Fonaments de la Cultura Occidental: Literatura i Teatre Grec

Context Històric i Cultural

L'Antiguitat representa la suma d'aportacions que van desenvolupar culturalment Occident.

Grècia: Bressol de la Mentalitat Europea

Al segle V a.C., a la polis d'Atenes, es defineix la ideologia de la mentalitat europea:

• Democràcia: Poder del poble.
• Obra pública: Construcció de places, amfiteatres i el Partenó.
• Mentalitat: L'home com a centre i mesura de totes les coses (Sòfocles).

Es desenvolupen formes literàries com el teatre (tragèdia i comèdia), el diàleg filosòfic i el tractat de poesia. Apareix el Classicisme, un model estètic basat en l'harmonia i l'expressió perfecta de la bellesa.

Roma: Imperi, Conquesta i Llatí

El Cèsar ostenta el poder únic de l'Imperi. Roma es caracteritza per:

• Conquesta: Militar, cultural i lingüística de gran part de l'Imperi.
• El Llatí: Durant segles va ser l'idioma comú. A l'Edat Mitjana, va ser la llengua de la universitat, i avui dia gran part del vocabulari científic prové del grec i del llatí.
• Evolució: Del llatí vulgar sorgeixen les llengües romàniques.

La Literatura Grega Clàssica

Gèneres Teatrals: Tragèdia i Comèdia

Tragèdia

• Autors principals: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
• Va ser el gènere de més èxit.
• Personatges: Herois que viuen grans passions humanes. Dialoguen cantant amb el cor (la veu de la consciència).
• Objectiu: El públic experimenta la catarsi a través del patiment.

Comèdia

• Autors principals: Aristòfanes i Menandre.
• Temes: Vicis humans i crítica social.
• Recursos còmics: Ús de màscares, jocs de paraules, referències sexuals i llenguatge col·loquial.

L'Espai Escènic i la Representació

Edificis Teatrals

• Tragèdia: Es representava davant d'un temple.
• Comèdia: Es representava entre cases antigues.

Parts del teatre grec (Koilon, Orchestra, Skene):

Auditori (Koilon)

Graderia semicircular.

Orquestra

Zona circular central on actuava el cor.

Prosceni

Plataforma elevada on actuaven els personatges.

Escena (Skene)

Decorat i zona de sortida dels actors.

La Representació (Cor i Actors)

• El Cor: Format per 12 coreutes, situats a l'orquestra. Actuaven, cantaven i ballaven. El portaveu, el corifeu, recitava i dialogava amb els actors.
• Els Actors: 2 o 3 homes representaven tots els papers, utilitzant diversos vestits i màscares.
• Vestuari: Robes llargues i coturns (calçat per semblar més alts).
• Màscares: Colors clars per als personatges femenins i colors foscos per als masculins.

Estructura de l'Obra Teatral

Estructura de la Tragèdia

1. Pròleg: Un o més personatges donen informació i el cor entra cantant.
2. Episodis (Escenes): Es desenvolupa l'acció i intervé el cor.
3. Èxode: Finalitza l'obra, els actors abandonen l'escena i el cor reflexiona.

Estructura de la Comèdia (Addició)

Manté el pròleg, els episodis i l'èxode, però afegeix:

• Paràbasi: Escena a la meitat de l'obra, sense actors. El cor es treu la màscara i es dirigeix al públic en nom de l'autor per tractar problemes de la ciutat o criticar altres autors.

La Poesia Lírica Grega

Introducció: Èpica vs. Lírica

• Poetes Èpics: Aedes i rapsodes, que cantaven les gestes dels herois del passat.
• Poetes Lírics: Exposaven els seus sentiments, amors, alegries i tristeses.

Característiques de la Lírica

• Poesia subjectiva (vida íntima del poeta o del poble).
• Canten fets del present.
• Composicions breus.
• Temes variats: religiosos, amorosos, existencials, etc.
• Diversitat de formes mètriques i dialectes.
• Execució personal (monòdica) o coral.

Modalitats Líriques (Subgèneres)

Elegia

Tracta temes com la mort, el pas del temps, la bellesa o el mal. Té un to seriós i de queixa. Utilitza dístics elegíacs (pentàmetres i hexàmetres).

Iambes

Cançó popular lligada al naixement i la mort, sovint amb caràcter burlesc.

Epigrama

Composició breu i incisiva que expressa un pensament festiu o enginyós. S'encarregava als poetes per a làpides, ofrenes o felicitacions.

Evolució de la Lírica: Arcaica i Hel·lenística

Època Arcaica

• Lírica Monòdica (Personal): Un sol poeta expressa sentiments personals (Ex: Safo o Alceu).
• Lírica Coral: Cantada per un grup de joves en una festa, expressant idees o sentiments col·lectius (Ex: Píndar de Tebes).

Època Hel·lenística

• Poesia Bucòlica: Teòcrit de Siracusa. Tema central: la vida del camp i els pastors.

Safo de Lesbos

Considerada la poetessa de l'amor, tracta temes com la passió eròtica, la gelosia, el desengany i l'abandonament.

• Estil: Poesia senzilla i delicada.
• Amor Sàfic: Unió de la passió amorosa i el sentiment femení.
• Recursos: Fa ús de fórmules dels aedes i metàfores per plasmar els turments, les angoixes o els desitjos dels amants.
• Exemple: A l'Himne a Afrodita, prega a la deessa que l'ajudi en la "guerra de la passió eròtica".

Resum de Gèneres Literaris Grecs

Èpica

Ilíada i Odissea.

Lírica

Coral (Píndar) / Monòdica (Safo).

Tragèdia

Èsquil, Sòfocles, Eurípides.

Comèdia

Aristòfanes, Menandre.

Prosa

Història (Plutarc) / Filosofia (Plató) / Didàctica (Isop).

Homer i les seves Obres Èpiques

Homer és tradicionalment descrit com un home d'edat avançada, cec i pobre, que recitava les gestes dels herois.

Les seves obres principals són poemes èpics centrats en la Guerra de Troia:

• La Ilíada: Narra els últims dies de la Guerra de Troia, centrant-se en els combats.
• L'Odissea: Epopeia de viatges que relata el retorn a Ítaca d'un dels supervivents, Ulisses.

El Viatge a Ítaca (Referència Cultural)

El concepte del "Viatge a Ítaca" simbolitza la meta que volem aconseguir. És conegut pel poema i l'adaptació musical de Lluís Llach.