Fonaments del Dret: Conceptes, Branques i Dimensions

Definició i conceptes fonamentals del dret

El dret és justícia, és llibertat i equilibri. És el conjunt de normes i lleis establertes en un determinat territori. És una carrera on s'estudia com defensar un ciutadà davant la llei.

Dret públic i dret privat

Dret públic: les seves normes van dirigides a regular l’organització i l'activitat de l’Estat i altres ens públics, així com les seves relacions com a tals ens públics amb els particulars.

Dret privat: regula les relacions entre particulars. Cap part actua revestida de poder estatal. En el dret públic predominaria l’heteronomia i les normes de caràcter imperatiu o obligatori, mentre que en el dret privat es faria prevaldre l’autocomposició dels interessos en conflicte i les normes de caràcter dispositiu.

Dret positiu i dret natural

Dret positiu: conjunt de normes creades per determinats òrgans amb poder per a fer-ho i sota determinats criteris i procediments.

Dret natural: el significat canvia al llarg de la història (avui en ressorgiment). És la suma d’ideals intrínsecament vàlids, deduïts de la idea de naturalesa, capaç d’organitzar les relacions humanes i socials.

La moral i les fal·làcies

La moral no és una realitat unitària i indiferenciada. Fal·làcies: mals arguments que semblen bons.

Dimensions de l'estudi jurídic

Ciència del dret: s’ocupa de la dimensió normativa i s’encarrega del dret vigent. En distingim tres nivells:

• La dogmàtica jurídica.
• El dret comparat.
• La teoria general del dret.

Sociologia del dret: s’ocupa de la dimensió social i de les relacions recíproques entre dret i societat. Dos problemes constitueixen el seu objecte: el problema de la societat en el dret i el problema del dret en la societat. Té dues perspectives: la sociologia teòrica i la sociologia empírica.

Filosofia del dret: s’ocupa de la dimensió valorativa. És una reflexió de caràcter filosòfic sobre la realitat jurídica. Presenta una pluralitat de corrents de pensament i grans àrees temàtiques: ontologia jurídica, el sentit del dret en la vida humana, axiologia jurídica i teoria de la ciència jurídica.

Els usos socials

Usos socials: conjunt de pràctiques i regles de comportament generalment reconegudes en una societat.

• Usos socials no normatius: pràctiques determinades, coincidents en un determinat grup social (hàbits o costums socials). Exemple: els àpats.
• Usos socials normatius: pràctiques que revesteixen certa obligatorietat social perquè el grup social exerceix certa pressió pel seu compliment. Exemple: el dol.