Fonaments de la Psicologia: Dinàmica, Conductisme i Teories Clau

La Psicologia Dinàmica

És l’aplicació de la psicoanàlisi a la psicologia general. No es fan teràpies amb taules que separen l'espai, s'aprofita tot l’espai que tenen. La neutralitat no existeix, per tant, no pots empatitzar sempre. Els nostres aprenentatges depenen del nostre comportament. No es preparen les consultes, que flueixin.

Conductisme

Volen erradicar el problema des de l’arrel. La conducta insinua el que vol dir la ment. Abans el conductisme canviava la conducta sense investigar la causa, això ho feia la psicoanàlisi. La conducta és molt fisiològica, detectem problemes per la resposta del cos. Un psicoanalista es basa en els símptomes per conèixer a la persona. Es deixa que el pacient parli i se l'escolta. Mai es culpa al pacient per les seves emocions.

Psicòleg i Psiquiatre

El psicòleg soluciona problemes a través de la psicoteràpia. El psiquiatre pot receptar medicaments i es basa en la biologia. El psicoanalista no resol el problema, ajuda el pacient a saber d’on prové. Associació lliure de Freud: El pacient diu tot el que li passa pel cap sense fer cap judici.

Cos i Ment

Procés de somatització: Quan la ment influeix de manera directa en el cos i a la inversa. Si hi ha una cosa que pertorba a la ment ho acaba expressant el cos (Mal de panxa en un examen). Somatització: El que no pot expressar la ment ho fa a través del cos. Psicosomàtica: Problemes reals, però com no pots expressar les emocions, no saps la causa. Hi ha malalties físiques que es tracten per psicòlegs perquè tenen origen a la ment.

El Pensament Crític i Mentalització

P. Marty és l’autor principal de l'INS. IPSI i crea el concepte de pensament crític. Pensament crític: Donar una resposta directa a un problema, es fa una relació de causa-efecte. Procés de mentalització: Ajudar les persones a sentir les seves pròpies emocions. Mentalització: Capacitat d’establir la relació entre el que passa i la ment. Els somnis són un recurs per accedir a la ment.

Malalties Mentals

• Crisis d’angoixa: Quan la ment se sent sobrepassada. Trobem diferents símptomes.
• Histèria: Necessitat de cridar l’atenció, dir coses greus sense immutar-se.
• Hipocondria: Nivell obsessiu d’agafar una malaltia.
• Tret evitatiu: Evitar el contacte social.
• TOC: Trastorn obsessivocompulsiu.
• TOP: Trastorn obsessiu de la personalitat, ho ha de tenir tot controlat.
• Personalitat paranoide: Creuen que els jutgen sempre.
• Esquizoide: No tenen vincles afectius.
• Narcisisme: Es creu superior als altres, només s’estima a si mateix, no estima a ningú més.

El Narcisisme

De pell dura: No connecta amb la fragilitat, es veu a així mateix com a un déu, en cas de depressió es pot arribar a suïcidar. S’ha d'idolatrar sempre. De pell fina: Quan la seva autoestima cau, el narcisisme també ho fa, ja que aquest era una façana, una defensa. Hi ha una relació inversa entre narcisisme i autoestima.

True Self i False Self

Vertader jo: És la persona que realment som, és la nostra fragilitat. Fals jo: És una defensa que protegeix al vertader jo, serveix per poder encaixar en la societat sense ser jutjat. Permet amagar allò que ens fa mal. El fals jo comença ser una defensa del vertader jo, però s’acaba convertint en una identitat nova.

Identificar a un Narcisista

Serem els seus súbdits, no estem mai a la seva altura. Mai reconeix els seus errors, l’hem d’idolatrar sempre. Es diagnostica a través dels trets narcisistes. Quan l’autoestima millora el narcisisme disminueix.

La Psicopatia i la Sociopatia

Psicòpata: Narcisista que li agrada fer mal per obtenir un benefici personal. Egosintònic: Conscient que fa però no se n’empedeix. Egodistònic: És conscient del que fa i si s’empenedeix. No tenen sentiment de culpa. Combina paranoide amb narcisisme.

Factors que Influeixen en la Personalitat

Separem entre biologia, psicologia i socioculturals. Epigenètica: Genètica amb contacte a l’exterior. Neurologia: Les neurones i el cervell. Bioquímica. Socioculturals. Els factors influeixen entre si.

El Cervell

Hipocamp: Guarda la memòria a curt termini. 2 tipus de memòria: Explicita (Te'n recordes) i implícita (No te'n recordes). El cervell és triuno, té 3 nivells: Reptilià (Controla funcions bàsiques de supervivència), cortical (controla el cognitiu com raó o problemes), límbic (controla les emocions i relacions socials). Còrtex sense sistema límbic fa que siguin molt emocionals, però poc concrets. Hemisferi dret part creatiu, hemisferi esquerre la part racional.

Freud

Es topa amb la histèria i se centra en la psique. Prova la cocaïna com a anestèsia. La infància sigui bona o dolenta té una repercussió en el futur. El seu objectiu es deixa de fer que la gent pateixi. S’ha de conèixer l’origen per poder intervenir.

Inconscient

Resistències: No deixes que el pensament surti. Defenses: Mecanismes automàtics que regulen l'ansietat.

Teoria Tòpica de Freud (1, Piràmide)

Divideix la ment en 3 espais: Conscient (Conté tot allò del que som conscients), Preconscient (Records que poden ser fàcilment recordats), inconscient (records reprimits molt dolorosos que poden influir en la seva vida.)

Teoria Tòpica de Freud (2, Rectangle)

Proposa una nova estructura que interactuen entre si. Se centra en els conflictes interns. Ello: Representa els desitjos inconscients i més bàsics com instints sexuals. Jo: Media entre l’Ello i el superjò. Pren decisions conscients i intenta equilibrar els impulsos instintius. Superjò: És la consciència moral i ideals adquirits a través de l’educació, la cultura i la societat.

Mecanismes de Defensa

Repressió: Fas que un fet traumàtic quedi en l'inconscient. Freud diu que tot el que es reprimeix torna: Retorno de lo reprimido. Projecció: Identifiques en altres tot lo negatiu que et trobes a tu mateix, per ex: Agressors que peguen perquè abans pegaven. Dissociació: La ment dissecciona el problema, però no els amaga ex: Dona que se li mort el marit, surt amb les aigües, però torna a casa i torna a pensar. Negació neuròtica: Negues molt perquè t’afecta més del que penses. Negació psicòtica: Elimines l'ansietat abans d’arribar a la ment.

Relació Humana en Funció de Diferents Aspectes Patològics

Les persones sanes reconeixen els problemes. La relació humana és limitada perquè ningú pot satisfer totes les necessitats. Per reparar el dany causat s’ha de reconèixer aquest.

Vincle Afectiu

Hi ha una dependència que no ha de per què ser negativa. Es crea per John Bowlby el 1951. És una trilogia ajuntament amb la separació afectiva. Separem entre vincle segur i vincle insegur. El vincle segur és quan el nen està nerviós, però sap que la mare tornarà. Vincle insegur es divideix en 3: Ansiós (quan estàs no et necessito, però quan no estàs, sí), Equitatiu (Mai estàs i, per tant, ja no t’espero) Desorganitzat (caòtic). En 1959 fa un altre estudi entre infants i cuidadors i veu que hi ha tres fases: Protesta (Plora d’angoixa i busca un substitut), desesperació (perd l’esperança, deixa de plorar i està trist) desafecció (distanciament emocional, mostra que ho ha superat com a mètode de defensa.

Marasme i Depressió Anaclítica

Conceptes que trobem en l’estudi de Bowlby. El marasme és un estat mèdic i emocional que pateixen els nens que tenen manca de necessitats bàsiques, pot acabar sent fatal. La depressió anaclítica és un trastorn emocional quan se separa al nadó dels pares durant 3-5 mesos.

El Setting

És el context en què es realitza la psicoteràpia. Setting intern és el marc emocional entre el pacient i el terapeuta, ha de ser confidencial, no jutjar, ser un espai segur… Hauria de ser neutral, però aquesta no existeix. El setting intern es relaciona amb l’associació lliure de Freud, ja que s’ha de deixar que el pacient expliqui tot el que li passa pel cap. El setting extern és el lloc on es realitza la teràpia, la freqüència, la durada…

El Hòlding

Donar suport, sostenir és deixar i fomentar que surti el dolor i el patiment, s’ha de facilitar que aquest aparegui.

Contenció

Ajudar al pacient a què no es desbordin el sentiment. Per exemple si algú està molt angoixat o enutjat, el psicoanalista ho escolta amb calma, sense jutjar, i això ajuda que la persona pugui contenir i entendre aquests sentiments sense sentir-se aclaparada per ells. Breuer i Freud comencen a hipnotitzar a la gent per accedir a la seva ment.

Insight

Procés pel qual una persona connecta amb el seu anterior i descobreix coses sobre si mateix. Ajuda a entendre i a conviure amb els problemes.

Elaboració

Procés en què es reflexiona sobre les emocions per donar sentit i superar als conflictes.

Acting Out

Expressar emocions internes a través d’accions en lloc de parlar-ne. És inconscient per generar el malestar.

La Transferència

Fenomen pel qual una persona transfereix emocions passades al terapeuta. És un procés inconscient i pot influir en la dinàmica terapèutica. Positiva: Afecte i admiració. Veu al terapeuta com una figura protectora. Negativa: Hostilitat i frustració, tens conflictes passats amb figueres autoritàries.

Posicions de Klein

Relació parcial (Esquizo): el nadó percep la mare com a "bona" quan l'alimenta i "dolenta" quan té gana, sense veure que és la mateixa persona. Això mostra una visió fragmentada de les relacions.

Relació total (depressiva): el nadó entén que la "mare bona" i la "mare dolenta" són la mateixa persona. Això el fa sentir amor, però també culpa i por de fer-li mal amb els seus sentiments negatius.

Ansietat confusional o persecutòria (esquizo): l’ansietat persecutòria és la por que les parts “dolentes” (com la “mare dolenta”) facin mal a les “bones”. Per exemple, un nadó pot témer que la mare el rebutgi si no el cuida prou, confonent amor i rebuig.

Ansietat (depressiva): l'ansietat ve de la culpa i la por d’haver fet mal a l'objecte estimat (com la mare) amb sentiments negatius anteriors. Per exemple, el nadó pot sentir-se culpable per haver odiat la mare quan tenia gana.

Defensa (esquizo): Escissió: Dividir els objectes en "bons" i "dolents" per evitar la confusió. / Projecció: Atribuir sentiments negatius interns a altres. / Introjecció: Incorporar les parts "bones" d'altres per sentir-se segur.

Defensa (Depressiva): Idealització: Veure l'objecte estimat com perfecte per protegir-se de la culpa. / Despersonalització: Intentar evitar el dolor emocional separat de l'objecte estimat. / Evitació: Evitar la relació amb l'objecte per no fer-li mal

Sentiments (Esquizo:) Enveja: El nadó desitja el que l’altre té (com l’atenció de la mare) i tem perdre-ho./ Culpa persecutòria: creure que la culpa de tot el que et passa és d’una altra persona, ells mai tenen la culpa, o contràriament, que tota la culpa la tenen ells. Vergonya: Sentir-se inadequat per desitjar o odiar l'objecte estimat, provocant humilitat interna.

Posicions de Klein

Sentiments (Depressiva): Gelosia: El nadó tem perdre l'amor de l'objecte estimat (com la mare) davant d'altres, sentint que no pot competir amb les necessitats o l'amor que la mare pot donar a altres. Enveja: La persona sent enveja perquè percep que l'altre (la mare) té qualitats o recursos que ella no pot tenir, com l'amor o la capacitat d'atendre les necessitats.

Fantasia (Esquizo): Les fantasies separen les parts "bones" i "dolentes" de l'objecte (com la mare), ajudant a defensar-se de l'ansietat i la por. Són una manera de gestionar emocions extremes, però mantenen una visió fragmentada.

Fantasia (depressiva): la por de perdre l'objecte estimat (com la mare) per culpa dels propis desitjos destructius. La persona fantaseja amb intentar restaurar l'objecte danyat per les seves accions i amb el desig de redimir-se.

Trastorns mentals (Esquizo): Paranoia: Por als altres com a amenaçadors. / Ansietat i depressió: Dificultats emocionals per la divisió interna. / Trastorns de personalitat: Com la esquizoide o borderline, amb dificultats en les relacions / Trastorns psicòtics: Desconnexió de la realitat en casos més greus.

Trastorns mentals (reparatoria) Trastorns obsessius-compulsius: Per intentar reparar danys percebuts. / Trastorns d'ansietat: Per por de no poder restaurar la relació. / Trastorns de la personalitat dependent: A causa de la necessitat d'aprovació. / Trastorns emocionals de reparació: Relacionats amb la sobrecompensació de sentiments de culpa.

Conscient de Contratransferència

És la reacció inconscient del professional cap a l'usuari tenint en compte les seves pròpies experiències. L'obstacle és que pot distorsionar la professionalitat, ja que no és objectiu i pot interferir en límits professionals. Oportunitats: Si el professional la reconeix és útil per comprendre millor a l'usuari.

Preguntes Examen

Relacionar insight amb projecció:

L’insight pot ajudar una persona a reconèixer i comprendre les projeccions que fa sobre altres persones, ja que com més insight fem, més ens adonem del que ens està passant de manera interna i, per tant, podem entendre la projecció que estem fent i no ser tan crítics, ja que es té més empatia per si mateix i cap a l’altra persona també. La projecció és un mecanisme de defensa inconscient en què una persona atribueix a les altres emocions, pensaments o desitjos propis que no vol acceptar. L’insight, en canvi, és la capacitat de prendre consciència d’aquests processos interns.