Fonologia Catalana: Classificació de Consonants i Fonosintaxi

Fonologia: Consonants i Fenòmens Fonosintàctics

Classificació de les Consonants Segons l'Obstacle

En les consonants, l’aire no surt directament, sinó que es troba amb algun obstacle. Alguns obstacles articulatoris són la llengua, els llavis, les dents, el paladar, els alvèols i el vel del paladar. A més, els fonemes poden classificar-se atenent al tipus d’obstacle:

• Oclusiu: L’aire es para en la seva totalitat.
• Fricatiu: Els òrgans articulatoris s’aproximen tant que l’aire surt amb fricció.
• Africat: Comença oclusiu i acaba fricatiu.
• Ròtic: El pas de l’aire és interromput per la vibració de la punta de la llengua.
• Lateral: L’aire surt pels costats.
• Nasal: L’aire és modificat per l’acció del nas.

La Fonosintaxi i els Fenòmens de Contacte

La fonosintaxi comprèn els fenòmens que ocorren causats pel contacte entre fonemes. Alguns d’aquests fenòmens són:

• Neutralització (Ensordiment)

  En valencià, sobretot, es produeix l’ensordiment a final de paraula, és a dir, convertir una consonant sonora en sorda a final de paraula, com en les paraules àrab, sud, roig o psicòleg.

• Emmudiment

  En valencià, sobretot, es produeix la pèrdua d'un fonema en la pronunciació. Exemples: animalada es pronuncia animalà, cadira es pronuncia caira o roda es pronuncia ròa.

• Assimilació

  En valencià, sobretot, quan una paraula acaba amb els fonemes /p/, /t/ o /k/ i la següent comença amb un fonema sonor, aquests es converteixen en /b/, /d/ i /g/. Tanmateix, amb les fricatives i africades a final de paraula, si la següent comença per vocal, la fricativa i africada es converteix en sonora.

Fonemes Consonàntics i les Seves Grafies

Cada tipus de consonant té diferents fonemes, i cada fonema té diferents grafies que el representen. Aquestes són les principals correspondències:

Oclusives

• /p/: pare, adob i als grups pc, ps, pn, pt.
• /t/: tros, sol·licitud i als grups tn, ts, tz.
• /k/: Kuwait, taca, cosa, cua, quatre, quedar, mànec i als grups cc, ct, cs, cz.
• /b/: rombe i als grups ab, sub, ob, bd.
• /d/: Andorra i al grup ad.
• /g/: gat, got, gula, guerra i als grups gd, gm, gg, gn.

Fricatives i Africades Alveolars

• /dz/: dotze, horitzó.
• /z/: casa, zoofília.
• /s/: sofre, Ademús, Benissanó, arrogància, eriçó.
• /ts/: tsarisme.

Africades Palatals

• /dʒ/: girar, jove, paisatge, platja.
• /ʧ/: xiquet, cotxe.
• /ʒ/: àgil, joc.

Fricatives Palatals

• /ʃ/: dibuix.
• /gz/: examen, hexatònic.
• /ks/: màxim, exclamació.

Laterals

• /ʎ/: llibre (palatal).
• /l/: flauta (alveolar).
• /ll/: col·laboració, síl·laba (geminada).

Nasals

• /ɲ/: canya (palatal).
• /m/: marimba i als grups mm, mn, mpc, mpt i mt (bilabial).
• /n/: clarinet i al grup nn (alveolar).

Ròtiques Alveolars Sonores

• /ɾ/: porc (bategant).
• /r/: repetició, marranada (vibrant).