Fonètica i Fonologia Catalana: Conceptes Clau i Fenòmens Fonètics

Conceptes Fonètics Fonamentals

Fonema

Unitat lingüística més petita sense significat, que el parlant vol realitzar quan parla i que ha estat escollida d'entre un conjunt caracteritzat per l'oposició entre ells. El sentit que l'elecció d'un o d'altre donarà significacions distintes en el context usat.

So

Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context usat. Els sons són la base de la llengua parlada i s'encadenen formant una seqüència fònica. Tots els sons es transcriuen fonèticament a través de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

Grafia

Lletra o dígraf amb què es representa un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres, segons el que diu la norma ortogràfica.

Fonologia

Determina els fonemes d'una llengua.

Fonètica

Estudia els sons de la llengua, tenint en compte les seves característiques articulatòries i acústiques.

Ortografia

Determina la representació gràfica de la tira fònica, amb lletres.

Articulació del So

• Sonoritat: Si l'aire fa vibrar les cordes vocals, el so és sonor; en cas contrari, és sord.
• Oralitat/Nasalitat: Si l'aire surt per la boca, el so és oral; si surt per les fosses nasals, és nasal.
• Òrgans Articulatoris: Dents superiors, Alvèols dentaris, Paladar dur, Llengua, Llavis, Vel del paladar.

Si l'aire és modificat per l'acció dels òrgans articulatoris, el so és consonàntic; si no és modificat, és vocàlic.

Sons Consonàntics

Punt d'Articulació

Punt de la boca on es produeix una certa obstrucció al pas de l'aire per contacte:

• Bilabial: b, p, m
• Labiodental: f, v
• Dental: d, t
• Alveolar: l, n, r, s, z
• Palatal: ny, ll, tx, ig
• Velar: c, g, k

Mode d'Articulació

• Oclusiu: Tancament complet de l'aparell fonador.
• Fricatiu: Tancament de contacte incomplet i l'aire surt per un conducte estret provocant una fricció.
• Africat: Combinació de mode oclusiu i fricatiu.
• Aproximant: Articulacions sense oclusió ni fricció.
• Líquid: L'aire surt pels costats (laterals) o amb vibració (vibrants).
• Nasal: Semblant a l'oclusiu, però l'aire surt pel nas.

Sons Vocàlics

L'emissió es fa sense que l'aire trobi obstacles. Es diferencien per:

• Diferents graus d'obertura de la boca.
• El grau d'obertura i el lloc de la llengua donen un timbre peculiar.
• Són el nucli sil·làbic.
• Poden ser àtons o tònics.

Diftongs

Sempre han de contenir una i o una u (semivocal o semiconsonant).

Diftongs Creixents

La i o la u estan davant d'una altra vocal. Poden aparèixer:

• A principi de paraula: i-u + vocal (ex: ia, ua). Són semiconsonàntics i es transcriuen i=[j], u=[w].
• En grups com: -gua, -qua, -güe, -qüe, -güi, -qüi, -guo, -quo.
• Quan una vocal és seguida de i o u i una altra vocal (ex: ia en diari, no és diftong amb la vocal del darrere).

Diftongs Decreixents

Quan la i o la u van al final de la síl·laba, seguides d'una vocal (ex: cuina). Es transcriuen amb una i o u amb un semicercle a baix (indicant que són semivocals).

Notes addicionals sobre sons:

• Les paraules amb dins, fons, trans- són sonores [z].
• El prefix ex- seguit de vocal a principi de paraula es pronuncia [gz].

Fenòmens de Contacte Consonàntic

Ensordiment

Determinades consonants postsil·làbiques sonores es posen en contacte amb una de sorda en el mateix mot o frase. També quan una consonant sonora es troba en posició final seguida de pausa.

• Exemple: Absent = [apˈsent]
• Exemple: Tub = [tup]

Sonorització

Una consonant sorda a final de síl·laba o mot, seguida d'una consonant sonora, assimila la sonoritat d'aquesta última.

• Exemple: Tap = [tap], però Tap gran = [tab ˈɡran]

Labialització

Es produeix quan el fonema /n/ entra en contacte amb un so bilabial o labiodental.

Palatalització

Quan el fonema /n/ va davant d'un so palatal (ex: punxa, any).

Velarització

El fonema /l/ en contacte amb una consonant velar. El fonema adopta el punt d'articulació fins a fer desaparèixer la consonant velar final.

• Exemple: sang (la g final pot velaritzar la n prèvia), banc, blanquinos.

Geminació

Pronunciació duplicada d'una consonant. Alguns sons són representats per l'ortografia.

• Exemple: immobiliària, poble [ˈpɔbblə], segle [ˈsɛɡɡlə].

Emmudiment

Deixar de pronunciar un so que es representa gràficament.

• En posició final quan trobem una m, n, l + oclusiva.
• Vibrants.
• Paraules amb -nc, -ng.
• Plurals acabats en -s, -igs, -nxs, -xs, -çs.

Sensibilització

Pronunciar una grafia que en altres contextos és muda (ex: la -t en posició final de paraula).

• Exemple: vint anys (la t de vint es pronuncia davant de vocal), vint-i-tres.
• Exemple: Sant Pau (la t de Sant es muda), però Sant Antoni (la t es pronuncia).

Fenòmens de Contacte Vocàlic

Elisió

Desaparició d'una de les vocals en contacte.

Sinalefa

Formació de diftongs amb vocal + i o u àtones.

• Exemple: menjar i beure (la i es pronuncia com una semivocal).