Fonètica Catalana i Història del Teatre: Des de l'Origen fins a la Guerra Civil

Fonètica i Classificació dels Sons Catalans

Consonants Catalanes per Punts i Modes d'Articulació

Oclusives

• Sordes: P, T, K
• Sonores: B, D, G

Nasals

• M, M₂ (possiblement /ɱ/), N, NY (palatal), N₂ (velar, possiblement /ŋ/)

Fricatives

• Fricatives comunes: f, v, s, z
• Fricatives poc freqüents:
  • f rara (que significa /ʃ/, com en 'caixa')
  • z rara (que significa /ʒ/, com en 'jardí')

Africades

• ts, dz
• tf rara (possiblement /tʃ/)
• dz rara (possiblement /dʒ/)

Aproximants i Vibrants

• Aproximants: j, w
• Aproximants labiodentals: β (beta), d rara (com en 'ajudar'), v rara (com en 'amagar')
• Bategant: r rara (possiblement /ɾ/)
• Vibrant: r (possiblement /r/)

Laterals

• l i λ (que significa 'll', possiblement /ʎ/)

Classificació per Punts d'Articulació

Bilabials

• Sordes: p
• Sonores: b, m, β (beta)

Labiodentals

• Sordes: f
• Sonores: m₂ (possiblement /ɱ/) i v

Dentals

• Sordes: t
• Sonores: d i d rara

Alveolars

• Sordes: s, ts
• Sonores: n, z, dz, r rara, r, l

Palatals

• Sordes: f rara i tf rara
• Sonores: ny, z rara, dz rara, j i λ

Velars

• Sordes: k i g (possiblement /ɣ/ o /x/ depenent del context)
• Sonores: g, n₂ (possiblement /ŋ/), w, v rara (que significa allargar la g...)

Tipologia Textual

Es classifiquen els textos segons la seva funció principal:

• Conversacionals: Entrevista
• Narratius: Una rondalla
• Descriptius: Una guia turística
• Instructius: Una recepta de cuina
• Predictius: La predicció meteorològica
• Expositiu: Una lliçó magistral
• Argumentatiu: La defensa d'un acusat al jutjat
• Retòrics: Un sonet

Història del Teatre Català: Dels Orígens a la Guerra Civil

Teatre Barroc (Segle XVIII)

En el segle XVIII destaca Francesc Fontanella, que era poeta i dramaturg. La seva obra s'inscriu en l'estètica barroca i imita els autors castellans. La seva obra, com ara Amor, Fermesa i Porfia, contenia elements bucòlics i molt d'optimisme.

Teatre Neoclàssic (Mateix Segle)

Destaca Jian Ramis-Lucrecia. Es caracteritzava per la seva qualitat literària, el caràcter unitari i lineal de l'acció, i la caracterització racional dels personatges. Acostumava a fer servir versos alexandrí, influït pel teatre francès.

Teatre de la Renaixença

El conreu dels gèneres dramàtics cultes en llengua catalana va evolucionar amb un cert retard respecte a la poesia, ja que l'activitat teatral requeria una infraestructura de locals i companyies, com també uns permisos oficials.

Autors i Obres Destacades de la Renaixença

• Frederic Soler: Serafí Pitarra
• Santiago Rusiñol: Cigales i formigues
• J.M. de Sagarra: Cançons de rem i vela
• Joan Oliver: Ball robat
• Josep Pous: Civilitzats

El Teatre Modernista

El gènere dramàtic viu un procés de transformació, amb la traducció o l'adaptació de peces dels dramaturgs europeus contemporanis i la revalorització de gèneres com el mim o les titelles.

Altres Autors i Obres (Post-Renaixença/Modernisme fins a la Guerra Civil)

• Salvador Espriu: Antígona, Ronda de Mort a Sinera
• Baltasar Porcel: Els condemnats
• Manuel de Pedrolo: Homes i no
• Jordi Teixidor: Retaule del flautista
• Maria Benet i Jornet: Testament
• Joan Brossa: Fogall de sonets