Fonètica i Fonologia: Conceptes Clau en la Lingüística

- La fonètica: l'unitat d'estudi és el so.

- La fonologia: l'unitat d'estudi és el fonema.

- El fonema és una unitat abstracta i ideal.

- El so és la realització pràctica del fonema. Els fonemes es presenten entre dues barres inclinades /m/; els sons es representen entre claudàtors [m]. Els sons i fonemes es representen de dues formes: amb lletres i regles ortogràfiques pròpies de cada llengua o transcripció fonètica. La transcripció fonètica és la representació gràfica de la veu humana, els sons proferits per l’aparell fonador del parlant amb símbols gràfics que permeten transcriure qualsevol llengua. L'aparell fonador humà és el conjunt d’òrgans que intervenen en la parla.

Procés de fonació: La respiració consta de dos temps: la inspiració i l'expiració. El so articulat es produeix en l'expiració: l'aire surt dels pulmons i, a través dels bronquis i la tràquea, arriba a la laringe. La laringe és formada per una mena de tub on es troben les cordes vocals, les quals poden produir un so sonor (si les cordes s'aproximen i vibren) o bé un so sord (si no vibren). De la laringe, l'aire expirat passa a la faringe i d'aquesta a la boca (sons orals) o a la cavitat nasal (sons nasals). Segons els òrgans articulatoris que es posen en contacte a la cavitat bucal, i segons les posicions que aquests òrgans adopten, distingirem entre el punt d'articulació i el mode d'articulació.

- Punt d'articulació: És el lloc en què s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en l'emissió dels sons: Bilabials: s'uneixen els dos llavis (p, b). Làbio-dentals: el llavi inferior es recolza en les dents superiors (f, v). Dentals: la llengua es recolza en la part interna de les dents superiors (t, d). Alveolars: la punta de la llengua toca els alveols dentals superiors (s, z, ts, dz, n, l, r). Palatals: la llengua toca el paladar dur (ny, ll). Velars: la part posterior de la llengua es posa en contacte amb el vel del paladar (k, g).

Digrafs: Quan dues lletres simples s’ajunten per representar un sol so, formen un digraf.

(gu/qu + e/i, voc.tòn. + ig, ny, ll, rr, ss, tx, tg i tj) Síl·laba: és una unitat acústica formada per un o més sons i pronunciada en un sol cop de veu. Vocals: són sons sonors orals i amb un mode d’articulació caracteritzat per la seva obertura. El català oriental té vuit fonemes, 7 que també té el occidental i [e] vocal neutra. Vocal pura: cada síl·laba té un so que fa de nucli.