Fonètica, Fonologia i Comunicació: Guia Essencial de Lingüística

Fonètica i Fonologia: Disciplines Complementàries

La fonètica i la fonologia són dues disciplines lingüístiques complementàries.

La Fonètica: Estudi dels Sons del Llenguatge

La fonètica estudia els sons, els fonemes, des de diferents perspectives:

• Fonètica articulatòria: Estudia el procés de producció dels sons.
• Fonètica acústica: Analitza els sons amb paràmetres físics.
• Fonètica auditiva: Es basa en la percepció dels sons per part de l'oïda humana.

La Fonologia: Estudi dels Fonemes i les Seves Combinacions

La fonologia estudia els fonemes, les representacions mentals dels sons que comparteixen els parlants d'una llengua i les seves possibilitats combinatòries dins de la síl·laba. Es representen gràficament amb dues barres, per exemple, /f/.

Ortologia i Ortografia: Normes de Pronunciació i Escriptura

• L'ortologia recull les normes per a la pronunciació correcta dels sons.
• L'ortografia dicta les regles per a la correcta representació gràfica dels sons.

Producció dels Sons del Llenguatge: Òrgans Implicats

La producció dels sons del llenguatge implica diversos òrgans:

• Òrgans de respiració
• Òrgans de fonació
• Òrgans d'articulació

Tipus de Sons Segons el Vel del Paladar

• Sons Orals (Sonors)

  Si el vel del paladar està elevat fins a la paret posterior de la gola, com passa en la majoria de casos, l'aire passarà íntegrament a la boca i es produirà un so oral.

• Sons Nasals

  Si el vel del paladar està abaixat, l'aire es repartirà entre la cavitat bucal i nasal, on ressonarà i produirà un so nasal.

Tipus de Sons Segons l'Obstacle en la Sortida de l'Aire

• Sons Vocàlics

  Quan l'aire es troba a les cavitats superiors, pot acabar de sortir de dues maneres ben diferenciades, si no troba cap obstacle en la seva sortida.

• Sons Consonàntics

  Els òrgans fixos i els òrgans mòbils adopten unes posicions determinades per obstaculitzar el pas de l'aire o modificar-lo.

Classificació de les Vocals

Les vocals són sons que es produeixen sense que la sortida de l'aire expulsat trobi cap obstacle. Es classifiquen segons:

• Grau d'Elevació de la Llengua

  Segons el pla en què se situa la mandíbula inferior i la llengua respecte al pla fix del paladar, es distingeixen les vocals altes i les vocals baixes.

• Grau d'Avançament de la Llengua

  Segons la zona de la cavitat bucal cap on s'estira la llengua, es distingeixen vocals anteriors, vocals centrals i vocals posteriors.

Sistema Vocàlic: Subsistemes Tònic i Àton

El sistema vocàlic és format per dos subsistemes diferents, però relacionats en funció d'un tret suprasegmental com és l'accent:

• Subsistema vocàlic tònic: És el propi de les síl·labes sobre les quals recau l'accent fonètic.
• Subsistema vocàlic àton: És el propi de les síl·labes sobre les quals no recau l'accent fonètic.

Propietats Textuals Essencials

Les propietats textuals són característiques que fan que un text sigui eficaç i correcte.

Adequació: Adaptació al Context Comunicatiu

L'adequació és la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu. L'anàlisi dels factors que intervenen en la situació comunicativa —canal, àmbit d'ús, gènere textual, varietat lingüística, finalitat de comunicació, etc.— permetrà valorar si un text és adequat a aquesta situació comunicativa i al seu context.

Coherència: Qualitat i Organització de la Informació

La coherència és la propietat per la qual un text conté una informació de qualitat i ben organitzada. Per produir textos coherents, doncs, és important tenir ben clar què es vol dir i com s'estructura el que finalment es diu.

Cohesió: Connexió entre les Parts del Text

La cohesió és la propietat per la qual les parts que formen un text estan ben travades mitjançant els recursos gramaticals que permeten separar i relacionar enunciats i oracions.

Correcció: Respecte de les Normes Gramaticals

La correcció és la propietat per la qual un text s'accepta com a bo perquè s'hi han respectat les normes gramaticals en els diferents nivells de l'estructura lingüística: fonètica i ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic.

Presentació: Característiques Formals del Text

La presentació és la propietat per la qual un text té les característiques formals que les convencions comunicatives exigeixen en cada situació.

Elements Clau de la Comunicació

La comunicació és un procés complex que implica diversos elements interrelacionats.

Emissor: Qui Produeix la Informació

L'emissor és l'entitat que produeix dades o informació, la qual idealment està codificada per símbols que tant l'emissor com el receptor entenen.

Receptor: Qui Rep la Informació

El receptor és l'entitat que rep les dades o informació a través d'un canal que idealment permet l'emissió i recepció de manera íntegra.

Canal: El Medi de Transmissió

El canal és el medi físic pel qual les dades o informació viatja de l'emissor al receptor.

Context: L'Entorn que Dona Sentit

El context inclou tots els elements espacials, temporals, psicològics, socials, etc., que donen sentit a la comunicació. El context esdevé referent quan l'emissor el pren com a tema sobre el qual centra el missatge.

Missatge: La Informació Transmesa

El missatge és la informació que tractem de transmetre; pot ser analògica o digital. L'important és que arribi íntegre i amb fidelitat.

Codi: Símbols i Regles de la Informació

El codi és el conjunt de codis, símbols i regles que governen la transmissió de la informació. Per exemple, en la transmissió oral entre persones es pot usar l'espanyol o l'anglès.

Sistema Vocàlic (Revisió de Conceptes)

El sistema vocàlic és format per dos subsistemes diferents, però relacionats en funció d'un tret suprasegmental com és l'accent:

• Subsistema vocàlic tònic: És el propi de les síl·labes sobre les quals recau l'accent fonètic.
• Subsistema vocàlic àton: És el propi de les síl·labes sobre les quals no recau l'accent fonètic.