Fons oceànics: estudi, composició i tectònica de plaques

L'estudi dels fons oceànics

L'escorça oceànica és més prima i densa que la continental, per això està més enfonsada. El sonar s'utilitza per a elaborar mapes detallats dels fons oceànics; utilitza ultrasons i en recull el ressò. A partir del retard amb què el ressò arriba, es calcula la distància a la qual està situat un objecte.

Relleus dels fons oceànics

• Fosses: Trinxeres allargades i profundes.
• Illes submarines i guyots: Relleus volcànics, de vegades amb la cimera aplanada.
• Arcs d'illes: Arxipèlags corbs situats al costat de les fosses.
• Falles Transformants: Fractures que travessen les dorsals.
• Rift: Solc central de la dorsal.
• Fons o Plana abissal: Fons marins profunds.
• Plataforma continental: Àrees marines poc profundes.
• Talús continental: Zona de més pendent entre la plataforma i les planes abissals.
• Dorsals: Serralades molt llargues i extenses, però poc elevades.

Composició del fons oceànic

Segons els fixistes, els oceans eren enormes conques receptores de sediments. Però, es van trobar àrees àmplies on aquests sediments no existien o tenien gruixos molt reduïts.

1. Són d'origen volcànic. Estan constituïts per laves submarines i roques magmàtiques solidificades.
2. Són molt joves. No hi ha fons marins de més de 180 milions d'anys.

El naixement de la tectònica de plaques

Distribució de terratrèmols i volcans

Els terratrèmols es distribuïen en bandes estretes denominades cinturons sísmics, on també es concentraven els volcans. D'aquesta coincidència es podia deduir que l'activitat sísmica i volcànica estava relacionada amb la formació d'aquests relleus.

Les plaques litosfèriques

Són cadascun dels fragments en què es divideix la litosfera, separats per cinturons sísmics i volcànics. Es poden classificar:

• Segons la seva grandària, es distingeix entre les vuit grans plaques i una sèrie de petits fragments litosfèrics o microplaques.
• Segons el tipus de litosfera, trobem plaques oceàniques, continentals o mixtes.

Les plaques no estan immòbils ni són invariables. Poden créixer i reduir-se, i a més, fragmentar-se o reunir-se entre si.

L'extensió del fons oceànic

En el cas de l'Atlàntic, l'edat dels fons és més antiga com més ens allunyem de l'eix de la dorsal. Estan coberts per gruixos de sediments marins més grans progressivament. El fons oceànic es forma contínuament a les dorsals a partir de magmes que ascendeixen del mantell. Creix uns quants centímetres l'any.