Fonètica Catalana: Assimilació, Emmudiment i Més

Fenòmens de Fonètica Catalana

1. Assimilació

La assimilació és un fenomen fonètic on la consonant final d'una síl·laba tendeix a adoptar característiques de la consonant inicial de la síl·laba següent. Això pot incloure:

• Sonoritat/Sordesa: dissabte, pis càlid.
• Punt d'articulació: tanmateix, en Pau, encant, quin gol, infant, em fas nosa.

Tipus d'assimilacions:

• Labialització: /n/ esdevé [m] davant de bilabials (/p/, /b/, /m/): tan petit, tanmateix; i /n/ esdevé [ɱ] davant de /f/ o /v/: enfonsar, enveja.
• Dentalització: /n/ i /l/ esdevenen al·lòfons dentals [n̪] i [l̪] davant de /d/ o /t/: Andorra, rentar, dissabte.
• Palatalització: /n/ i /l/ esdevenen [ɲ] i [ʎ] davant de [ɲ], [ʎ], [ʒ], [dʒ], [ʃ]: un gerani, el joc, el xivarri.
• Velarització: /n/ esdevé [ŋ] davant de /k/ o /ɡ/: sang, fang, tanc.

2. Geminació

La geminació és la duplicació d'un so consonàntic. Pot estar marcada ortogràficament (Anna, Gemma, addenda, ombrel·la, suggerir) o ser un fenomen fonètic:

• /bl/ i /ɡl/ geminen l'oclusiva si tenen una vocal al davant: noble, segle.
• Els grups /tʎ/, /tl/, /tm/ geminen la líquida o la nasal: ametlla, setmana, atles.

3. Emmudiment

L'emmudiment consisteix en la no pronunciació d'un so en un context determinat:

• Les oclusives emmudeixen després de nasal o líquida lateral: camp, tomb, president, malalt.
• Les vibrants en posició final de mot, en infinitius, oficis, sufixos, etc.: desar, regidor.
• /k/ i /ɡ/ emmudeixen darrere de nasal, però fan que la nasal es torni velar: sang [saŋ], tanc [taŋ].
• La /s/ dels plurals -igs, -nxs, -xs, -çs: enuigs, esfinxs, falçs.
• La /t/ d'aquest si hi ha una pausa o un mot que comença en consonant: aquest noi, aquest canta.
• La /s/ final d'aquests: aquests nois.
• /r/ final d'infinitius i /t/ final de gerundis: anar, capficar, anant, consistint.
• /s/ davant de fricatives: els joves, els savis.
• /r/ d'arbre, prendre i derivats: comprendre, suspendre.

4. Sensibilització

La sensibilització és el fenomen contrari a l'emmudiment; es pronuncia un so que normalment és mut:

• La /t/ de vint, cent, sant, seguida de mot començat en vocal: cent anys, vint-i-dos, sant Antoni.
• La /t/ dels gerundis i la /r/ dels infinitius si hi ha un pronom feble: fent-ho, fer-la.
• La /s/ d'aquest si hi ha un mot començat per vocal: aquest home, aquest últim noi.
• La /b/ d'amb seguida de vocal: amb ella.

5. Ensordiment

L'ensordiment és el fenomen pel qual un so sonor (oclusiu, fricatiu o africat) es torna sord en posició final absoluta, final de síl·laba o davant de consonant sorda: verb, fred, llarg, pis, lleig, absolut, adquirir, cartílag tiroide.

6. Sonorització

La sonorització és el fenomen contrari a l'ensordiment; els sons sords finals es sonoritzen en contacte amb vocal o consonant sonora: els homes, peix al forn, tuf horrible, lleig i covard, paràgraf nou, cop moral, les orquídies.