Fonaments de l'Entrenament Esportiu: Lleis i Etapes

Les Lleis de l'Entrenament Esportiu

L’entrenament esportiu es fonamenta en dues lleis:

• Llei de Selye o de la síndrome general d’adaptació: l’efecte que produeix un estímul en l’organisme es concreta en una situació de fatiga que genera una sèrie de reaccions (síndrome d’adaptació) que fan incrementar el nivell inicial de rendiment (sobrecompensació).
• Llei de Schultz o del llindar: cada persona té un nivell inicial de rendiment al qual s’ha d’adaptar l’entrenament. En cada persona, la intensitat de l’estímul haurà de ser diferent per provocar una reacció adequada.

Les Etapes de l’Entrenament Esportiu

Les etapes de l’entrenament esportiu són:

• L’etapa d’iniciació: amb l’objectiu de practicar diverses especialitats esportives en edats molt joves i així crear una bona base d’experiències motrius.
• L’etapa de tecnificació o especialització: en què s’optarà per una modalitat esportiva determinada i en què es detecten futurs valors.
• L’etapa d’alt rendiment: en què es consoliden aspectes tècnics i tàctics de l’activitat física escollida anteriorment i l’evolució de les qualitats físiques arriba al màxim nivell.

Definició i Aspectes de l'Entrenament

L’entrenament esportiu és un conjunt de pràctiques físiques regulars en el temps orientades a obtenir més rendiment en la realització d’un esport o activitat. Es basa en dos aspectes: l’entrenament de la condició física i l’entrenament tècnic i tàctic. També és molt important l’esforç psíquic que comporta, ja que una motivació positiva ajuda a superar els cicles d'entrenament.

Cicles de l'Entrenament

• Macrocicle: És el cicle més llarg –una temporada (un any) o un cicle olímpic (quatre anys)– i l’objectiu és trobar un bon nivell de forma física, com més llarg millor, i fer-lo coincidir amb les competicions més importants.
• Mesocicle: És un cicle de treball mitjà, de dos a quatre mesos, en què l’objectiu és coincidir amb els que s’anomenen períodes d’entrenament (preparatori general, preparatori específic, competitiu i de transició).
• Microcicle: És el cicle més curt, de dos a catorze dies, i és un conjunt de sessions de treball dedicades a uns objectius concrets.

La Sobrecompensació i el Rendiment

La sobrecompensació la podríem definir com la millora de les diferents qualitats motrius i es reflecteix en el rendiment ascendent de la condició física.

L’etapa de perfeccionament o d’alt rendiment defineix el nivell que assoleixen els esportistes: els de rendiment i motivació més alta són esportistes d’elit, i la resta de practicants amb major o menor dedicació que participen en les activitats de competició tenen com a objectiu la millora i el manteniment del rendiment.