Fonètica i Fonologia: Teoria sobre l'aparell fonador

Teoria sobre l'aparell fonador

- Punt d'articulació: punt on s'origina el so. Bilabial: entre els dos llavis (superior i inferior) [p], [b], [β], [m]. Labiodental: llavi inferior i dents incisives [f], [v], [ɱ]. Dental: àpex de la llengua i dents incisives [t], [d], [ð], [n̪], [ɫ̪]. Alveolar: àpex de la llengua i alvèols [s], [z], [ts], [dz], [n], [l], [ɾ], [r/rr]. Palatal: dors de la llengua i paladar [ʃ], [ʒ], [tʃ], [dʒ], [ɲ], [ʎ]. Velar: vel del paladar, al final [k], [g], [g], [h], [ɫ]. Mode d'articulació: Com surt l'aire, quins obstacles troba al seu pas i la posició de la boca. Oclusiu: tancament de la boca i sortida de l'aire en forma d'explosió [p], [b], [t], [d], [k], [g]. Aproximant: [β], [ð], [g]. Fricatiu: l'aire surt fregant per una petita escletxa [f], [v], [s], [z], [ʃ], [ʒ]. Africat: té dos períodes: l'oclusiu en que l'aire queda barrat i fricatiu en que l'aire surt fregant tot seguit [ts], [dz], [tʃ], [dʒ]. Nasal: l'aire surt parcialment pel nas [m], [ɱ], [n̪], [n], [ɲ], [ŋ]. Lateral: l'aire surt pels costats de la boca [ɫ̪], [l], [ʎ], [ɫ]. Vibrant: l'àpex de la llengua produeix una vibració. Simple: [ɾ]. Múltiple: [r/rr]. Vibració de les cordes vocals: Sordes i sonores.

UNITAT 1: 1. Fonètica i Fonologia

El seu objecte d'estudi és el fonema /a/, s'encarrega d'establir els elements funcionals de la llengua. El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic perquè es defineix i pren valor en relació i oposició a altres unitats. Forma part d'un conjunt organitzat a partir d'un seguit de trets: sord/sonor, nasal/oral, etc. Un fonema és la representació gràfica d'un so. El Fonema té 5 característiques: 1) Abstracta: és una unitat 'ideal', de treball, que en el moment en que es materialitza apareix el so. 2) Mínima: no es pot descompondre en unitats més petites. 3) Distintiva: està formada per un conjunt de trets distintius (ex: /p/: oclusiu, bilabial, sord). 4) Funcional: té capacitat de diferenciar significats (sec/jec, fam/pam, pare/parr, etc.) 5) No significativa: ella mateixa no té significat. La fonètica: el seu objecte d'estudi és el so [a], estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so. Aquests tres àmbits d'estudi donen lloc a tres disciplines diferents: la fonètica articuladora: l'emissor articula el so, acústica: el canal transmet el so i auditiva: el receptor percep el so. La fonètica treballa en l'àmbit de la parla, estudia les realitzacions que els parlants fan del sistema fonològic. El so és la unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d'un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.