Les Fonts del Marxisme i el Materialisme Dialèctic

Fonts del Marxisme

1. L'Esquerra Hegeliana

Marx no és deixeble de Hegel, però agafa les idees hegelianes. L'Esquerra Hegeliana va tenir èxit entre els joves i en va destacar *Ludwig Feuerbach*, un alumne crític. Els dos antecedents del marxisme són el gir materialista que dona a la filosofia del seu mestre i el concepte d'alienació en l'àmbit religiós.

Feuerbach s'oposa a l'idealisme hegelià: els secrets més profunds de la realitat no s'amaguen en una idea que es desplega, sinó en les coses naturals i concretes que ens envolten i que són progressivament menyspreades pels idealistes. Cal retornar a la natura i la matèria, ja que és l'únic que proporciona coneixement autèntic. També diu que Déu és una creació de l'ésser humà. Atribuir virtuts a un ésser superior, és a dir, la invenció de Déu, deshumanitza l'home.

2. El Socialisme Utòpic

Apareixen filòsofs que reivindiquen la necessitat de realitzar reformes socials que resolguin la situació. Posen en pràctica propostes per millorar la distribució de la riquesa. Exemples destacats són: *Saint-Simon*, *Charles Fourier* i *Robert Owen*.

3. L'Anarquisme

Significa 'sense cap llei o autoritat'. Rebutgen qualsevol forma de poder, el qual és sempre corrupció. *Bakunin* i *Proudhon* diuen que el poder i l'Estat generen opressió i injustícia, i defensen la destrucció de l'Estat per aconseguir l'home lliure.

4. El Liberalisme Econòmic

En destaquen *Adam Smith* i *David Ricardo*, els quals sostenen que les lleis del capitalisme són lleis naturals i immutables que s'han d'assumir i respectar. Per aquest motiu, polítiques com la llei de l'oferta i la demanda i les conseqüències que se'n deriven, com la inseguretat, es consideren inevitables i necessàries per al sistema. Marx rebutjarà aquesta anàlisi del capitalisme.

El Materialisme Marxista

1. El Materialisme Dialèctic

Amb Hegel, Marx comparteix la idea que la realitat no és estàtica, sinó dinàmica i canviant, plena de contradiccions que la forcen a transformar-se i superar-les. La influència de l'Esquerra Hegeliana provoca que Marx no entengui aquest dinamisme com el desplegament de la consciència, sinó com un producte de les forces i les relacions materials que es donen en la realitat. S'allunya de Hegel, donant lloc a un convençut materialisme.

Això implica l'acceptació que no són les ideologies les que determinen una realitat concreta, sinó que és la realitat material la que produeix la seva pròpia ideologia. Llavors, les relacions i tensions econòmiques, el particular sistema de producció d'una comunitat, són el que condiciona els factors (religió, cultura, etc.).