Fonamentacions morals: Deu, natura i dret

Condicions morals

És la capacitat per distingir entre el bé i el mal, entre el que hi ha i el que hauria d'haver.

Producte social

Una creació amb la qual cada societat aprofita la capacitat moral de les persones per crear cohesió al voltant de les normes.

Relativisme cultural

A la defensa del bé i el mal són relatius a cada societat.

Universalisme ètic

Manté que hi ha un bé i un mal i defensa que hi ha una veritat moral i que una norma pot ser correcta o incorrecta segons la circumstància. Una paraula moral és bona si respon a la voluntat de Déu.

Religió monoteista

Defensa l'existència d'un Déu i un únic codi moral.

Revelació

Ocupa el paper més important i les diverses religions compten amb els seus llibres sagrats.

Antropocentrisme

Va caracteritzar el món occidental a partir del Renaixement.

Liberalisme econòmic

Per defensar la seva concepció de la societat s'ha vertit de vegades de la idea que la natura ens ensenya la lliure competència dels individus.

Equiparació entre moralitat i legalitat

Cada un té les seves opinions de què és bo i què és dolent. L'únic criteri per definir el bé i el mal seria l'acceptació d'allò que col·lectivament hem adoptat com a pauta de conducta: bo és allò que marquen les lleis.

Egocentrisme

Quan es refereix a la psicologia individual de la persona; però si es tracta de col·locar la cultura al centre de l'univers ens diem etnocentrisme.

Fonamentacions intrínseques: ètiques teològiques

Intenten justificar les morals en funció de l'objectiu del punt al qual pretenen arribar.

Hedonisme

Epicur afirmava que a la vida cal dedicar-se al plaer. Per això del seu plantejament en diem hedonisme.

Utilitarisme

Betham i J. Stuart Mill passen de la consideració individual del plaer i la felicitat a la consideració col·lectiva del plaer i la felicitat.

Ètiques deontològiques

Reflecteixen una realitat ineludible en el fet moral: la consciència del deure.

Ètiques formals

Idea de que hi ha una estructura que ha de complir qualsevol acció o norma correcta.

Ètiques discursives

Intenta explicar les implicacions de la racionalitat comunicativa en l'àmbit de la intuïció moral.

1ra. Gen. Drets

Vinculats fonamentalment a la defensa de la llibertat.

2na. Gen. Drets

Les revoltes dels treballadors representen l'exigència de drets vinculats a la igualtat/llibertat només si es vetlla per l'educació, la sanitat i el treball amb salari digne o l'habitatge.

3ra. Gen. Drets

Van globalitzar els drets en un horitzó col·lectiu mundial, van aprofundir en els drets afectats per les noves tecnologies, aquesta generació és coneguda com a drets de solidaritat ja que demanen drets que afecten com a humanitat i no com a individus, incloent les generacions futures.

Fonamentacions extrínseques de la moral

• Fonament de Déu: fonamentacions teològiques bo=deu
• Fonament en la natura: fonamentacions en la natura (drets naturals), fal·làcia naturalista, inferir d'un fet una obligació moral. Bo=natural
• Fonament en el dret: fonamentacions legalistes. Bo=legal