a l’arrelament.
  • Presència de gemma.
  • Estat nutricional.
  • Edat de l’estaca.

Multiplicació per acolzat

• Característiques:
  • El material a arrelar es manté unit a la planta mare.
  • Té fàcil arrelament.
  • Es requereix molta superfície per a la producció de planter.
• Acolzat de cepa:
  1. Preparar la planta mare.
  2. Cobrir amb terra la base dels brots que ha donat la cepa.
  3. Apareixen arrels en els nous brots.
  4. S'extreuen els brots arrelats.
• Acolzat de trinxera:
  1. Les branques destinades a constituir les plantes mares es planten inclinades; després es planten en un forat tombades.
  2. Es cobreixen de terra a mesura que els brots van creixent.
  3. Així els brots són induïts a formar arrels.