Fonts d'Energia a Espanya: Carbó, Petroli, Gas i Nuclear

Clasificado en Tecnología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB

Fonts d'Energia a Espanya

El Carbó

El carbó és una roca combustible de color negre, formada per la descomposició de restes vegetals durant milions d'anys. La qualitat i el poder calorífic depenen de l'antiguitat del carbó (era primària i sec).

Destí: El carbó es destina a les indústries siderúrgica i del ciment, a les calefaccions domèstiques i a la producció d'electricitat en centrals tèrmiques.

Producció: La producció interior de carbó es localitza en tretze grans conques; destaquen la que comparteixen Astúries, Lleó i Palència, la de Terol i la de Puertollano.

Problemàtica: Actualment, el carbó té diversos problemes: la baixa qualitat, el descens de la demanda domèstica i industrial i la competència del carbó importat. El consum de carbó també tendeix a decréixer, perquè la producció elèctrica va guanyant i incrementa l'ús del gas natural i de fonts renovables.

El Petroli

El petroli és un oli mineral, de color molt fosc, compost per una mescla d'hidrocarburs.

Destí: El destí del petroli és la producció d'electricitat en centrals tèrmiques i l'obtenció de derivats per al transport i la indústria en refineries (gasoil, gasolina, fueloil).

Producció: El petroli s'importa per mar. La producció interior de petroli és insignificant, aleshores són necessàries costoses importacions de l'Orient Mitjà, Àfrica, Amèrica Llatina i Europa.

Consum: El consum de petroli continua sent el més elevat en el mix energètic, i tendeix a decréixer des del 2005, ja que s'ha substituït per altres fonts; perquè ha disminuït la demanda relacionada amb el transport i per la substitució del gasoil per gas natural en les calefaccions.

El Gas Natural

El gas natural és una mescla d'hidrocarburs gasosos en què predomina el metà.

Destí: El destí del gas és l'obtenció de derivats en la indústria petroquímica (etilè, naftes), l'ús calorífic en la indústria i les cases i la producció elèctrica en centrals tèrmiques.

Producció: La producció interior de gas és insignificant i se centra en el golf de Cadis. Per tant, és necessari importar de països com ara Algèria, Qatar, Noruega o Egipte. S'importa en forma líquida a través de vaixells i en forma gasosa a través de gasoductes, per exemple el d'Algèria a través de Tarifa; Noruega a través de Larrau.

Consum: El consum de gas s'ha incrementat fins al 2005 perquè té un alt poder calorífic, un preu més baix i un grau de contaminació més baix. Des de llavors ha anat disminuint per l'aportació creixent de les fonts renovables i pels efectes de la crisi del 2008. Per al 2020 es preveu que se'n consumirà més, perquè substituirà el petroli.

L'Energia Nuclear

L'energia nuclear de fissió és la utilitzada actualment. Procedeix de la separació d'àtoms pesants d'urani.

Destí: El destí principal és produir electricitat en set centrals nuclears. S'utilitza també en medicina.

Producció: La producció nuclear es fa amb urani importat de Níger.

Consum: El consum i la producció nuclears es mantenen estables des de 1987 a causa de l'oposició de l'opinió pública pels problemes que comporta: el risc d'accidents, l'emmagatzematge d'un nombre creixent de residus radioactius. El futur d'aquesta font és incert, però per al 2020 es preveu que disminuirà.

Entradas relacionadas: