Fonètica Catalana: Sons, Vocals i Consonants

Classificació dels Sons

Tipus de Sons: Sonors i Sords

Els sons es classifiquen segons la vibració de les cordes vocals:

• Sons Sonors: Les cordes vocals es tensen i fan que l'aire vibri.
• Sons Sords: Les cordes vocals no vibren en produir el so. Exemples: [p], [t], [k], [f], [s], [ʃ], [ts], [tʃ].

Classificació Segons el Lloc de Sortida de l'Aire

• Sons Nasals: L'aire surt pel nas. Exemples: [m], [n], [ɲ], [ŋ].
• Sons Orals: L'aire surt per la boca.

Classificació Segons el Mode d'Articulació

• Sons Consonàntics: Es produeix una interrupció total o parcial del pas de l'aire.
• Sons Vocàlics: Es limiten a adoptar una configuració que condiciona la sortida de l'aire sense obstrucció.

El Vocalisme Català

Articulació Vocàlica

L'articulació vocàlica es descriu segons dos criteris principals:

• Grau d'Obertura: Distància entre la llengua i el paladar.
  • Tancades: [i], [u]
  • Semitancades: [e], [o]
  • Mitjanes (neutre): [ə]
  • Semiobertes: [ɛ], [ɔ]
  • Obertes: [a]
• Posició de la Llengua: Situació avançada o endarrerida.
  • Vocals Palatals (anteriors): [i], [e], [ɛ]
  • Central: [a], [ə]
  • Posteriors: [u], [o], [ɔ]

Intensitat Vocàlica i Neutralització

Les vocals poden ser tòniques o àtones, segons si es pronuncien amb major o menor intensitat o volum de veu.

Als dialectes orientals es produeix una neutralització: fenomen fonètic que fa que dos fonemes perdin alguns dels trets distintius en un determinat context i es pronunciïn igual.

Diferències Dialectals en el Vocalisme

• Català Oriental: 8 vocals tòniques i 3 àtones.
• Català Occidental: 7 vocals tòniques i 5 àtones.

Diftongs Decreixents

Els diftongs decreixents es formen quan els sons graduals o semivocals [j] i [w] (representades per i o u) van darrere de la vocal que fa de nucli. La i o u que forma el diftong decreixent rep el nom de semivocal, perquè va darrere del nucli.

Diftongs Creixents

Els diftongs creixents es formen quan els sons graduals o semiconsonants [j] i [w] (representades per i o u) van davant de la vocal que fa de nucli. La i o u que forma un diftong creixent rep el nom de semiconsonant, perquè va davant del nucli.

Aquests diftongs es poden donar en els tres casos següents:

1. Es troba entre dues vocals.
2. Se situa a principi de paraula i va seguit per una vocal.
3. Darrere de les consonants q o g i davant de vocal.

Els Sons Consonàntics

Els sons consonàntics es caracteritzen per una interrupció parcial o total del pas de l'aire en l'articulació. Els fonemes consonàntics poden tenir diverses realitzacions, anomenades al·lòfons.

Els sons consonàntics es caracteritzen a partir de tres criteris principals:

• La sonoritat
• El punt d'articulació
• El mode d'articulació

Criteris de Classificació Consonàntica

La Sonoritat

La sonoritat pot ser:

• Sonor: Quan pronunciem un so i les cordes vocals vibren.
• Sord: Si en produir el so les cordes vocals no vibren.

El Punt d'Articulació

El punt d'articulació es refereix al lloc on es produeix l'obstrucció del pas de l'aire:

• Bilabial: Els dos llavis s'ajunten o s'acosten. Exemples: [p], [b], [β], [m].
• Labiodental: El llavi inferior entra en contacte amb les dents incisives superiors o s'hi aproxima. Exemples: [f], [v], [ɱ].
• Dental: La punta de la llengua s'aproxima o toca les dents incisives superiors. Exemples: [t], [d], [ð].
• Alveolar: La punta de la llengua s'aproxima o toca els alvèols dentals superiors. Exemples: [s], [z], [ts], [dz], [l], [ɾ], [r], [n].
• Palatal: La part superior de la llengua s'aproxima o toca el paladar. Exemples: [ʎ], [ɲ], [ʃ], [ʒ], [dʒ].
• Velar: La part posterior de la llengua s'aproxima o toca el vel del paladar. Exemples: [k], [g], [ɣ], [ŋ].

El Mode d'Articulació

El mode d'articulació resulta de la posició que prenen els òrgans en la producció del so. El català disposa de set modes:

• Oclusiu: El corrent d'aire s'interromp i es produeix una expulsió per la sortida de l'aire retingut. Exemples: [p], [t], [k], [b], [d], [g].
• Fricatiu: El pas de l'aire es fa més estret i l'aire passa fregant o lliscant. Exemples: [f], [v], [s], [z], [ʃ], [ʒ].
• Africat: La producció del so es fa en dues fases (oclusiva i fricativa): primer s'interromp el pas de l'aire i després l'aire surt fregant. Exemples: [ts], [dz], [tʃ], [dʒ].
• Aproximant: S'estreny el pas de l'aire sense fregament. Exemples: [β], [ð], [ɣ], [j], [w].
• Lateral: La llengua tanca la sortida pel centre i l'aire es canalitza pels laterals de la cavitat bucal. Exemples: [l], [ʎ].
• Ròtic: Hi ha una vibració per un contacte ràpid (bategant) o múltiples contactes (vibrant) entre l'àpex de la llengua i els alvèols superiors. Exemples: [ɾ] (bategant), [r] (vibrant).
• Nasal: Es produeix una oclusió bucal i l'aire s'expulsa per la cavitat nasal. Exemples: [m], [n], [ɲ], [ŋ].

Assimilació del Punt d'Articulació

Els fonemes /l/, /m/ i /n/ assimilen el lloc d'articulació d'alguns sons amb els quals entren en contacte:

• Labialització: Es produeix quan els fonemes /n/ i /m/ van seguits d'un so bilabial o labiodental. Exemples: infern [iɱˈfɛrn], un vas [um ˈbas], àmfora [ˈamfoɾə].
• Dentalització: Quan els fonemes /l/ i /n/ precedeixen un so dental. Exemples: galta [ˈɡaltə], renta [ˈrentə].
• Palatalització: Els fonemes /n/ i /l/ van seguits d'un so palatal. Exemples: el xat [əl ˈʃat], el joc [əl ˈʒɔk], el nyap [əl ˈɲap], el txec [əl ˈtʃɛk], en xarxa [ən ˈʃarʃə], en Julià [ən ʒuliˈa], nen txec [nɛn ˈtʃɛk], en lleixiu [ən ʎəˈʃiw].
• Velarització: Si els fonemes /l/ i /n/ entren en contacte amb un so velar. Exemples: sang [ˈsaŋ], prenc [ˈpreŋk], un gos [uŋ ˈɡɔs], alba [ˈalβə], el castell [əl kəsˈteʎ].