Fonts del Dret Romà Primitiva i Musulmà

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,72 KB

1. Fonts del Dret Romà Primitiva: Mores (principis universals de moralitat, no escrits, que informen la vida jurídica de la comunitat). Consuetudines: costums (usos pràctics judicials que sorgeixen dels usos de la societat amb el pas reiterat del temps). Jurisprudència pontificada: jurisprudència del rei (potestat d'aquest en la interpretació de les lleis). Llei de les XII Taules (és la llei que equipara els patricis i els plebeus i declara la igualtat jurídica entre aquests). 2. Fonts del Dret Republicà (mores, costums i lex (declaració normativa que s'estableix a partir d'un pacte; pública (pacte entre el poble i el poder polític); privada (entre persones privades); plebiscit (llei dels plebeus)). 3. Font Principal de Dret (la lex i quan desapareix són les constitucions imperials (mètode que utilitza l'emperador per imposar la seva potestat legislativa com a única font de dret. A- Edictes (disposició legal a tots els efectes i són creades per l'emperador). B- Decrets (resolucions judicials que s'utilitzen per resoldre casos, creen dret). C- Rescripta (respostes imperials a consultes dels jutges). D- Mandata (instruccions de rang inferior, dirigides als funcionaris). 4. Codi (procés on es recull tot el sistema jurídic vigent, és una actualització del sistema jurídic on renova tot allò que considera oportú i comença a funcionar amb l'emperador Teodosi, que va fer el primer codi de dret romà 437, recopilació de lleis de diferents autors i èpoques). 5. Iura (doctrina que permet la recuperació del dret antic d'autors morts com els 5 de la llei de cites). 6. Corpus Ius Civile (fa referència a l'obra de Justinià, recollides en codi, digest, institucions i noves constitucions). 7. Diferència entre Potestat i Imperi (tenir imperi significa tenir un poder que permet prendre decisions que afectin a tota la societat, a tot l'imperi; en canvi, una potestat és tenir poder només per a algunes coses (coses concretes i no a tot l'imperi)). 8. Brevari d'Alaric (dirigit als súbdits hispanoromans del poble visigot i conté la reproducció de parts del codi de Teodosi i inclou alguna cosa de Iura. A més, manté la dualitat jurídica (quan en una regió hi ha dues lleis que tenen potestat com la visigoda i la romana)). 9. Aula Regia (té la funció d'assessorar al rei i funció de presència (reunió per promulgar una llei) / Concilis de Toledo i Rei). 10. Vulgata (textos pràctics derivats del liber i són els codis que més difusió tenen). 11. Liber (654, és una recopilació de lleis dictades de diferents autors i èpoques, significa la unificació jurídica). 12. Fonts del Dret Musulmà (1. Alcorà (recopilació o llibre sagrat de l'islam amb caràcter religiós i espiritual). 2. Summa (la norma per als seguidors de Mahoma (d'allò que va dir i fer), caràcter jurídic). 3. Ichma (lleis que formulen el consell de savis o resolucions fetes per l'alta aristocràcia). 4. Quiyas (analogia, és a dir, dona la solució jurídica que no té res a veure amb el cas). 5. FIC (escoles que sorgeixen on els juristes expressaven opinions sobre els casos plantejats). 6. Fatwa (dictàmens per assessorar als jutges).

Entradas relacionadas: